La primera associació de veïns de la ciutat, l’Associació de Veïns San José Obrero, va néixer al barri. L’associació va aglutinar gent que tenia il·lusió per fer coses pel barri, persones que no es resignaven a viure en aquelles condicions. Amb l’arribada de la democràcia, una nova junta gestora es va fer càrrec de l’associació, es van aprovar els nous estatuts i es va passar a anomenar Associació de Veïns Sota el Camí Ral.
“Jo no he anat mai a l’associació de veïns, però el que era el president, el Montané, era molt maco i va fer molt pel barri” C. Congost
Des dels seus inicis, la persona escollida per presidir l’associació va ser Miquel Montané, que va lluitar per la consecució de serveis bàsics, com l’aigua corrent o la reparació i el manteniment dels edificis i el seu entorn.
“L’Associació de veïns ha funcionat molt i molt bé, sé que s’han fet moltes coses i precisament un dels auxiliars que teníem nosaltres a la farmàcia, Francisco Carreño, va ser un dels promotors de l’associació de veïns” A. Font
Abastiment d'aigua
Un dels grans problemes que tenien els habitatges del Grup Primer de Maig era la manca d’aigua. Abans de l’arribada de l’aigua del Ter, als anys setanta, Granollers s’abastia de les aigües d’en Serra. Molt sovint, en èpoques de sequera, l’aigua no arribava als blocs i els veïns havien d’anar a buscar-la a les fonts. L’associació de veïns, després de lluitar molt, va aconseguir que el Ministerio de Obras Públicas es fes càrrec de la nova instal·lació de la xarxa d’aigua al 1982.
“Íbamos a hacer cola y encima aún venían a cobrar. Nos daban un pequeño hilo de agua. Había días que no había agua ni en la fuente. Nos pusimos de acuerdo los vecinos e hicimos un depósito en los bajos. No nos faltó agua gracias a esto. La gente sufrió mucho” I. Pérez
“L’aigua sí que era un problema greu, perquè en Serra ens tancava l’aigua, nosaltres pagàvem però l’aigua no arribava. Guardàvem l’aigua que sortia de la nevera per poder fregar el terra” E. Tarridas
“Anàvem moltes vegades a baix a buscar l’aigua i jo tenia la sort de tenir la font davant de casa. Ho recordo com una cosa divertida, ja que baixàvem allà tots els nanos i ens ho passàvem molt bé. Cues molt llargues i lo que podia ser mitja hora pujant l’aigua eren dues hores jugant amb l’aigua. Nosaltres al ser tants germans baixàvem i els pares ja no havien de fer cua.” S. Andújar
“Veníamos de trabajar y poníamos los cubos hasta que nos tocara. Teníamos que hacer cola hasta altas horas de la noche. Dejaba a mi niño y cuando nos tocaba me llamaba. “Siempre estábamos reclamando, decían que ya vendrían a arreglarlo pero aquí no venía nadie” J. García
Problemes i millores
Els veïns i, sobretot els nens, que feien vida al carrer, patien els inconvenients de no tenir la zona en bones condicions. Amb el pas del temps, els edificis es van anar deteriorant i els jardins que envolten els habitatges es van emplenar de matolls i males herbes. Al principi de la dècada dels 80, la pressió dels veïns va fer possible l’arranjament de façanes, la renovació del clavegueram, el tancament de les galeries, entre d’altres millores.
“les cases barates han anant evolucionant, en principi si veus fotos d’ara i abans la façana ha canviat. Li han fet una remodelació i un manteniment que ja no és l’original que hi havia, una evolució en el temps impressionant” E. Pey
“Tirábamos la basura aquí en frente en lo que es ahora la plaza de las Hortes, que era un descampado. Era un asco porque luego las abrían los gatos y hasta que no pasaban los camiones de la basura la cosa no mejoró. Cuando hacía calor era horroroso, suerte que después pusieron los contenedores” I. Pérez
“Va haver-hi un hivern que es van congelar les canonades i es van rebentar perquè estaven al descobert, després ho vam canviar” P. Samon
L’any 1985 l’empresa pública de la Generalitat de Catalunya, ADIGSA, es va fer responsable de la gestió del Grup Primer de Maig. Es van iniciar unes noves reivindicacions veïnals per aconseguir l’arranjament dels jardins i la renovació dels bancs, els fanals i d’altre mobiliari urbà.
“Quan hi havia brutícia als jardins buscàvem una solució entre tots els veïns i ho solucionàvem. Com les herbes estaven molt altes patíem si es calava foc i llavors ho netejàvem” V. Rosàs