Recollim els últims articles d'opinió publicats al butlletí municipal 'Granollers informa' [1]
| XARXES SOCIALS DELS GRUPS MUNICIPALS |  Web |  |  |  YouTube |  |
| Grup municipal PSC-CP |  [3] | [4] | [5] | ||
| Grup Municipal d'ERC-AM | [7] | [8] | [9] | ||
| Grup municipal de Junts per Granollers | [11] | [12] | [13] | [14] | |
| Grup municipal de Primàries Granollers | [16] | [17] | [18] | ||
| Grup municipal del PP | [19] | [20] | [21] | ||
| Grup municipal de VOX | [22] | [23] |
MOCIONS dels grups al Ple [24]
Reflexions, dubtes i propostes sobre el Congrés de Ciutats Educadores | Pau Llobet i Roura |
|
No era una mala iniciativa. Compartim el relat que Granollers és, i ha de seguir sent, una ciutat educadora. Ens reconeixem en els valors de compromís, sentit crític, convivència i democràcia que l'educació impulsa. Per això, trobàvem interessant fer venir experts internacionals per debatre qüestions educatives. Ara bé, el Congrés ha coincidit amb una realitat que exigia una mirada més àmplia i connectada amb el dia a dia. Alguns dels debats plantejats eren massa teòrics i poc lligats als problemes immediats de la ciutat. En una Granollers marcada per la segregació educativa, pel tancament del Joan Solans i per les reivindicacions dels mestres, calia una resposta diferent. Tot i valorar positivament el Congrés, hem exigit que aquestes problemàtiques s'abordessin de forma oberta. Les respostes han estat massa ambigües. Ara cal analitzar els recursos destinats a l'esdeveniment i el pòsit que deixarà. El govern municipal el va convertir en una prioritat política. Si els resultats no són els esperats, algú n'hauria d'assumir la responsabilitat. Amb tot, era la primera vegada que el PSC impulsava un esdeveniment internacional d'aquestes característiques. Intentar-ho és positiu. Però intuïm que el PSC, amb la seva habitual mirada de curta volada i espantadissa, difícilment tornarà a plantejar una cosa semblant. Probablement ja n'han tingut prou. Nosaltres, en canvi, creiem que ser imaginatius i valents és un deure de la política. No ens podem quedar aquí. Cal continuar apostant per projectes d'abast internacional i aprendre dels errors.
Per això, des d'ERC proposem crear un departament tècnic que coordini els esdeveniments internacionals i la projecció exterior. Una mena de Departament d'Afers Exteriors granollerí que permeti treballar aquesta dimensió de manera estable i no només de forma puntual, deixant enrere allò que la iaia en deia: una sabata i una espardenya. | ||
| [25] | ||
L'Ascensió que reconeixem | Arnau Torrillas |
|
Hi ha coses que formen part de la identitat d’una ciutat. I, a Granollers, l’Ascensió n’és una. Durant molts anys, les Fires i Festes van ser una cita esperada, una festa que omplia els carrers de vida i que convertia Granollers en una referència arreu del país. L’Ascensió era comerç, tradició, cultura popular i orgull de ciutat. Era una festa que combinava activitat econòmica amb ambient als carrers, la participació de les entitats i aquella sensació que durant uns dies Granollers es convertia en el centre de moltes mirades. Avui, però, molts granollerins tenim la sensació que aquesta essència s’ha anat perdent. Les Fires i Festes han deixat de tenir aquell atractiu i aquella força que les feien especials. I això passa perquè el govern de Granollers no avança al ritme de la ciutat. Granollers és una ciutat viva, amb un teixit associatiu potent, amb comerç, amb cultura popular i amb joves amb ganes de fer coses. Però aquesta energia no es veu reflectida en el model actual de l’Ascensió. Des de Junts per Granollers proposem recuperar l’Ascensió a partir de tres grans eixos. Primer, una gran fira unificada al centre de la ciutat, amb més protagonisme per al comerç local, els oficis, la mostra ramadera i les entitats. Segon, reforçar les festes populars i la cultura tradicional perquè l’Ascensió torni a tenir ambient de gran festa major. I tercer, apostar per l’oci i els joves amb un gran festival de música al recinte firal, capaç d’atreure gent de tota la comarca i tornar a convertir Granollers en un punt de referència. Volem tornar a fer de l’Ascensió una festa amb identitat, orgull de ciutat i ambició de futur. Ens ajudes? | ||
El català: prioritat real o només sobre el paper?
| Jordi Domènech |
|
Fa poques setmanes el ple va aprovar l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua i també diverses iniciatives relacionades, com el Correllengua i el nou pacte local. Sobre el paper, tot perfecte. Les declaracions d'intencions són impecables. El problema és quan aixequem la vista del paper i mirem què passa al carrer. Per començar, continuem sense una regidoria específica de política lingüística. Pot semblar un detall menor, però si una cosa no té responsable, acostuma a acabar tenint poca prioritat. I els fets ho demostren. Durant la Fira de l'Ascensió vam poder gaudir de la "Xis Party". Parlem d'una activitat adreçada a públic local i català, no d'un congrés internacional a Singapur. Realment era imprescindible posar-li un nom en anglès? Potser aviat la Festa Major es dirà "Blue and White summer party" i ens diran que és modernitat. Tampoc va ajudar gaire veure que una de les sessions d'spinning organitzades per promocionar el Tour es fes exclusivament en castellà. Ningú va pensar a informar els responsables de l'activitat que eren a Catalunya i que la llengua pròpia del país és el català? O potser ja hem assumit que el català és opcional? Però el cas més recent l'hem vist amb Ciutats Educadores. Més enllà d'altres consideracions, ha sobtat comprovar com el català quedava relegat a un paper secundari. En un esdeveniment celebrat a Catalunya i finançat amb diners públics, les conferències es podien seguir en castellà, anglès, francès, portuguès o coreà. En català, en canvi, no sempre. Una situació curiosa per a una llengua que, segons el govern municipal, és tan important. I més existint una conselleria de polítiques lingüístiques, que podria haver-ne assumit el cost. I aquí és on apareix la contradicció. El govern municipal afirma que aposta pel català. Segurament és cert al paper. Però les llengües no viuen de les declaracions institucionals ni dels titulars. Viuen de l'ús quotidià, de l'exemple i de la coherència. Perquè al final la pregunta és molt senzilla: com volem que els nouvinguts entenguin que el català és una llengua important si l'administració que els hauria de donar exemple és la primera que sovint el tracta com a prescindible?
Potser abans de signar més pactes, caldria començar per una idea revolucionària: fer servir el català amb normalitat. | ||
| [25] | ||
Menys d'un any
| José María Moya |
|
Estem ja a menys d’un any de les pròximes eleccions municipals, un compte enrere que, des de fa uns mesos, se sent que ja ha començat. Aquest pròxim any ens ha de servir per fer una mirada enrere serena i crítica sobre com està la ciutat, com la veiem, com estava a l’inici del mandat i com està ara. En definitiva, per valorar en què hem avançat i cap a on volem avançar. Aquest mandat ha estat marcat per anuncis, fotografies, paraules i promeses. Malauradament, molts ciutadans i ciutadanes de Granollers continuen arrossegant els mateixos problemes, queixes i preocupacions. La llista és llarga, en podríem escriure diversos fulls. Granollers té un potencial enorme. Tenim comerç, tenim indústria, tenim entitats, tenim famílies, joves i gent gran que fan ciutat dia a dia. I és precisament per això que els ciutadans es mereixen una gestió més propera, més exigent i més centrada en les preocupacions de veritat. En política municipal, cada detall importa: una plaça neta, un carrer ben il·luminat, unes voreres en bon estat, respostes ràpides i eficients... Així és com un govern pot contribuir a fer una ciutat més cuidada, més segura i realment pensada per a les persones. Aquest últim any de mandat ha de servir per escoltar més i justificar menys.
Mirem més al carrer i menys al titular. #SentimGranollers #SentimosGranollers José María Moya Grup Municipal Popular Email: comunicacioppgranollers@gmail.com [29]
| ||
| [25] | ||
Cables sueltos y calles sin nombre sentencian Granollers | Cristina Tarrés |
|
Caminar hoy por Granollers es enfrentarse a la desidia de un gobierno municipal que ha olvidado que la dignidad de una ciudad reside en sus detalles. La capital del Vallès Oriental, antaño referente de modernidad, languidece bajo una gestión que ignora el mantenimiento básico de sus calles, proyectando una imagen de abandono que no corresponde a su rango. Es inadmisible que en pleno siglo XXI existan vías sin señalizar, placas caídas que nunca se reponen o, peor aún, rótulos tan antiguos que el nombre se ha borrado por completo. Estas calles anónimas son el síntoma de una administración que ha perdido el pulso de su ciudad. Granollers necesita urgentemente un nuevo diseño integral de señalización que unifique y dignifique su trazado urbano, sustituyendo el descuido actual por placas modernas y duraderas que respeten la identidad local. A este caos visual se suma una infraestructura eléctrica obsoleta y peligrosa. Resulta vergonzoso que todavía existan barrios plagados de palos de madera y marañas de cables colgando sobre las cabezas de los vecinos. Lo más grave es la falta de voluntad política: se han ejecutado obras en aceras y remodelaciones urbanas sin aprovechar la oportunidad para soterrar estas líneas. Abrir y cerrar una calle dejando los mismos postes es un insulto al contribuyente y una muestra de nula planificación. Granollers está perdiendo su esencia de capital. Una ciudad no puede liderar su entorno cuando sus cielos están sucios de cables y su suelo carece de nombres legibles. El gobierno socialista debe abandonar el conformismo, exigir firmeza a las suministradoras y devolver el brillo a una ciudad que, por culpa de la desidia, cada vez da más pena. La dignidad de Granollers empieza por limpiar su imagen, desde las placas de sus paredes hasta el último cable de sus cielos. #RecuperemGranollers Cristina Tarrés Portavoz del Grupo Municipal VOX vox@granollers.cat | ||
| [25] | ||
