|
| |
Resposta a la situació política i social que estem vivint a Catalunya | Jordi Terrades i Santacreu |
|
Aquests darrers dies, Catalunya i els catalans i catalanes hem arribat a una situació límit. Fa molts anys que el conflicte de la relació entre Catalunya i Espanya crea diversitat i divisió d’opinions dins la societat catalana. Hi ha un problema que cal afrontar i resoldre. Un conflicte polític que requeria solucions polítiques i malauradament no ha estat així, unilateralitat i judicialització de la política. Judicialitzar un problema polític no és un bon mètode per trobar solucions. S’ha demostrat. La sentència del Tribunal Suprem, que acatem com totes les sentències judicials, no contribueix a tancar ferides, dificulta trobar espais de diàleg per encarar el futur de Catalunya i d’Espanya amb consens d’àmplies majories. Vivim moments molt complexos, moments en què la raó i el sentit comú haurien d’imposar-se, sobretot entre els responsables polítics. Són temps de sumar esforços i trobar una sortida que generi consensos amplis per avançar i sortir de la confrontació permanent que s’ha instal·lat en la majoria de la societat. És necessari acostar posicions. Cal trobar allò que compartim i ens uneix i deixar de banda el que ens separa, en benefici de tots els ciutadans i ciutadanes. Reclamem i entenem el diàleg com a única via de solució de la situació actual. Negociació i pacte. Reclamem el retorn a la política i la solució dels problemes polítics fora de la l’àmbit judicial. Rebutgem totes les actuacions violentes i actes vandàlics que hi ha hagut aquests darrers dies enmig de les manifestacions pacífiques que expressaven el seu rebuig a la sentència del Tribunal Suprem. Creiem que amb líders polítics i socials a la presó el diàleg és molt difícil i ens comprometem a treballar per revertir la situació. I manifestem que cal treballar activament i conjuntament amb el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats en un acord amb ampli consens que permeti desbloquejar l’actual situació. | ||
Un referèndum no val 100 anys de presó | Núria Maynou i Hernández |
|
Escrivim aquestes línies amb foc al cor, amb llàgrimes als ulls i amb la recança històrica de constatar que vivim en un Estat, l’espanyol, que té por a la democràcia. Escrivim aquestes línies amb l’orgull de saber-nos representants d’un projecte polític divers i de caire pacífic: l’independentisme català. Un projecte que ha sabut sumar sensibilitats, idees i perspectives amb la voluntat de construir un millor país per a tothom. Les penes desproporcionades imposades pel Tribunal Suprem als nostres líders socials i polítics representen l’enèsima demostració que l’Estat espanyol no vol resoldre el conflicte territorial des d’una perspectiva moderna i democràtica, buscant solucions dialogades al conflicte persistent tal i com, qualsevol demòcrata europeu, entendria. Ens sentim, doncs, tristos i, també, indefensos. Perquè ens sentim menystinguts i vilipendiats per un Estat que, davant la qüestió catalana, només sap respondre des de la raó de la força i la raó d’Estat. Però, sobretot, ens sentim lluny, molt lluny, d’aquell espai polític que avui encara segueix aturat al camí del mig, en el punt mort de l’equidistància. Una ciutadania representada, moltes vegades, per l’esquerra que aglutinen el PSC i l’àmbit dels Comuns. Amb tot, avui ens sentim més responsables que mai amb la idea de llibertat i justícia que els tres partits volem representar a les nostres institucions. Entenem que són temps d’unió, de fraternitat i de lluita compartida. Entenem que només des de la coordinació d’estratègies, respectant les nostres legítimes diferències, és com podrem mantenir la flama de la República que albirem. Així doncs, seguirem expressant la nostra indignació amb la resolució de les sentències alhora que seguirem treballant per no normalitzar aquesta situació d’involució democràtica. Ens mantenim fidels al servei dels anhels de democràcia, prenent el relleu dels companys i companyes empresonades i encausades, persistint en el seu exemple. I per tot això, i tantes altres mostres de dignitat col·lectiva, us convidem a seguir mobilitzant-vos per l’absolució dels presos i preses i per la necessitat de decidir el nostre futur mitjançant el legítim dret de l’autodeterminació dels pobles. | ||
Algunas de nuestras propuestas | Grupo Municipal Cs Granollers |
|
| ||
Un referèndum no val 100 anys de presó | Mònica Ribell i Bachs |
|
Escrivim aquestes línies amb foc al cor, amb llàgrimes als ulls i amb la recança històrica de constatar que vivim en un Estat, l’espanyol, que té por a la democràcia. Escrivim aquestes línies amb l’orgull de saber-nos representants d’un projecte polític divers i de caire pacífic: l’independentisme català. Un projecte que ha sabut sumar sensibilitats, idees i perspectives amb la voluntat de construir un millor país per a tothom. Les penes desproporcionades imposades pel Tribunal Suprem als nostres líders socials i polítics representen l’enèsima demostració que l’Estat espanyol no vol resoldre el conflicte territorial des d’una perspectiva moderna i democràtica, buscant solucions dialogades al conflicte persistent tal i com, qualsevol demòcrata europeu, entendria. Ens sentim, doncs, tristos i, també, indefensos. Perquè ens sentim menystinguts i vilipendiats per un Estat que, davant la qüestió catalana, només sap respondre des de la raó de la força i la raó d’Estat. Però, sobretot, ens sentim lluny, molt lluny, d’aquell espai polític que avui encara segueix aturat al camí del mig, en el punt mort de l’equidistància. Una ciutadania representada, moltes vegades, per l’esquerra que aglutinen el PSC i l’àmbit dels Comuns. Amb tot, avui ens sentim més responsables que mai amb la idea de llibertat i justícia que els tres partits volem representar a les nostres institucions. Entenem que són temps d’unió, de fraternitat i de lluita compartida. Entenem que només des de la coordinació d’estratègies, respectant les nostres legítimes diferències, és com podrem mantenir la flama de la República que albirem. Així doncs, seguirem expressant la nostra indignació amb la resolució de les sentències alhora que seguirem treballant per no normalitzar aquesta situació d’involució democràtica. Ens mantenim fidels al servei dels anhels de democràcia, prenent el relleu dels companys i companyes empresonades i encausades, persistint en el seu exemple. I per tot això, i tantes altres mostres de dignitat col·lectiva, us convidem a seguir mobilitzant-vos per l’absolució dels presos i preses i per la necessitat de decidir el nostre futur mitjançant el legítim dret de l’autodeterminació dels pobles. | ||
