Transformar la ciutat amb criteris sostenibles

Jordi Terrades i Santacreu
Portaveu del PSC 

Granollers ha obtingut de moment subvencions dels fons europeus Next Generation que van en la línia d’iniciar-ne una nova transformació amb criteris ambientals i sostenibles, per fer de la nostra ciutat, un entorn cada cop més amable, més pensat i més a la mida de les granollerines i granollerins.

Granollers inicia un canvi amb el projecte Connecta Congost Natura 2025, que es converteix en el primer tram d’una anella verda al voltant de la ciutat, connectada amb el nucli urbà. Es tracta d’una actuació de mirada llarga, que ens obre al riu i renaturalitza l’entorn del Congost, tant el mateix riu, com el parc i el passeig fluvial.

En aquesta primera fase s’actuarà en una zona de gairebé 7 hectàrees. Representarà 600 arbres nous, 11.700 m² de prada, 7.300 m² d'arbustos, 1.700 m de passejades arbrades i la construcció d’una nova passera, a l’altura del carrer d’Isabel de Villena, que travessarà el riu.

Actuacions que es poden replicar en altres zones de Granollers, tal com afirma l’alcaldessa, Alba Barnusell: “Dibuixem la ciutat de l’any 2030. Un Granollers que es projecta com una gran anella que connecti la ciutat a través d’itineraris verds.”

El projecte lliga amb el de Zones de Baixes Emissions, que també ha obtingut fons atorgats pel Ministeri de Transport del govern d’Espanya i de la Generalitat de Catalunya.

De la mateixa manera es vincula amb actuacions encaminades a fer servir energies renovables en edificis públics i privats, per millorar-ne l’eficiència i confortabilitat, per reduir el consum de combustibles fòssils i per treballar en la línia marcada per la Unió Europea de reduir les emissions dels gasos causants del canvi climàtic, el gran repte que afrontem els pobles i nacions del planeta. Granollers també hi és, en aquest treball conjunt, dissenyant projectes i facilitant-ne el finançament.

Són projectes engrescadors, per un futur nou d’una ciutat que sempre canvia pensant en la seva gent.

Més enllà de la transformació verda de Granollers

Núria Maynou i Hernández. Portaveu del Grup Municipal d'Esquerra Republicana
esquerra@granollers.cat [21]
@ERCGranollers - WhatsApp: 690082630

El 7 de juny es va presentar el projecte «Granollers Connecta Congost Natura 2025», que mitjançant els fons Next Generation ampliarà el parc del Congost i convertirà part del passeig Fluvial en un parc.

Des d’Esquerra Republicana celebrem la iniciativa, que fa temps que defensem. El 2018 vam assenyalar que el camí a seguir era obrir el riu a la ciutat i integrar-lo a la trama urbana per fer un gran parc. La llera encara viu d’esquena a Granollers i cal solucionar-ho.

És per això que, aprofitant la presentació d’aquest projecte, volem remarcar la necessitat d’una transformació verda real, que passa per acabar amb el model de places dures i espais de ciment impulsat fins ara pel govern, per donar pas a la vegetació i als espais verds urbans.

Davant l’emergència climàtica, cal enllaçar els parcs del Lledoner, Ponent i del Congost; crear passeres que permetin circular d’un costat a l’altre del riu amb facilitat; ampliar el parc Torras Villà i convertir-lo en un parc central, amb la plaça Barangé, l’hipotètic cobriment de la via del tren i l’espai de l’estació d’autobusos; millorar el manteniment i netejar les serres de Llevant i Ponent. Un altre gran parc podria situar-se a la Bòbila i a l’espai de mercaderies de l’estació de tren.

Cal acompanyar aquestes accions de mesures mediambientals que s’apliquin de veritat. Per exemple, durant la pandèmia, vam proposar que tota la carretera es convertís en un eix de vianants en hores i dies determinats. El govern va crear la zona 30, una mesura que no s’està implementant correctament. No podem quedar-nos a mitges en la transformació verda de Granollers. Ara, més que mai, hem d’anar més enllà.

El català perilla

Amanda Ramos
Regidora de Junts per Granollers

“Parli, parli”, ens explica la meva mare que deia l’avi quan acabada la guerra van venir a Barcelona. Ell volia que li parlessin en català per aprendre'l aviat i no tenir problemes per entendre’s. I aquesta era l'actitud de la gran majoria de gent que va optar per instal·lar-se a Catalunya. Avis i besavis de gran part de la generació actual. I era una època en què la nostra llengua va patir repetides prohibicions, però va sobreviure. La llengua és la nostra essència i per aquesta raó l’hem de defensar. El nostre model d’immersió ha estat elogiat a Europa, que l’ha posat d’exemple de gestió del multilingüisme.

L'Estatut d'Autonomia del 79 va establir el català com a llengua pròpia i oficial, conjuntament amb el castellà; però el 2014, per sentència del TSJC, l’ensenyament del català va rebre un revés quan es va obligar a fer el 25% de classes en castellà en els centres on hi havia famílies que ho demanaven. Des de llavors, el nombre de professors que sempre parlen en català a classe ha passat del 61% (2013), al 46,8% (2021) i es fa servir durant el 33,1% de la jornada escolar.

No treu que hi ha qui diu que aquí es practica una mena d'apartheid lingüístic, paraules d'aquells que aprofiten la llengua com a eina de confrontació; però la realitat a carrers, patis o a les mateixes aules, ho desmenteix. Cada vegada és superior el nombre de nens escolaritzats que provenen de famílies no catalanoparlants i això fa que es relacionin en llengua castellana, cosa que no ajuda el català en l'educació primària ni en la secundària. En canvi, es confirma la bona salut del castellà, com ho demostren les proves de selectivitat on les notes d’aquesta matèria superen la mitjana espanyola.

El Parlament ha aprovat la Llei del català per la sentència del TSJC que obliga a fer el 25% de classes en castellà. S’estableix que el castellà és "curricular" i es refereix al català a l'escola com a llengua "vehicular". Sense comentaris. A l'escola s'han de garantir les mateixes oportunitats a tothom i volem alumnes competents en totes les matèries i en català, també. La llengua que perilla de debò és el català.

Deporte como herramienta de inclusión

Jorge Pavón Álvarez 
Portaveu Ciutadans Granollers
ciutadans@granollers.cat
[22]Correu-e [23] | Twitter [24] | Facebook [25]

El deporte, más allá de un modelo competitivo, es un elemento esencial para crear entornos de tolerancia, cooperación, solidaridad, salud e inclusión. Las actividades físicas proporcionan un ambiente motivador capaz de promover el aprendizaje de habilidades nuevas y fomentar la coordinación, el equilibrio o la orientación, capacidades que pueden estar en muchos casos afectadas por algún tipo de discapacidad.

En este sentido, se ha demostrado que el deporte puede mejorar el bienestar de las personas reduciendo tanto el estrés como la ansiedad y permitiéndoles tener una mejor imagen de sí mismas, favoreciendo la autoestima.

Centrándonos en el deporte inclusivo, este es de vital importancia para las personas con discapacidad física. En España, existe el Centro de Estudios sobre el Deporte Inclusivo (CEDI), que busca fomentar la proliferación de este tipo de deporte. El deporte es una llave para mejorar el estado emocional de las personas, debido a que desarrolla el autocontrol, la autoconfianza, la identidad y el auto concepto positivo, mejorando la autoestima y la capacidad de superación y logro, creando y regulando hábitos, promoviendo la socialización y el aprendizaje en equipo.

El deporte inclusivo sigue dando pasos hacia delante en nuestro país. En este sentido ayuda mucho que tanto asociaciones como entidades que luchan por la inclusión de personas con discapacidad física a través del deporte, realicen jornadas inclusivas de visualización como de las que pudimos disfrutar los pasados días 11 y 12 de junio aprovechando que la ciudad acogió la 14a edición de los Juegos Catalanes de Deporte Adaptado promovidos por la Federación Catalana de Deportes de Personas con Discapacidad Física.

Desde las instituciones debemos apoyar a las asociaciones y entidades que luchan día a día por la inclusión de las personas con algún tipo de discapacidad, además de ayudarles a darle la visibilidad que necesitan. Solo así, lograremos la igualdad que tantas veces reclamamos en otras esferas de nuestra sociedad. Por supuesto, para lograr todo esto es necesario compromiso, esfuerzo y sobre todo recursos públicos.

Nuestra gratitud a todas y cada una de las personas que se esfuerzan diariamente por lograr una sociedad más inclusiva, y para aquellos y aquellas deportistas que superando las dificultades consiguen alcanzar las metas que se proponen, tienen toda nuestra admiración y reconocimiento. 

Granollers, una ciutat que vol participar

Joan Ricart Angulo
Regidor de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya
granollersxindependencia@granollers.cat [26] / Twitter [27]

[28]

Fa uns dies, cap a finals de maig, es van donar per acabats dos exercicis participatius a la ciutat que, segons se'ns ha informat des de l'equip de govern, han estat un èxit de participació.

Per un cantó, tenim els pressupostos participatius, que amb un increment de la quantitat participada han vist créixer també el nombre de propostes; i per un altre, tenim el Pla Estratègic Granollers 2030 que, tal com ens han explicat els seus comissaris, ha comptat amb l'empenta d'uns grups motors formats per granollerins i granollerines disposats a repensar la ciutat amb mirada de futur.

Dels pressupostos participatius ja n'hem parlat a bastament i continuem creient que són poc ambiciosos. Del Pla Estratègic, podem dir-ne que és força anhelós –com creiem que ha de ser–, però que, tot i així, deixa en segon terme un col·lectiu tan important per al futur de la ciutat com és el jovent.

En qualsevol dels casos, aquestes dues iniciatives posen de manifest que els granollerins i les granollerines volen participar als processos polítics que els afecten.

Des de Granollers per la Independència fa temps que això ho tenim clar. El Primer d'Octubre de 2017 en va ser un exemple, a la ciutat. Per aquest motiu, de cara a les pròximes eleccions municipals de maig de 2023, volem tornar a engegar el procés de primàries que ha de fer que la nostra llista sigui la més participada –i, consegüentment, la més legitimada– de les que es presentin com a alternativa de govern a la ciutat. Aquest exercici participatiu ha d'anar precedit d'un altre de transparència, i és per això que aquest mes de juny hem celebrat l'Assemblea d'Electors que dona el tret de sortida a l'últim any de mandat. Seguim!