|
| |
Transició ecològica i emergència climàtica | Jordi Terrades i Santacreu | |
És hora de reconèixer l’emergència climàtica, comprometent-nos amb l’horitzó de descarbonització total a l’any 2050, garantint la creació d’ocupació i una transició justa en els sectors més vulnerables davant dels canvis necessaris en el mode de producció i de consum impulsant un nou acord verd –green new deal– a Catalunya, Espanya i a la Unió Europea. És necessària una profunda reorientació de la política per anticipar-se als efectes del canvi climàtic. Hem d’incorporar en les nostres reflexions i decisions, la consideració dels "límits planetaris" com a garantia d'un progrés durador i just. Cal adoptar un nou enfocament de la política d'infraestructures, per garantir el dret a la mobilitat de forma segura i sostenible. Considerem les infraestructures com a eina al servei de la ciutadania i no un fi en si mateixes, tenint especialment en compte el repte del canvi climàtic i les oportunitats del canvi tecnològic. Per això, es fa necessari l’impuls del transport públic i l'electrificació del transport, la lluita a favor de la qualitat de l’aire i reducció de la contaminació i la reducció de l'impacte ambiental de les infraestructures. Delimitar i planificar, conjuntament govern de la Generalitat i ajuntaments de més de 50.000 habitants, les zones de baixa emissió o zones urbanes d’atmosfera protegida, començant per l’elaboració del corresponent estudi a escala supramunicipal i el posterior pla d’implementació mitjançant polítiques de disminució del trànsit privat. Considerem fonamental l'augment del pes de la indústria en el nostre teixit productiu, per contribuir a una ocupació més estable i una menor vulnerabilitat i dependència exterior de la nostra economia. Cal que el Pacte per la Indústria a nivell nacional avanci en l'adaptació del sector a la globalització, a la transició ecològica i a la transició digital. Cal promoure el lideratge de la indústria catalana en sectors com els d'acumulació d'energia i equipaments per a l'electrificació del transport. I, com a part de l'Estratègia d'Economia Circular, cal d'augmentar la reutilització i el reciclatge de tot tipus de residus, per arribar a "residu zero" en l'horitzó 2050. És precís incorporar criteris ambientals en la fiscalitat i en les compres públiques. Augment del pes de les energies renovables amb el compromís d'assolir, en el | ||
Nou mandat, poques novetats | Pau Llobet i Roura | |
La legislatura ha començat i les primeres propostes del PSC no conviden a l’optimisme. Han estat tebis i porucs en proposar una organització municipal moderna on, amb els noms de les regidories, s’evidenciés algun canvi. El nom fa la cosa (sobretot en política). I avui que el masclisme mata amb virulència i la terra crema, hagués estat adient tenir una regidoria que fos feminista i una altra que, concretament, especifiqués que cal lluitar contra el canvi climàtic, entre d’altres. Quan no hi ha canvi és que la cosa decau i s’escola pel camí de l’avorriment. Una política viva vol creativitat i innovació. La política del PSC a Granollers, però, vol tranquil·litat, anar fent, amb un ritme lent. I tot per una qüestió d’edat, també. El tap generacional d’uns polítics que han donat els seus millors anys a la ciutat pesa molt. La nova política al PSC tarda a arribar. Des d’ERC Granollers, la Núria, en Pau, la Lorena i l’Enric ens posem, com sempre, al servei dels veïns i veïnes i dels interessos d’una esquerra àmplia. Un progressisme divers que vol creativitat i promoció de la ciutat per aprofitar tot el seu potencial, una esquerra que vol justícia social i trencar la segregació. I un republicanisme que vol canviar el model de mobilitat per abaixar els fums i i fer una ciutat neta, d’aire pur i espais verds. I per acabar: unitat, unitat independentista. Però des de la confiança i l’entesa. No caiguem en debats estèrils de qüestionar a tothora. Els partits som el que som. Elements d’impuls de la política pública que volem. Des d’ERC, a més, volem servir per fer un món just i alegre. No caiguem en la temptació, doncs, de la crítica antipartidista i demagògica constant, concretem estratègies i objectius sensats. Lluitem contra un Estat vell i cruel. Un Estat que colpeja amb el dret penal i amb la força de la policia. Mirem de trobar estratègies unitàries que siguin útils, entenguem tots els interessos que uns i altres representem i trobem-nos, sempre, al carrer amb el puny alçat i la mà estesa. | ||
Más dependencia | Juan Manuel de Vargas, concejal | |
¿Sabían que el 95 % de las personas que no trabajan por tener que cuidar a personas dependientes son mujeres? Invertir en residencias, centros de día y viviendas tuteladas es imprescindible para combatir la feminización de la pobreza. Los que gobiernan la Generalitat ya ni se inmutan cuando año tras año se califica a Cataluña como una de las comunidades autónomas con peores listas de espera en dependencia de España. Según Idescat, el 24% de las mujeres sufren pobreza en Cataluña y entre las mujeres de la tercera edad, la pobreza ya afecta a 1 de cada 4. En Cataluña, el 19,2 % de nuestros ancianos están en riesgo de exclusión social. Por ejemplo, nuestra ciudad que está por debajo de la media catalana lleva años esperando la construcción de una nueva residencia para nuestros mayores. Un 43 % de las familias monoparentales catalanas están también en riesgo de exclusión social. El 52,7 % de los catalanes manifiesta mucha o cierta dificultad para llegar a final de mes. ¿Y mientras tanto qué hace el President Torra y su gobierno de coalición? Nada. Hace poco han sacado adelante su primera ley después de 14 meses de haber tomado posesión… Eso sí, para subirse el sueldo, en torno a los 150.000 euros anuales y cobrar casi el doble que el presidente del gobierno, bien diligente y ágil que fue. “Apreteu, apreteu”. Cuestión de prioridades. Nuestro Parlament está bloqueado continuamente según los intereses de la agenda independentista. El President Torra está más preocupado en abrir embajadas en el exterior, mantener sus chiringuitos políticos o en visitar a su amigo Puigdemont a su flamante caserón de la república (imaginaria) en Waterloo que en solucionar los verdaderos problemas de los catalanes. Mientras tanto, Cs ha impulsado en el Parlament una comisión de trabajo para mejorar la vida de los mayores. Propuestas de resolución presentadas en el Parlament a final de junio: 424 (Cs), 247 (PSC), 177 (Comú), 38 (ERC), 32 (JxC), 30 (PP), 23 (CUP)* Sr. Torra, menos independencia y más pensar en la dependencia.
*Fuente: Sistema de Información de la Actividad – Parlament de Catalunya. | ||
Els nous de la classe | Joan Ricart | |
Ja som al mes de setembre i, com a la majoria dels granollerins i granollerines, la Festa Major és l’esdeveniment que ens indica que les vacances d’estiu ja han acabat i que toca tornar-se a posar a treballar. Per als de Granollers per la Independència comença un nou curs polític en el qual som els nous de la classe, i com ja vàrem avisar al mes de juny, venim amb moltes ganes d’aprendre i d’aportar al consistori i a la ciutat. Més enllà del final de l’estiu per als granollerins i granollerines, la Festa Major representa un dels principals exemples d’activitat participada de la nostra ciutat. Es tracta d’una festa organitzada directament per la ciutadania a través de les colles; un símbol de l’empoderament ciutadà que ens demostra que a Granollers podem fer moltíssim treballant des d’abaix. Aquest és un dels principals objectius de Granollers per la Independència per al curs polític que comença –i per als propers 4 anys–: fer que el màxim de decisions polítiques que ens afecten a tots i totes les prenguem els ciutadans. El mes de setembre és també el mes de la Diada Nacional de Catalunya. L’11 de setembre és, entre moltes altres coses, una jornada de reivindicació. Un dia per demostrar que malgrat la repressió, malgrat l’intent de silenciar-nos, malgrat les ganes de desestabilitzar-nos, malgrat tot, els catalans i les catalanes seguim dempeus. Dempeus i conscients que som molts, suficients; i conscients també que hem d’anar junts, que hem d’estar units. Des de Granollers per la Independència reivindiquem aquesta unitat d’acció que va més enllà de partits i institucions, perquè sabem que el moviment independentista és un moviment que ve d’abaix. Així, tal i com ens demostra any rere any, la Festa Major de la nostra ciutat, si treballem plegats i ens erigim com els ciutadans i les ciutadanes empoderades que som, serem capaços de tot. Visca la Festa Major! Visca Granollers! i Visca Catalunya lliure! | ||