Un nou Granollers per la transició ecològica | Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana | |
A Granollers hi falta verd. Aquesta és una opinió (o obvietat) compartida per tothom, contrastat fins i tot pel mateix Pla Verd de la Ciutat, que diu que més de la meitat d’espais verds es troben a la llera del Congost o a les serres de Llevant i Ponent, lluny de la trama urbana de la ciutat, amb pocs espais verds, la gran majoria decoratius. La planificació urbanística del govern del PSC els últims 40 anys no ha tingut en compte crear espais verds a la ciutat per tal de fer-la més amable i saludable. Tot el contrari: tenim una ciutat amb molts espais durs i grisos, amb massa fum, soroll i contaminació. Tot això afecta negativament la salut i la qualitat de vida dels granollerins i granollerines A més, l’emergència climàtica ha precipitat el debat sobre la necessitat d’un canvi de model a les ciutats per afrontar els grans reptes davant de present i futur en matèria de sostenibilitat, mobilitat i transició energètica. Però si bé últimament el PSC parla de transformar la ciutat i fer-la més verda, hem de tenir clar que aquells que fa més de tres dècades que governen no transformaran ara amb grans canvis el paisatge de la ciutat. Per això insistim en la necessitat d’un canvi, i no d’un recanvi. Per nosaltres, la solució és clara: cal un nou Granollers per la transició ecològica. Impulsant un gran eix verd que uneixi de forma contínua els parcs de la ciutat i la conurbació i l’entorn de Granollers. Fent del parc Torras Villà un gran parc central, replantejant per complet la plaça Barangé i relocalitzant l’estació d’autobusos, a l’espera del cobriment de la via. Generant un autèntic pulmó verd al centre de la ciutat. Hem d’aixecar les rajoles i omplir la ciutat de verd, creant cobertures de vegetació, i expulsar la grisor, plantant més arbres i creant nous espais verds que, alhora, serveixin també de refugis climàtics. La transició ecològica fa imprescindible repensar també la mobilitat de Granollers: cal un canvi profund, impulsant una autèntica anella pedalable i un transport públic sostenible que redueixi l’ús del cotxe dins de la ciutat. Un nou Granollers per la transició ecològica és imprescindible per avançar cap a una ciutat més agradable i, sobretot, saludable. Ho hem de tenir clar: el verd ha de ser una prioritat perquè pot salvar les nostres vides. | ||
Por una ciudad de futuro | Jorge Pavón Álvarez | |
Tras tantos años de gobierno socialista al frente del consistorio, la ciudad necesita un cambio, otro punto de vista, una mirada diferente, otra forma de hacer las cosas. Es inevitable, los años pasan factura y se agotan las ideas. Todavía queda mucho por hacer: revitalizar los barrios, atraer proyectos empresariales que creen puestos de trabajo dignos y estables, seguir aumentando el número de viviendas de alquiler social, apostar con mayor decisión por el carril bici y las conexiones con transporte público, crear más parques infantiles accesibles, mejorar el verde urbano, la seguridad… Necesitamos una persona con la fuerza y motivación suficiente para que, junto a los ciudadanos, encuentre las soluciones a aquellos asuntos que no pueden demorarse aún más, como podrían ser: la nueva residencia pública para nuestros mayores o dinamizar nuestros barrios. Una persona que lleve la ciudad hacia el futuro, que mejore lo ya hecho, porque como siempre digo, todo es susceptible de mejora. Debería ser alguien que además defienda la neutralidad política de las instituciones y la división de poderes, que proteja la libertad de expresión y de la lengua en la cual se expresan los ciudadanos. Que quiera una ciudad plural de todos y para todos y, sobre todo, respetuosa, acogedora y diversa. Por eso Ciudadanos se presentará a las próximas elecciones municipales de mayo con mucha ilusión y nuevas ideas. Con un proyecto compuesto íntegramente por personas ajenas al mundo de la política. Profesionales, autónomos, estudiantes… ciudadanos dispuestos a trabajar por el cambio, por una ciudad de futuro. | ||
Granollers: de la utopia a la necessitat | Mònica Ribell i Bachs | |
“Cap ciutat hauria de ser tan gran perquè no sigui possible sortir-ne a peu en un únic matí”. Així descriu la ciutat Cyril Connolly, l’escriptor i crític literari anglès. Rellegint-lo, els carrers i les voreres venen a la memòria, els principals llocs públics que esdevenen diàriament més vitals. Un carrer habitable és un espai compartit de proximitat i de barri. Una extensió del nostre habitatge. La gent hi camina, s’atura, es troba i s’hi reuneix. Un carrer és l'escenari on es donen conflictes i consensos, i es fomenta el sentit d'identitat, pertinença i copropietat. Reflecteixen l’ànima dels que hi viuen, i dels que s’hi mouen. Els carrers són elements clau que influencien la qualitat de vida de ciutats de dimensió mitjana com Granollers. Sense oblidar les necessitats immediates de les persones; els carrers no poden deixar de banda les necessitats mediambientals necessàries per fer front cap al 2040 a l’increment esperat de temperatura proper als 2,5 ºC o a la disminució de pluja d’un 15 %. Avui es tallen arbres a Granollers, i la replantació no va amb la celeritat necessària. Aconseguir verd i arbres són alguns dels exemples del procés de transformació que han de viure les ciutats per adaptar-se a l'emergència climàtica i fer-les més resilients. És determinant repensar-nos, preguntar-nos què i com volem que sigui el Granollers de demà, sabent que cal més verd, s’han de millorar els serveis; cal invertir en la cura a l’envelliment, recuperar l’atenció al taulell de l’Ajuntament a banda de les cites prèvies; així com recuperar també la figura del defensor de la ciutat que apropi millor les veus de les persones a l’administració. Cal, per exemple, recuperar el consens del plenari de fa 25 anys perquè Granollers inverteixi en obra cultural de proximitat; però cal també prioritzar polítiques públiques que treballin perquè Granollers tingui un projecte formatiu sòlid ampliant l’existent. Un projecte en cicles formatius de grau superior que sigui capdavanter a tot el país, amb implicació del món de l’empresa, amb oficis on treballar bé sigui el símbol característic i diferencial de la nostra ciutat. La visió de Granollers per la Independència – Primàries Catalunya pot semblar per alguns massa crítica, però és sempre constructiva i necessària. Per empènyer a què pugui canviar-se el que no funciona. Una visió que mai renuncia tampoc a qüestionar-se que el que ja funciona, sempre pot millorar. | ||