1 d'Octubre: hi vam ser, hi som i hi serem | Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana | |
Enguany fa set anys del referèndum per a la independència. Com deia en Pau Llobet al ple, el país ha canviat molt, des d’aleshores fins ara. La societat diversa en què vivim ja no vol el constructe nacional del s. XIX. Vol una altra cosa; on nois i noies nascudes aquí, però amb pares d’arreu, trobin la manera de ser catalans i catalanes del s. XXI, amb un projecte que els convenci. Per això, l’independentisme ha de saber modernitzar-se; en lideratges, discursos, formes i essències. Si no, tenim les de perdre. Catalunya, la seva cultura i la seva llengua han de ser atractius per als joves, amb un projecte que no miri els orígens de cadascú, que no doni carnets de bons i mals catalans i tingui clar que cal convèncer abans de vèncer. Ens cal llegir el moment. No fer-ho ens porta al desànim actual. La repressió i la “in”justícia espanyola han esmicolat l’espai de lluita compartida, malmès pel mal hàbit de mirar-nos de reüll entre els que anhelem la llibertat del nostre país. La nostra lluita ve de lluny, som aquí perquè molts d’altres han persistit abans i perquè l’objectiu és més important que el soroll mediàtic i els discursos que ens enfronten entre nosaltres i ens fan petits. Hem de ser més propers, arribar a tothom, explicar-nos millor i exigir-nos honestedat, responsabilitat i compromís. Ningú que cregui en el dret a l’autodeterminació o a la democràcia s’ha de sentir allunyat del projecte. Necessitem a tothom. L’1O i el 3O són moments per reivindicar les nostres aspiracions nacionals i socials. Per recordar, també, que allò es va aconseguir des de la suma, des de la implicació de molts. I avui, l’hem de celebrar no només en clau independentista sinó també en defensa de la democràcia i l’antifeixisme, per avançar en la llibertat del país i els nostres drets. | ||
La Ciutat i el Primer d'Octubre | Mònica Ribell i Bachs | |
Aquest mes farà 7 anys de l’1 d’Octubre del 2017. L’objectiu d’una Catalunya Independent continua vigent, perquè més enllà dels anhels i drets de tots els pobles a autodeterminar-se, hi ha una necessitat imminent de combatre l’empobriment per a guanyar una prosperitat compartida. I aquest combat, els que formen el 155, no l’han guanyat, ni podran guanyar-lo. A Granollers, l’empobriment passa a poc a poc, sense adonar-nos-en massa, fins que un dia et lleves i et fixes tot d’una en les deixalles a terra, els paviments asimètrics, les voreres estretes i abruptes, o un espai verd efectiu absent. Et fixes en carrils bici que no duen enlloc i rauen morts amb la desesperació diària dels transportistes que han d’efectuar la càrrega i descàrrega. Et fixes en l’ús esporàdic de la nostra pròpia llengua als carrers, els locals comercials buits que creixen o els escocells bruts. Trobes a faltar el respecte al mestre, un “bon dia” o “gràcies” al carrer. Els veïns parlen de furts i baralles, mínimes sí, però més presents del que voldrien. Et fixes en la recent inversió pública malmesa i deteriorada que funciona poc. Et fixes en una ciutat que dona feina precària d’escàs valor afegit, i mai no fa interpel·lacions serioses al seu model econòmic. Una ciutat capaç d’organitzar una Festa Major participativa; però que arriba arreu, només per un sol acte discutit de nul valor cultural, o ranqueja quan promou i difon el Festival Panoràmic. Hem de redreçar el model econòmic perquè la ciutat prosperi, amb inversions en el teixit urbanístic, social i econòmic, pensades i dirigides cap a un mateix objectiu. El pedaç no és suficient, la subvenció pública sense contrapartida intel·ligent tampoc. La prosperitat econòmica no és possible si no neix vinculada a idees i llibertat; i és així com la ciutat no ha de defugir el conflicte del país. La fotografia del Primer d’Octubre és la de 2 milions de persones votant un referèndum d’autodeterminació, també a Granollers. Una fotografia que no podrà mai esborrar-se. Com impossible ha estat en 310 anys -per a generacions i per a tot el país- esborrar, tapar, oblidar, menystenir o girar full dels fets de 1714. Cal tornar a començar sempre. | ||
I aquí no ha passat res
| José María Moya | |
No podem fer com si no hagués passat res. Mirar cap a un altre costat, deixar que passin els dies fins que la lamentable polèmica viscuda en l’última Festa Major caigui en l’oblit. No s'ha estat a l'altura, ni s’hi continua estant. Granollers no s'ho mereix i menys totes aquelles colles que han estat treballant durant tot l'any de manera altruista i desinteressada perquè puguem gaudir durant tota una setmana d'un gran nombre d'activitats i actes. És una pena que s'amaguin darrere del concepte de “sàtira”. Perquè no s'equivoquin, no ho és. No és broma, no es tracta d'una mordaç paròdia, no és ironia àcida. Simular que es tira un còctel molotov per a cremar viva a una persona traspassa amb escreix les fronteres de la sàtira. El problema és que per a alguns exercir la violència, llançar pedres o còctels molotov, incendiar contenidors o trencar mobiliari urbà és lícit, està dins de l'esperat. Que és una espècie de dret exercir la violència, insultar o atemptar contra col·lectius com el de policia com a forma de protesta. És divertit, és disbauxa, és festa. I si en el futur aquesta violència simulada es dirigeix cap a altres col·lectius que ja l'estan sofrint? Serà això "llibertat d'expressió" o "sàtira"? Sigui com sigui, aquests no són els valors que volem transmetre, especialment a nens i joves. Nosaltres estem amb les colles. Les secundem i ho continuarem fent. No volem que es retallin les activitats. Creiem en un model de festa participatiu, obert, gestionat per les colles, com s'ha fet sempre. On hi hagi cabuda per a la ironia i la sàtira, la paròdia. Però prenent les mesures oportunes perquè no es torni a repetir la desagradable polèmica que hem viscut. Perquè en una festa que és de tots i sempre ha estat un exemple a seguir per altres ciutats, no pot haver-hi menyspreu, violència simulada o exclusió. I, el pitjor de tot, això ha estat possible gràcies a la incompetència. Per moltes activitats que hi hagi, el programa de les festes és clar, els materials comunicatius també. Només cal donar un cop d'ull. Ningú a l'Ajuntament s'ha plantejat de què tracta el denominat ‘Pràcticum: Tècniques Aplicades de Guerrilla Urbana’ o el més explícit ‘Taller de Còctel Molotov’? Material que és imprès i comunicat per les xarxes pel mateix Ajuntament! Per aquesta mescla d'incompetència, desídia i falta d'autocrítica i per tot el greu mal que s'ha fet a la imatge de la ciutat, hauria de dimitir almenys el regidor de l'àrea de cultura. Per a governar cal ser valent i assumir la responsabilitat dels errors. Assumeixin la seva responsabilitat, Granollers i la seva Festa Major bé ho mereixen. #SentimGranollers #SentimosGranollers | ||
De Ronda Sur a Vía Urbana | Cristina Tarrés | |
La Ronda Sur de Granollers parece más una autovía frente a la realidad urbana actual. La Ronda atraviesa una zona intensamente poblada de nuestra ciudad, y esto genera una enorme inseguridad debido al continuo paso de vehículos pesados y mercancías peligrosas, a pesar de la prohibición vigente. Los vecinos han mostrado su hartazgo con continuas movilizaciones reclamando un cambio urgente. Con la reciente elección de un presidente de la Generalitat del PSC, partido que también gobierna en el Ayuntamiento de Granollers, se ha generado una convergencia de colores políticos que abre una ventana de oportunidad para que se tomen medidas definitivas y efectivas que aborden las demandas de los vecinos. La alcaldesa de Granollers hasta ahora ha empleado el mismo discurso: “És una via que és competència de la Generalitat”. Hay que cambiar el chip, se acabó la excusa que ya no puede sostenerse más, con un gobierno autonómico afín. Es hora de que se asuma el compromiso de convertir la RONDA SUR en una calle más de la ciudad, una vía pacificada que permita la integración urbana que tantos años se lleva reclamando. Sin embargo, estas medidas tan solo son un primer paso. Es fundamental que la titularidad de la vía sea transferida al municipio para que se pueda gestionar como una vía urbana más de la ciudad, reduciendo su volumen de vehículos y creando un entorno integrado en el municipio. Es una de las verdaderas prioridades que necesita la ciudad, una rápida actuación, dejando de lado, de una vez por todas, las excusas. | ||