Gemma Giménez i Torres
Portaveu del Grup Municipal Socialista 

Granollers és una ciutat viva i dinàmica, amb activitat econòmica, comercial, cultural i esportiva intensa, on la seguretat i la convivència són imprescindibles i prioritàries.

Parlar de seguretat a Granollers és tenir carrers cuidats i il·luminats, serveis públics de qualitat i una ciutat que ofereix oportunitats per a tothom. I també és parlar amb dades. A Granollers, els delictes han baixat gairebé un 4 % en el darrer any. Vol dir que la ciutat funciona i que les polítiques impulsades donen resultats.

La seguretat es construeix també amb cohesió social i una acció pública preventiva: al carrer, des de la proximitat, el diàleg i la corresponsabilitat.

Granollers és una ciutat cohesionada, però no és aliena als reptes actuals. Davant d’això, apostem per respostes rigoroses i equilibrades: més prevenció i més polítiques socials; més policia de proximitat, amb patrulles mixtes de Policia Local i Mossos d’Esquadra; més coordinació i més eficàcia, dispositius policials conjunts per combatre la multireincidència i millorar la capacitat de resposta; més inversió en l’espai públic.

La seguretat i la convivència impliquen drets i també deures. Davant les conductes incíviques i delictives hi ha d’haver una resposta ferma. Sabem, també, que la seguretat és comunitat, respecte pels espais compartits, compromís cívic i confiança entre veïns i veïnes.

Aquest govern té una prioritat clara: que la seguretat es noti al dia a dia. Amb més presència, més ordre i més convivència. Granollers és una ciutat tranquil·la, cohesionada i segura. I ho és perquè hi ha un projecte, uns equips que treballen coordinadament i una manera de governar basada en la proximitat, el rigor i els resultats.

Pau Llobet i Roura. 
Regidor d’ERC-AM i candidat a l'alcaldia

esquerra@granollers.cat [26]
@ERCGranollers - WhatsApp: 690082630

Hola, em dic Pau Llobet, vaig néixer a Granollers fa 47 anys i tinc un fill i una filla. Vaig créixer als pisos de La Caixa, fent cabanes a tocar del riu als anys 80, comprant el pernil a Can Sebi i els pantalons a Can Porta, i somiant marcar gols com l’Àlex Viaña al Parquet. Anava de colònies al Verder amb els de la Parròquia i, com tants i tantes, em vaig enamorar per festa major.

Escric tot això perquè els companys i companyes d’ERC Granollers van escollir-me cap de llista a les eleccions municipals, i em volia presentar com cal. És un honor i també una gran responsabilitat que assumeixo amb il·lusió i també amb vertigen. Malgrat la mala premsa de la política actual, representar veïns i veïnes i ser-ne la veu allà on calgui és una tasca noble que cal reivindicar.

Faig un pas endavant perquè la ciutat ha d’incorporar moltes més mirades en el seu esdevenir. El futur és massa important per deixar-lo en mans d’un sol partit. Cal bastir alternatives republicanes, d’esquerres, catalanistes i independentistes engrescadores, per construir noves majories polítiques. També perquè l’extrema dreta, que qüestiona drets i ens vol dividits, ja truca a la porta amb força. Contra la seva por, el nostre optimisme.

Defenso una ciutat mediterrània, viva, de places i carrers plens, amb qualitat de vida i igualtat d’oportunitats, desenvolupament econòmic i protecció d’espais singulars com Palou. I amb referents compartits que ajudin a construir una identitat granollerina cívica.

No volem ser una ciutat dormitori, sinó comerç viu, cultura durant tot l’any, barris acollidors, més habitatge, espais verds, educació amb oportunitats, millor mobilitat i empreses innovadores. I, sobretot, un ajuntament més àgil i proper, amb un full de ruta clar basat en grans consensos. Tenim molta feina. Fem-la juntes.

Oriol Vila Castelló
Regidor del Grup Municipal Junts per Granollers

Això ens agradaria ser als granollerins: homes i dones del cap dret, contents de passejar per la nostra ciutat tot fent camí, per exemple, cap al (Nou) Patufet. Però no podem. Des de fa massa temps caminem capcots, amb la mirada fixa a terra per la por de no trepitjar cap “Patufet”, o d’entrebancar-nos amb qualsevol dels incomptables desperfectes de la via pública: esvorancs, desnivells, paviments trencats o inestables ens impedeixen aixecar la mirada.

El reforç del manteniment de paviments contractat aquest any és anecdòtic, una gota d’aigua en el mar tenint en compte la feina acumulada, que du a terme només actuacions molt puntuals i urgents, amb resultats també provisionals. Es fa evident que no pot compensar la manca de recursos de la Brigada Municipal (en la situació actual de migradesa de recursos, podem continuar dient que tenim Brigada Municipal?).

Com era d'esperar, és clar que el govern municipal ja té la solució des de fa temps: un pla… per fer un estudi… que liciti un contracte… per fer una auditoria… que determini les necessitats… que ens permetin definir un plec d’un fantàstic servei de manteniment de via pública… que haurem també de licitar… i passats 6 mesos, amb sort, adjudicar.

Com en altres temes de ciutat, des de Junts podem compartir la diagnosi i la solució, però en cap cas compartim el ritme, ni la priorització, ni l’assignació de recursos.

Mentrestant, com que aquest és un problema que ve de lluny, els granollerins hem començat a posar en marxa una solució pròpia, i ja ho tenim a tocar: si ja tenim un concurs de rajolers, i una passada de rajoles… ja només ens manca un concurs de col·locar rajoles… Amb un parell de Festes Majors ho tindrem tot arreglat! Això, o també podríem escollir el 2027 un altre govern municipal que sigui més efectiu amb el tema.

Carles Canet i Estrany 
Coordinador del Grup Municipal Granollers Primàries

granollersxindependencia@granollers.cat [27] / Twitter [28]

Aldous Huxley, catedràtic, filòsof i escriptor de la primera meitat del segle XX, va dir una vegada que "el veritable perill del futur és que la gent pugui arribar a ser feliç i estimar la seva esclavitud, sota un règim tirànic". Huxley, mitjançant els seus escrits, va exercir com a crític dels rols socials, les normes i els ideals i, al final de la seva vida, era considerat un líder del pensament modern. No cal ser tan brillant com Huxley per veure que la realitat present supera la futurista ficció d'obres seves com Un món feliç (Brave New World, 1932).

Assistim impassibles com la tirania egocèntrica de líders mundials fan volar sobre els nostres caps míssils de llarg abast, com si la cosa no anés amb nosaltres, més enllà de la cabronada del cost de la benzina; ens empassem cada dia notícies reals que no haurien de tenir cabuda ni en els nostres pitjors malsons; aplaudim la partitocràcia tirànica dels partits de sempre, que ens imposa líders sense cap altre mèrit que el de ser els més espavilats a l'hora d'escalfar cadires i retenir-les...

I, a Granollers, la sublimació del món feliç d'Huxley arriba a distopia total: no hi ha res que funcioni, però sembla que tots som molt feliços. Pavimentació, ensenyament, seguretat, medi ambient, manteniment, accessibilitat, mobilitat, opacitat administrativa, desídia, debat polític nul, mants col·lectius i veïns emprenyats a cada Ple, indiferència al sentiment de nació i a la llengua catalana... I és que la "tirania" d'una majoria absoluta de molts anys, acompanyada de clientelisme, no es combat fent sortir candidats com a bolets, i a dit, un any abans de les eleccions (deu ser que s'han d'acostumar a prometre allò que saben que mai faran, i això requereix el seu temps...).

Això només es pot combatre deixant que sigui la ciutadania qui decideixi qui vol que la representi als llocs de decisió municipal. Per això, els de Granollers Primàries el dia 6 de juny d'enguany celebrarem eleccions primàries, en què tot/a ciutadà/ana granollerí/ina es pot presentar (requisits mínims i justificats) o, si no vol fer un pas valent endavant, hi pot votar.

Tothom és convidat a participar-hi!

Perquè en som uns quants que ni ens agraden les tiranies ni certa manera de fer política, i que pensem que el Granollers i la Catalunya que estimem podria ser molt millor i "un món feliç", realment. Per això seguirem, rebels, treballant per aconseguir-ho... fins a la independència!

Menys unitat canina, menys proximitat

José María Moya
Grup Municipal Popular
comunicacioppgranollers@gmail.com [29] WhatsApp: 689 77 56 20
Instagram: @ppgranollers [21] Twitter: @ppgranollers [20]

Fa uns dies hem conegut la decisió política de “suspendre temporalment” la unitat canina de la Policia Local.

Reorganització interna, manca de personal... justificacions genèriques que no acaben de resultar convincents ni aporten una explicació clara d’una decisió que afecta directament un servei que ha demostrat sobradament la seva utilitat.

Aquesta situació agreuja un debat que fa temps que és present a la ciutat:
Quin model de seguretat volem realment per a Granollers?

La resposta acostuma a ser sempre la mateixa: una policia local pròxima, de barri, orientada a la proximitat.

Però aquestes definicions queden molt lluny de la realitat que vivim.

La decisió adoptada és difícil d’entendre. La unitat canina ha estat durant anys un servei fonamental per a la ciutat: una eina eficaç de prevenció, control i vigilància en espais sensibles i en el dia a dia dels nostres carrers. Les nombroses actuacions i actes aixecades al llarg dels anys avalen clarament la seva utilitat.

Si el que volem és una policia de proximitat, cal fer-nos una pregunta molt clara: 
Què hi ha més pròxim que un agent patrullant amb el seu binomi caní pels barris de la ciutat?

En un context en què la seguretat s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels veïns —i amb una percepció d’inseguretat creixent—, decisions com aquesta generen encara més incertesa.

Aquest servei no és accessori. És una peça clau per reforçar la seguretat de tots els barris.

Per això, costa entendre com es pot parlar de reforçar la seguretat mentre es desmantellen serveis i eines que funcionen.

La unitat canina ha de ser considerada un servei essencial. Cal reforçar-la, prioritzar-la i dotar-la dels recursos necessaris per continuar desenvolupant la seva tasca. En cap cas té sentit reduir-la o suspendre-la.

I encara menys sota el concepte de “temporalitat”. Els animals que formen part d’aquesta unitat no són recursos que es puguin activar o desactivar a voluntat.

Un gos detector requereix entrenament constant, disciplina i continuïtat. Alterar les seves rutines pot afectar el seu rendiment i el seu benestar, i implica, en molts casos, haver de reiniciar processos de formació per recuperar el nivell operatiu.

Apostar per la seguretat no és només un discurs.

És prendre decisions coherents, sostingudes en el temps i alineades amb les necessitats reals de la ciutat.

Granollers necessita més proximitat i més recursos al carrer.

#SentimGranollers #SentimosGranollers

José María Moya

Grup Municipal Popular

Email: comunicacioppgranollers@gmail.com [29]

Cristina Tarrés
Portavoz del Grupo Municipal VOX vox@granollers.cat [30]

[31]

Andar por Granollers es esquivar bolsas de basura acumuladas, baldosas levantadas, contenedores desbordados y mobiliario urbano deteriorado. A esta degradación se le suma un problema creciente de inseguridad que preocupa cada vez a más vecinos y comerciantes. Ha habido un crecimiento de más de 1.000 habitantes en un año –66.728, hoy–, pero los servicios no han crecido desde hace tiempo; no estamos preparados para el crecimiento poblacional constante que estamos viviendo.

Lo más indignante es que todo esto ocurre mientras el Ayuntamiento aumenta la presión fiscal. Con la aprobación de las ordenanzas para 2026, el gobierno municipal ha decidido subir la tasa de basura y otros impuestos, a pesar de contar con superávits millonarios año tras año. Mientras muchas familias hacen malabares por llegar a fin de mes, el consistorio les exige pagar más por unos servicios que claramente van a peor.

Y no será por falta de presupuesto. Sólo en limpieza y gestión de residuos se destinan cerca de 17 millones de euros. Sin embargo, basta con pasear por cualquier barrio para comprobar que este dinero no se traduce en una ciudad más limpia ni mejor mantenida.

El barrio de Ponent es uno de los ejemplos más claros de este abandono. El Parc de Ponent se ha convertido en un espacio degradado, con jardines descuidados y mobiliario vandalizado. A esto se le suma la falta de iluminación y de presencia policial, que ha convertido muchos espacios públicos en lugares que los vecinos prefieren evitar por la noche.

Granollers no puede convertirse en una ciudad de dos velocidades, cuyo centro está preparado para las fotos oficiales y barrios periféricos que sufren el abandono institucional. Por eso desde VOX reclamamos un plan de choque inmediato para recuperar la limpieza, el mantenimiento urbano y la seguridad en nuestros barrios.

Menos gasto ideológico y más inversión en lo que realmente importa: limpieza, mantenimiento y seguridad. Los vecinos están cansados ​​de pagar impuestos de nivel europeo por recibir servicios públicos de tercera categoría.

Granollers merece mucho más.

Cristina Tarrés

Portavoz del Grupo Municipal VOX

vox@granollers.cat