Recollim els últims articles d'opinió publicats al butlletí municipal 'Granollers informa' [1]
| XARXES SOCIALS DELS GRUPS MUNICIPALS |  Web |  |  |  YouTube |  |
| Grup municipal PSC-CP |  [3] | [4] | [5] | ||
| Grup Municipal d'ERC-AM | [7] | [8] | [9] | ||
| Grup municipal de Junts per Granollers | [11] | [12] | [13] | [14] | |
| Grup municipal de Primàries Granollers | [16] | [17] | [18] | ||
| Grup municipal del PP | [19] | [20] | [21] | ||
| Grup municipal de VOX | [22] | [23] |
MOCIONS dels grups al Ple [24]
Viure a Granollers, viure-hi bé i en comunitat | Pau Llobet i Roura |
|
Vivim temps difícils. Fa poc hem vist com el dret a viure allà on cadascú vol no està garantit. Casos com el de la Maricarmen a Madrid demostren la vulnerabilitat de molts. I que el lloc on vius no és només on tens una adreça. És on construeixes una vida, records, relacions i et sents part d'una comunitat. Al Ple de l'estat de la ciutat vam parlar de viure a Granollers, fer-ho bé i en comunitat. Per viure a Granollers cal abordar l'habitatge. Estem fent coses, sí, però anem tard, lents i no s'aborda la magnitud del problema. Cal més habitatge públic, més inversió i fórmules imaginatives perquè la gent pugui quedar-se. Però cal també viure-hi bé: poder treballar-hi, fer-hi vida, fer-hi família, comprar-hi, relacionar-se. Des de les grans coses als petits plaers, vaja. Per això calen comerços que et coneguin pel nom i no com un número, empreses arrelades de sectors de qualitat i futur. Tan senzill com que tothom s'hi pugui guanyar bé la vida. I cal viure-hi en comunitat. Granollers sempre ha construït identitat: amb comerços, entitats, escoles, tradicions, places i llocs que hem acabat sentint com a nostres. La Porxada, la Festa Major, les biblioteques, els equipaments esportius, el català, els carrers i els espais de trobada no han aparegut del no-res: els hem anat fent referents compartits. La ciutat està creixent i cada cop és més diversa. També està construint nous referents. Hi ha qui fa cua al Tacos Galos, va a l'Al-Noor Kebabish o ha fet d'alguns espais públics el seu reducte comunitari. Qui viu la Festa Major d’una manera diferent de Blancs i Blaus, o qui construeix referents a través de les xarxes. Aquest Granollers també és Granollers. Per això, hem de tornar a fer l'exercici de crear comunitat. Especialment, davant de qui, amb discursos deshumanitzants, vol dividir-nos i enfrontar-nos.
El repte és no obligar ningú a adherir-se a una identitat congelada, però tampoc deixar que els referents comuns es dissolguin. Només així farem possible viure a Granollers, viure-hi bé i viure-hi en comunitat. | ||
| [25] | ||
La seguretat no pot esperar | Arnau Torrillas |
|
La seguretat no és només una qüestió de dades o titulars. És poder tornar a casa amb tranquil·litat, aixecar cada matí la persiana sense preocupació, gaudir dels barris i saber que, quan hi ha un problema, la ciutat té capacitat per respondre. A Granollers no ens podem acostumar a l’incivisme, als conflictes que s’allarguen o a la sensació que hi ha problemes que simplement hem d’aprendre a suportar. Nosaltres no ens resignem a això. Creiem que podem fer més i fer-ho millor. Per això proposem, durant el proper mandat, incrementar la plantilla estructural de la Policia Local de 97 a un mínim de 120 agents. Un reforç que ha de permetre més presència als carrers, més continuïtat als barris i més capacitat per consolidar una policia de proximitat estable, visible i preventiva. També proposem instal·lar 50 noves càmeres de seguretat ciutadana en punts estratègics i impulsar un pla específic davant les ocupacions conflictives, amb actuació des del primer moment, seguiment de cada cas i coordinació entre tots els serveis implicats. No parlem d’una mesura aïllada, sinó d’un model de seguretat més proper, més preventiu i amb més capacitat de resposta. Un model pensat per a tota la ciutat i per a tots els barris. Granollers pot aspirar a més. I nosaltres volem treballar perquè aquesta nova etapa en seguretat sigui una realitat al més aviat possible. | ||
El pou de les promeses oblidades | Mònica Ribell i Bachs |
|
«On hi ha un gran poder, hi ha una gran responsabilitat». Aquesta frase, atribuïda a Winston Churchill, continua oferint una reflexió pertinent quan parlem de política municipal. Assumir el govern d’un municipi no significa solament obtenir la capacitat de decidir. Significa també assumir una responsabilitat davant de les persones que han dipositat la seva confiança en unes promeses, un programa i una determinada manera d’entendre la gestió pública. I el mateix principi és aplicable als acords assolits dins del consistori. Quan un govern arriba a un acord amb l’oposició està construint un compromís institucional davant del conjunt de la ciutadania. Per això, complir allò que s’ha acordat és una qüestió de respecte democràtic, un valor que es concreta en la integritat, la confiança i el respecte envers els altres. I és precisament aquí on cal parlar del valor de la paraula donada. Al llarg d’aquest mandat, Granollers Primàries ha posat sobre la taula mocions i projectes alternatius amb una solvència tècnica contrastada. No només grans projectes. Granollers Primàries ha plantejat també petites transformacions que poden tenir un impacte directe en el dia a dia de la ciutadania. No eren llistes de desitjos electorals. Eren iniciatives treballades, nascudes d’escoltar el carrer, d’escoltar les preocupacions quotidianes de la ciutadania. Tant al Ple municipal com a les comissions, algunes d’aquestes propostes han estat aprovades i acordades. Però quines d’aquestes propostes s’han materialitzat realment? Molt poques. La política municipal no pot convertir-se en un exercici permanent de nous anuncis mentre els compromisos antics queden en espera. Una cosa és modificar un compromís, ajornar-lo o adaptar-lo i, una altra, molt diferent, és deixar-lo sense explicació, ignorar-lo o actuar com si mai no hagués existit. Perquè governar també significa donar explicacions. La confiança institucional es construeix explicant què es fa, què no es fa i per què. I aquesta confiança necessita també una altra cosa: memòria. Memòria per recordar què es va prometre. Memòria per saber quins compromisos es van adquirir i amb qui. Memòria, sobretot, per evitar que cada nova campanya electoral comenci com si els quatre anys anteriors no haguessin existit. La distància entre una promesa i un compromís és molt curta: l’una es pronuncia davant dels ciutadans; l’altre obliga davant dels ciutadans. I quan un acord institucional es compleix, guanya el govern que l’executa, guanya l’oposició que l’ha impulsat i, sobretot, guanya la ciutat. Quan no es compleix, la pèrdua no és només política: és perd la confiança de la ciutadania en la paraula donada. | ||
| [25] | ||
Els somnis s’han de fer realitat
| José María Moya |
|
Al començament del mandat, el govern municipal ens va parlar d’una“Granollers de somnis col·lectius”. La frase sonava bé. Tan bé que, gairebé quatre anys després, encara la recordem. Nosaltres també somiem amb una Granollers millor, però sobretot volem treballar per fer-la possible: una ciutat accessible, una mobilitat pensada des de la realitat dels carrers, més habitatge assequible perquè les persones puguin construir aquí el seu futur, més recursos per a la gent gran, barris cuidats i una Policia Local amb més presència, mitjans i proximitat. No són grans eslògans. Són qüestions quotidianes que condicionen la vida dels ciutadans i que, massa sovint, acaben quedant amagades darrere de grans projectes, anuncis i declaracions d’intencions. Per això proposem una Granollers més pràctica, més propera i més atenta als problemes del dia a dia. Una ciutat que escolti abans de decidir, que cuidi allò que ja tenim i que sigui capaç d’afrontar els problemes abans que acabem acostumant-nos a conviure amb ells. Perquè la qualitat d’una ciutat també es mesura en la seva capacitat de donar resposta a les necessitats reals de la gent: saber quines són les prioritats, destinar-hi els recursos necessaris i revisar allò que no està funcionant com s’esperava. Potser aquestes coses no sempre donen per a grans titulars, però són les que acaben determinant si una ciutat funciona i si els seus ciutadans hi viuen millor. Somiar és necessari. De fet, és imprescindible. Sense ambició no es transforma una ciutat. Però els somnis també necessiten tocar de peus a terra, conèixer la realitat, entendre els problemes quotidians i treballar per trobar-hi solucions. Perquè una ciutat millor no es construeix només imaginant-la, sinó treballant cada dia per acostar-la a la realitat. | ||
| [25] | ||
Patinetes eléctricos sin control | Cristina Tarrés |
|
Desde hace tiempo venimos reclamando al gobierno socialista de Granollers un mayor control sobre los patinetes eléctricos. No es la primera vez que trasladamos este problema y, pese a las reiteradas peticiones, seguimos viendo conductas que generan inseguridad y conflictos de convivencia en nuestras calles. La normativa municipal establece que los vehículos de movilidad personal no pueden circular por las aceras ni por las zonas reservadas a peatones y que deben respetar las condiciones de circulación previstas. También es obligatorio el uso del casco y, desde febrero de 2026, disponer de seguro de responsabilidad civil. A ello se suma la nueva regulación estatal, que establece que deben estar inscritos en el registro correspondiente y portar su etiqueta identificativa. Por tanto, el problema ya no es la falta de regulación. El problema es garantizar que esa regulación se cumpla. Seguimos encontrando patinetes circulando por espacios peatonales, usuarios que no respetan las normas de circulación y comportamientos que ponen en riesgo especialmente a personas mayores, niños y demás peatones. Además, varios usuarios los utilizan para cometer actos delictivos como hurtos y robos. Ante esta situación, consideramos necesario reforzar la presencia y actuación de la Policía Local y realizar controles específicos sobre los VMP. Después de haber planteado esta cuestión en varias ocasiones, no basta con aprobar normas ni con hacer campañas informativas; también es necesario que el gobierno local cumpla lo que aprobó y vigile el cumplimiento de la ordenanza, actuando con contundencia en los casos en los que sea necesario. Granollers debe ser una ciudad en la que las nuevas formas de movilidad sean compatibles con la seguridad, el orden y el respeto a los peatones. #TreballemPerGranollers Cristina Tarrés Portavoz del Grupo Municipal VOX vox@granollers.cat | ||
| [25] | ||
