|
| |
El valor de la confiança | Gemma Giménez i Torres |
|
Fa uns dies vam celebrar la gala dels Premis Porxada, el reconeixement anual a la bona feina del comerç local. Les botigues són un patrimoni que va més enllà del seu valor econòmic. L’Esteve Banús i Coll, Premi Honorífic, destacava el comerç de proximitat com un espai on «hem après el valor de la confiança». És reconfortant tenir a prop persones que coneixen el seu ofici, treballen honestament i volen fidelitzar els seus clients. Granollers té la sort de comptar amb grans professionals del comerç. És important escoltar les seves necessitats i reflexionar sobre les millors estratègies per cuidar-los i atraure'n de nous. El canvi d’hàbits de consum i la falta de relleu generacional són reptes a tenir en compte. Des de l’Ajuntament, afrontem aquests reptes amb les eines que tenim. El pressupost d’enguany inclou un augment de 40.000 euros en les subvencions per a la creació d’empreses, passant de 80.000 a 120.000 euros, per incentivar el comerç al detall i de l’àmbit cultural i creatiu, l’ocupació de locals buits i les cooperatives. Les obres de rehabilitació de les muralles són una gran oportunitat per fer més atractiu el nucli antic per al comerç, els veïns i veïnes i les persones que visiten la nostra ciutat. Igualment, la rehabilitació del Mercat Municipal Sant Carles ha adaptat aquest espai a les noves necessitats del comerç de proximitat. Com a granollerins i granollerines, ens cal reflexionar sobre el model de ciutat que volem. Una ciutat sense botigues seria una ciutat sense ànima. Si volem carrers que facin olor de pa acabat de fer, de flors fresques, amb aparadors originals, plens d’art i cultura, hem d’implicar-nos. Comprar a les botigues de Granollers és un gest polític: estem dient que aquesta és la ciutat que volem. | ||
| Més opinions a les pàgines 18 i 19 del butlletí | ||
Per una ciutat més justa i amb projecte | Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana |
|
El 28 d’octubre, el grup municipal d’ERC-AM vam votar en contra de les ordenances fiscals del 2026. Els motius són diversos. Un any més, el govern socialista de Granollers proposa apujar taxes i impostos sense explicar-nos prou per què, ni quins són els objectius perseguits amb aquest increment. Un dels arguments és que cal apujar preus d’acord amb l’IPC o l’augment de costos. Però l'ajuntament disposa d'un gran fons de contingència per imprevistos -3 milions d'euros el 2025- i té superàvits importants. És a dir: es recapta més del que s’executa. El problema no és de diners, és de manca de model, projectes i prioritats. Continua sense apostar-se per una fiscalitat més justa o progressiva. I encara no s’aplica el recàrrec als pisos buits de grans tenidors, malgrat que, gràcies a ERC, el vam incorporar fa anys. Tot, perquè seguim pendents de tenir la fotografia actualitzada dels pisos buits de la ciutat. I fa temps que perseguim una tarifació social als preus públics de la ciutat, sense èxit. O encara no sabem com es mesurarà la generació de residus, per fer una taxa d'escombraries més equitativa. Mentre la majoria dels municipis ja han optat per sistemes de mesura, Granollers, segons el seu propi pla estratègic, segueix al 41,17% de recollida selectiva, molt per sota del que exigeix Europa i amb una taxa de residus comercials que no s'ajusta a la realitat de molts comerços. Per això, vam dir no. Perquè la recaptació ha de tenir millor gestió i més ambició: fer habitatge de lloguer social, crear i mantenir zones verdes, millorar els espais públics -com paviment i voreres- i ajudar qui més ho necessita. Cal una fiscalitat que ajudi a construir una ciutat més justa, sostenible i amb projecte. | ||
| Més opinions a les pàgines 18 i 19 del butlletí | ||
Sobre canvis i recanvis | Carles Canet i Estrany |
|
A l'aparador de Can Barbany, insígnia del comerç tradicional granollerí i referent de botiga de proximitat, hi ha escrita una frase que diu: "Quan tots pensem igual és que realment ningú està pensant", de Walter Lippman, escriptor estatunidenc, periodista, comentarista polític i una figura clau en l'organització i l'estudi de l'opinió pública del segle XX. Sempre que hi passo, m'hi aturo i la llegeixo per a no oblidar-la. I aquests dies, en què la principal notícia política a Granollers ha estat l'anunci de la regidora del nostre grup municipal, Mònica Ribell, de compartir el mandat, complint amb la seva promesa de fer-ho en presentar-se a les primàries del grup, amb Jordi Domènech, quart de la llista electoral, la recordo més que mai. Una vegada més, i accentuant el fet que tot plegat és un canvi ("fer esdevenir diferent") i no un recanvi ("que es té en reserva, per a ser reemplaçat en cas de necessitat"), el grup municipal Granollers Primàries posa per davant la pluralitat, la transparència, el compromís, la independència i una nova manera de fer política, per sobre de les llistes tancades, l'obediència de vot, l'incompliment de promeses electorals i l'arrapament a les cadires. I és que a Granollers Primàries la possibilitat real de tot granollerí/na a participar en política no són només paraules. Són un fet, que ens fa diferents, "atípics" en diu la premsa i, jo penso que, millors, com a electors, com a electes i com a ciutadans. Gràcies, Mònica, per la feina feta, per la que seguiràs fent i per ser exemple i referent d'una manera de fer política entesa com a servei públic, honesta i diferent. I gràcies, Jordi, per acceptar un repte que estem segurs que afrontes amb orgull, dignitat, personalitat, força i molta responsabilitat a la vegada. Amb gent com vosaltres, els nostres votants estan més que ben representats. Una vegada més el grup municipal Granollers Primàries demostra que es pot pensar diferent i, a la vegada, aconseguir treballar tots a la una per un Granollers millor. I, en això, hi sou tots convidats a participar... fins a la independència! PS: I gràcies al comerç de proximitat per no només ser un negoci, sinó font d'inspiració a la vegada! | ||
| Més opinions a les pàgines 18 i 19 del butlletí | ||
Autònoms
| José María Moya |
|
A Granollers cada matí “s’aixequen les persianes dels negocis” per començar una nova jornada. En bona part són autònoms i petites empreses. Gent que arrisca i sosté bona part del teixit econòmic de la ciutat.
En els darrers anys, aquest esforç s’ha fet encara més difícil. L’encariment de subministraments, energia, lloguers... I, en general, de la vida, però, sobretot, la pressió fiscal i ara la previsió d’una nova pujada de cotitzacions socials posen contra les cordes molts professionals que ja funcionen amb marges molt estrets. Per a qui treballa sol o amb un petit equip, qualsevol pujada de costos pot ser el que marqui la diferència entre continuar o haver de tancar.
Cada poc es fa més complicat créixer, obrir un nou local, invertir en maquinària, contractar nou personal... Tot això suposa, en molts casos, una verdadera cursa d’obstacles, on apareixen tràmits llargs, regulacions complexes i poques facilitats. Els autònoms no volen viure d’ajudes, subvencions o bonificacions puntuals. Els autònoms volen treballar, treballar sense traves, amb seguretat i amb predicibilitat.
Els ajuntaments poden fer molt més del que sembla. Des de reduir la càrrega fiscal fins a agilitzar tràmits i gestions. Hem d’apostar pels autònoms. Apostar pels autònoms és apostar per l’economia de la ciutat.
Granollers té talent i capacitat emprenedora, el que cal és potenciar i fomentar. Cuidar tots aquells autònoms i empreses que tenim a la ciutat i ser atractius per a nous emprenedors que vulguin fer la seu del seu negoci Granollers.
#SentimGranollers #SentimosGranollers José María Moya Grup Municipal Popular Email: comunicacioppgranollers@gmail.com WhatsApp: 689 77 56 20 Instagram: @ppgranollers Twitter: @ppgranollers | ||
| Més opinions a les pàgines 18 i 19 del butlletí | ||
Ordenanzas 2026: atraco fiscal | Cristina Tarrés | |
El gobierno socialista ha decidido volver a cargar sobre los ciudadanos el peso de su pésima gestión. Las ordenanzas fiscales para 2026 confirman una subida generalizada de impuestos: el impuesto de bienes inmuebles (IBI), el impuesto de actividades económicas (IAE), la tasa de licencia de obras (ICIO), la tasa de aparcamiento de la zona azul y la tasa de basuras, entre otras, aumentando, una vez más, bajo la excusa del IPC.
El aumento del IBI supondrá más carga sobre las viviendas ya gravadas, debilitando a las familias, mientras que el IAE penaliza a los negocios que generan empleo local, poniendo aún más barreras al comercio y al empleo. El ICIO alcanza el máximo legal, encareciendo obras y reformas, y la tasa de basuras sube sin mejorar el servicio. En conjunto, los ciudadanos pagaremos más sin recibir más, mientras la gestión municipal sigue sin ganar en eficiencia.
Esta subida supone, de nuevo, un ataque directo contra las familias y los comercios de Granollers. Mientras tanto, el Ayuntamiento mantiene su gasto político superfluo, su estructura sobredimensionada y su continuo superávit. Superávit que en 2024 quedó por encima de 9 millones de euros y lejos de usarlo para bajar los impuestos y beneficiar a las familias y comercios, dejan que caiga en saco roto.
Ante esto, nosotros entendemos que la política fiscal debe basarse como mínimo en dos principios: -Menos impuestos, mejor gestión: la eficiencia municipal debe preceder a cualquier incremento de carga fiscal. -Apoyo a familias y empresas: una fiscalidad que incentive el bienestar familiar y la actividad económica.
El supuesto gobierno progresista y social está lejos de serlo. ¡Basta YA de atraco fiscal! #RecuperemGranollers Cristina Tarrés Portavoz del Grupo Municipal VOX
vox@granollers.cat
| ||
| Més opinions a les pàgines 18 i 19 del butlletí | ||
