L'escola: un servei públic segur i imprescindible | Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana | |
Escrivim aquestes línies al juliol amb la incertesa de com evolucionarà la pandèmia i cap a quin escenari de restriccions sanitàries ens conduirà. Tot i això, si alguna cosa ha quedat clara durant el passat curs escolar és que l’escola és segura. Gràcies a l’esforç dels claustres, les famílies, els alumnes i totes les persones que hi treballen, s’ha aconseguit fer de les escoles un espai segur on s’han controlat molt els contagis i s’ha pogut desenvolupar el curs amb una certa normalitat. L’educació constitueix un pilar fonamental de l’estat del benestar, que cal concebre també com un àmbit d’incidència sobre el conjunt de la societat, i no tan sols infants i joves, en la mesura que determina el desenvolupament social i personal al llarg de la vida, des d’una perspectiva laboral, i, sobretot, ciutadana. L’educació és una punta de llança de l’esfera pública, i l’escola és un lloc clau des d’on reduir desigualtats. La pandèmia del coronavirus ha evidenciat, encara més, les desigualtats socials i estructurals que hi ha a la nostra societat, també a les escoles. Per aquest motiu, totes les administracions hem de sumar esforços per col·laborar i reforçar un dels serveis públics més essencials que necessitem la ciutadania.
Sigui com sigui, a Granollers aquest setembre l’alumnat comença un nou curs escolar. Un nou curs amb l’esperança de la màxima normalitat possible, un nou curs amb l’esperança de recuperar el joc, el pati i les abraçades. Un nou curs on ens caldrà donar-los tot el nostre suport i el de totes les administracions. | ||
El reto medioambiental | Grupo Municipal Cs Granollers | |
Ya hace mucho tiempo que estamos acostumbrados a ver noticias dramáticas sobre el cambio climático. Cada año se baten récords de temperaturas inusuales en algunas zonas del mundo. Muchos vemos con impotencia cómo se derriten los polos o desaparecen los glaciares milenarios. Corremos el riesgo de que muchos se impermeabilicen ante este tipo de noticias. Algo así como ha ocurrido con la corrupción de los grandes partidos, de tanto verlo en televisión, ya mucha gente ni se inmuta o lo concibe como algo inevitable o inherente a la vida política. En fin… cambiemos de tercio y volvamos al tema que nos ocupa en este boletín. Afortunadamente cada vez más son los líderes políticos que asumen la responsabilidad de sus países industrializados y se comprometen a tomar medidas urgentes al respecto. Es fundamental que se tome partido a todos los niveles, incluido el ámbito municipal. Por ello, desde Cs Granollers no dudamos en apoyar todos los convenios o pactos sobre transición energética, siendo el último la adhesión de Granollers a la “Aliança Catalunya 2030”. Desde Cs Granollers apoyaremos todas las acciones que fomenten el autoabastecimiento de energía renovable en todos nuestros equipamientos municipales. Consideramos que urge contrarrestar los episodios de contaminación por partículas en suspensión que son ocurrentes en nuestra comarca con políticas de marcado carácter medioambiental. La implementación del Plan Director del Verde Urbano, el fomento de la economía circular, la potenciación del reciclaje selectivo o el uso de medios de transportes públicos o ecológicos se consolidan como prioridades cada vez más apremiantes. Granollers necesita más zonas verdes y menos asfalto. La contaminación acústica es otro de los aspectos en los que trabajaremos junto con el equipo de gobierno en los próximos meses. Hay zonas de Granollers, como por ejemplo la Ronda Sur, que pide a gritos soluciones urgentes para paliar los elevados niveles de ruido. En más de una ocasión hemos propuesto que se considere la utilización de radares de ruido como medida disuasoria, solución que se está implementado con éxito en Francia o Suiza. La lucha contra la contaminación ambiental o acústica es un reto que repercutirá en la salud y calidad de vida de nuestra ciudad. | ||
El dia a dia de les persones i la transformació de la ciutat | Mònica Ribell i Bachs | |
Escric aquestes ratlles un mes de juliol sacsejat per la pandèmia i la calor. Impreses en plena Festa Major per al proper butlletí de setembre, acostumen sempre a reflectir el retorn a l’escola i marquen l’inici del nou curs polític a Granollers, amb el debat ideològic de l’Estat de la Ciutat de final de mes. La incertesa d’aquest temps marcat per la crisi sanitària no pot eixugar el projecte polític de transformar una ciutat avui massa adormida, alhora tenint cura del dia a dia de les persones que hi conviuen. Aquest és el repte més gran. Les dades de l’Idescat mostren un augment creixent de la població a la nostra ciutat; gairebé 1.000 persones en només dos anys. En aquest mandat, Granollers té l’oportunitat de plantejar-se grans canvis estructurals, començant pel paper que la ciutat hauria de tenir envers l’entorn més proper i com a perifèria de la segona corona metropolitana. La ciutat hauria de ser hub d’enllaç amb la Catalunya interior pel que fa a transport, mobilitat, comerç, activitat industrial i cultural. La ciutat ha de plantejar-se el model d’habitatge dels trenta anys vinents, la gestió dels residus domèstics i la de l’aigua, nivells de gestió municipal interna més transparents i participatius; fer créixer el model educatiu ja engegat en cicles formatius, aprofundir en allò que es pot fer des de la proximitat en la lluita pel canvi climàtic; i, finalment un compromís al nostre entendre, ferm i decidit, cap a la construcció nacional de la República Catalana; sense obviar la dura crítica de l’informe del Consell d’Europa vers la repressió espanyola de l’independentisme. No plantejar-se aquests canvis estructurals en profunditat en l’actual context polític i maduresa de la població, abocarà la ciutat a l’anar fent, a l’ostracisme durant molts anys. Per posar un exemple del canvi de paradigma: l’empresa consultora del treball sobre models de gestió de l’aigua contractada per l’ajuntament admet que els avantatges de la gestió directa de l’aigua són la transparència, la corresponsabilitat, la implicació ciutadana i el fet de desprendre’s de tot ànim de lucre; motius prou importants en el segle XXI per arriscar-nos a fer un canvi de model si s’explica bé, malgrat el cost inversor inicial per fer front als quilòmetres de canonades malmeses o de fibrociment. Els canvis profunds que Granollers necessita no són tampoc possibles, si alhora no fem front als problemes del dia a dia de la gent. Sobretot, poder arribar a final de mes de forma digna, tenir feina i tenir cura de la seva salut. La ciutat ho ha de tenir present i els polítics també. Des de la proximitat poden millorar-se aspectes de la salut i l’economia de les persones. Poden avaluar-se les necessitats malgrat que no es tinguin competències; com volíem amb la salut mental, per exemple. Per instar, si cal, competències superiors a actuar. La ciutat ha de ser corresponsable i conèixer el nivell de pobresa dels seus ciutadans. Quin índex de pobresa tenim? Fem prou per millorar-lo? Per Primàries, aquests són els reptes de futur, malgrat els terribles moments de pandèmia. Hi seguirem treballant. | ||