Les Stolpersteine (pedres que fan ensopegar)

+

Stolpersteine significa en alemany pedra que fa ensopegar. I és justament aquest l’objectiu del projecte en qüestió: fer aturar els vianants i interpel·lar-los per tal de fer memòria. És així com Günter Demnig, l’artista creador dels Stolpersteine, barreja art i memòria per retre homenatge a cadascuna de les víctimes del nacional-socialisme i mantenir-ne viva la memòria.

Els Stolpersteine són llambordes quadrades, on s’hi graven les dades de la persona a qui es recorda per col·locar-les davant de l’edifici on va viure o treballar lliurement abans de ser empresonada i deportada. De la mateixa manera que les víctimes, cada llamborda és única i, com a gest de respecte i humanitat, és realitzada a mà, fet que pretén contrastar amb l’extermini mecànic i indiscriminat del Tercer Reich.

L’objectiu de l’artista és fer present la memòria en l’espai públic i convidar els vianants a dedicar un pensament per la persona en concret a qui es dedica la placa per a acostar-nos a la cara més humana de la història: Com es deia? On vivia? Tenia família? A què es dedicava? On i quan fou deportada? Es tracta així de fer tornar de manera simbòlica totes aquestes persones al seu veïnat, molts anys després d’haver-ne desaparegut; i de deixar empremta a la via pública, a l’espai mateix on les víctimes van construir les seves vides; per fer-nos entendre que l’escenari dels crims del passat no són sinó els carrers que trepitgem dia a dia sense aturar-nos a prendre’n consciència, ni a fer-los justícia.

Aquest projecte és present en nombrosos països europeus, i a Catalunya, diversos municipis han instal·lat pedres en memòria als deportats. A Granollers es troben al c. Tarafa, (90-92) on vivia Josep Pibernat; al carrer de Girona, davant el camp de futbol, on vivia Artur Masjuan; al c. Josep Umbert, a tocar de l'estació d'autobusos (última adreça coneguda de Pere Giner); al c. Álvarez de Castro (cantonada amb el c. Francesc Macià) on vivia Francesc Abelló; al c. Ricomà, 53 (on va viure Francesc Mompart); al c. Sant Jaume, 57, últim domicili de Miquel Jané; i a la plaça de les Olles on vivia Josep Pont.