Seguir transformant Granollers

Jordi Terrades i Santacreu
Portaveu del PSC 

Hem patit una pandèmia mundial i ara tenim una crisi global originada per la invasió de Rússia a Ucraïna, una guerra al cor d’Europa; són circumstàncies que afecten l’economia i la vida de tots i totes nosaltres.

Però, malgrat tot, la ciutat ha avançat aquests quatre anys. La força de la nostra gent, la potència de la societat civil, la riquesa del nostre teixit associatiu han estat claus, també un govern municipal sòlid, obert i dialogant, que posa la ciutat i la seva gent com a prioritat fonamental, i que ha buscat acords amb la resta de grups municipals i agents socials.

Tot i les dificultats que vivim i que viurem, comptem amb un govern municipal encapçalat per l’alcaldessa Alba Barnusell, amb un programa reconegut que aborda els principals problemes i que va marcant el camí per millorar la qualitat de vida de tots els granollerins i granollerines.

Un govern que també vol seguir transformant Granollers, per encarar els nous reptes disruptius, la transició energètica, la digitalització de l’economia i dels serveis, el manteniment i creixement dels serveis públics, la seguretat, per una ciutat amable, més verda i neta.

Tot està canviant més ràpid que en temps passats, i toca definir propostes sensates, possibles i, alhora, plenes d’ambició per seguir construint Granollers amb la il·lusió i l’esperança d’un futur cada dia millor, perquè no ens ho podem plantejar de cap més manera. Des del govern municipal seguim treballant amb valors per nosaltres indispensables com l’esforç, la responsabilitat, l’honestedat, el treball en equip i la capacitat d’escoltar i consensuar al servei de la nostra ciutat, amb fermesa i objectius clars.

Uns objectius que segueixen passant per treballar a favor de la cohesió social i per la qualitat de la ciutat, del paisatge urbà i dels espais púbics, perquè els ciutadans i ciutadanes ens sentim millor en els espais que hi compartim dia a dia.

Tant sí com no, cal un canvi!

Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana
esquerra@granollers.cat [21]
@ERCGranollers - WhatsApp: 690082630

El setembre comença l’últim curs de la legislatura que vam encetar el 2019. Han estat tres anys intensos, diferents del que ens plantejàvem en un inici, perquè la irrupció de la covid ho va capgirar tot.

Aquest 2022 hem recuperat bona part de les nostres rutines d’abans de la covid, però aquest retorn ens serveix per veure encara més clar que el nostre dia a dia està totalment marcat per reptes globals que hem d’afrontar des del món local: la lluita contra el canvi climàtic, la protecció del medi ambient, la necessària reducció de les desigualtats (en un entorn on les vulnerabilitats creixen i costa trobar solucions reals per reduir-les), l’aposta imprescindible per potenciar sectors econòmics de futur, sostenibles i la lluita per una ciutat més amable, verda i més ben comunicada amb l’entorn.

Per fer tot això, calen nous projectes i lideratges a la ciutat. La renúncia de l’alcalde Mayoral ha demostrat la fi d’un projecte que ha estat al capdavant de la ciutat molt de temps i ja es trobava esgotat d’idees. A més, no veiem que hi hagi cap renovació en el que planteja el govern del PSC.

Com a ciutat, no podem seguir fent només una gestió plana i reactiva. Cal fer polítiques ambicioses que transformin Granollers en un lloc més verd, més cohesionat, singular, capdavanter i innovador. Hem de recuperar la il·lusió i l’impuls que construeixin el Granollers dels propers 50 anys, una ciutat amb un model referent tant pel seu entorn com per la seva ciutadania.

És per això que el proper mes de maig, a Granollers, hi haurà un canvi tant sí com no. Cal decidir si aquest canvi serà cap a un projecte nou que doni resposta a aquests reptes, o si canviarem cap a l’ombra d’un projecte que ja s’ha acabat. Nosaltres dedicarem tots els esforços i les capacitats a construir, explicar i treballar per aquest model de canvi i renovació necessaris, escoltant, aprenent i comptant amb tothom que ens ajudi a fer aquest canvi real.

La Festa Major, també

Laura Sabatés i Ortega
Regidora de Junts per Granollers

El juny de l’any passat, a causa de la pandèmia, les colles de Blancs i Blaus es van veure obligades a presentar una Festa Major de Granollers amb un programa restringit per la Covid-19. Escrivim aquestes ratlles tot just la setmana de la presentació de la programació d’enguany, quan falta un mes per a la Festa Major 2022; però la recuperació i la celebració de les Fires i Festes de l’Ascensió o de la Granollers Cup poques setmanes després, ha permès a la ciutat retrobar el dinamisme i esdevenir pol d’atracció comarcal.

‘Quan l’estiu s’acaba i s’acosta anar a currar, Granollers fa festa i no pensa en l’endemà.’ Així ho diu La Guimbada, l’himne de Festa Major de Blancs i Blaus, que sona després del pregó, amb lletra d’en Jaume Sesé i música d’en Martí Ventura.

Doncs aquest any ha pogut ser: ‘Blancs i Blaus, tocava estripar i ho heu fet’, perquè vosaltres sou els autèntics protagonistes de la nostra Festa Major. Els que inicialment amb la juguesca de dos rajolers vàreu convocar la ciutadania, que, vestida de blanc o de blau, animava els contrincants. Any rere any heu sabut mantenir aquesta essència i heu fet créixer la festa amb empenta, força i enginy per continuar mobilitzant granollerins i granollerines, veïns i veïnes de la comarca, de forma i manera que els darrers dies d’agost llueixin els colors blanc i blau, i participin activament de la nostra gran festa d’estiu, participativa, una festa on hi ha lloc per a tothom. 

Des de Junts per Granollers estem convençuts que els més de 200 actes que s’han programat aquests dies han contribuït al retorn definitiu a la normalitat d’una ciutat viva, amb identitat pròpia, on la societat civil, amb el suport de l’administració, és el motor d’aquest esdeveniment de collita pròpia, de quilòmetre 0, que ens converteix en una ciutat singular que, quan l’estiu es va esvaint, ha tornat a omplir places i carrers, amb més ganes que mai, gràcies a l’activitat frenètica de Blancs i Blaus, gegants i capgrossos, el bestiari de Festa Major, i de les entitats i tots els col·laboradors.

Visca els Blancs i Blaus! I ben tornada, normalitat!

El deporte como herramienta de inclusión

Jorge Pavón Álvarez 
Portaveu Ciutadans Granollers
ciutadans@granollers.cat
[22]Correu-e [23] | Twitter [24] | Facebook [25]

El deporte, más allá de un modelo competitivo, es un elemento esencial para crear entornos de tolerancia, cooperación, solidaridad, salud e inclusión. Las actividades físicas proporcionan un ambiente motivador capaz de promover el aprendizaje de habilidades nuevas y fomentar la coordinación, el equilibrio o la orientación, capacidades que pueden estar en muchos casos afectadas por algún tipo de discapacidad.

En este sentido, se ha demostrado que el deporte puede mejorar el bienestar de las personas reduciendo tanto el estrés como la ansiedad y permitiéndoles tener una mejor imagen de sí mismas, favoreciendo la autoestima.

Centrándonos en el deporte inclusivo, este es de vital importancia para las personas con discapacidad física. En España, existe el Centro de Estudios sobre el Deporte Inclusivo (CEDI), que busca fomentar la proliferación de este tipo de deporte. El deporte es una llave para mejorar el estado emocional de las personas, debido a que desarrolla el autocontrol, la autoconfianza, la identidad y el auto concepto positivo, mejorando la autoestima y la capacidad de superación y logro, creando y regulando hábitos, promoviendo la socialización y el aprendizaje en equipo.

El deporte inclusivo sigue dando pasos hacia delante en nuestro país. En este sentido ayuda mucho que tanto asociaciones como entidades que luchan por la inclusión de personas con discapacidad física a través del deporte, realicen jornadas inclusivas de visualización como de las que pudimos disfrutar los pasados días 11 y 12 de junio aprovechando que la ciudad acogió la 14a edición de los Juegos Catalanes de Deporte Adaptado promovidos por la Federación Catalana de Deportes de Personas con Discapacidad Física.

Desde las instituciones debemos apoyar a las asociaciones y entidades que luchan día a día por la inclusión de las personas con algún tipo de discapacidad, además de ayudarles a darle la visibilidad que necesitan. Solo así, lograremos la igualdad que tantas veces reclamamos en otras esferas de nuestra sociedad. Por supuesto, para lograr todo esto es necesario compromiso, esfuerzo y sobre todo recursos públicos.

Nuestra gratitud a todas y cada una de las personas que se esfuerzan diariamente por lograr una sociedad más inclusiva, y para aquellos y aquellas deportistas que superando las dificultades consiguen alcanzar las metas que se proponen, tienen toda nuestra admiración y reconocimiento. 

El repte del català per als Ajuntaments

Júlia Aja Aguilar
Assessora de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya
granollersxindependencia@granollers.cat [26] / Twitter [27]

[28]

Des de fa ja massa temps, la ciutadania notem que l’ús del català disminueix en moltes esferes de la nostra vida, tant informals com professionals. Aquesta observació no és en va: diverses entitats culturals i lingüístiques alerten repetidament d’aquesta situació.

De fet, Plataforma per la Llengua estima que el 94,5 % de la població adulta entén el català i que el 82,2 % el sap parlar. Tot i això, només el 36,1 % parla el català diàriament de manera habitual (més el 7,4 % que combina el català i el castellà).

La responsabilitat d’impulsar l'aprenentatge i l’ús del català és de totes les administracions, també dels ens locals. A vegades pot semblar que l’activitat dels ajuntaments queda reduïda per manca de competències, però la realitat és que hi ha diverses vies que permeten abordar l’emergència lingüística.

Al Ple del mes de juny es va aprovar una moció en aquesta direcció presentada pel nostre grup municipal. És sabut que l’àmbit de la salut és un sector amb molta importància en la vida de la ciutadania i, també, un dels més afectats pel desús de la nostra llengua.

Tot i que, certament, la competència és en gran part del Govern, és responsabilitat del municipi complir la normativa local (en aquest cas, el Reglament per a l’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Granollers), i adoptar una actitud proactiva amb els ens ja existents (com són el Servei Local de Català o el Centre de Normalització Lingüística).

Des de Granollers per la Independència sabem que la política local té potencial transformador i volem que l’Ajuntament tingui un paper actiu en la defensa de la nostra llengua.