Recollim els últims articles d'opinió publicats al butlletí municipal 'Granollers informa'
El govern i malestars a la ciutat | Núria Maynou i Hernández. Portaveu d'ERC-AMesquerra@granollers.cat |
|
Ha començat un nou any, però no sembla que a Granollers canviem de dinàmica. El passat octubre parlàvem del govern de la ciutat com a "govern del malestar" i malauradament, no semblem avançar en aquesta situació. De fet, al ple de gener, va desestimar-se un recurs del Comitè Unitari de treballadors de l'Ajuntament, que posa en dubte diversos nomenaments a dit d'alts càrrecs i, en especial, la figura del coordinador general, designat també directament per l'alcaldessa i amb un sou de 120.000 €. Una mostra més que el malestar dins de l'organització és viu i sense perspectiva real de resolució. Al mateix ple, va tornar a aflorar un altre conflicte que no sembla resoldre's: la plaça de tècnic/a d'educació infantil promesa pel govern, proposta de la plataforma per la defensa de les escoles bressol que diversos grups vam vehicular als pressupostos, només serà a mitja jornada. El que el govern qualifica de malentès, en realitat és un altre malestar. Continuem sense saber quan es resoldran les avaries de les rampes mecàniques de la Font Verda; amb problemes de manteniment i accessibilitat del paviment del centre i les voreres dels barris; a l'espera de l'enfocament del model policial; els equipaments esportius necessiten inversions urgents perquè els clubs puguin fer en condicions les seves tasques; no sabem per quin model de concessió s'apostarà a les piscines i l'estudi socioeconòmic de la Festa Major, que s'havia promès per a finals de l'any passat, encara no és públic. Ja és curiós que, tot i generar-ne tants, ni el govern ni l'alcaldessa hagin expressat cap mena de malestar a la Generalitat, a ADIF o al govern de l'Estat per la paràlisi de Rodalies que afecta tanta gent a Granollers. Sense canvis d'actitud i sense política, el malestar no desapareix: s’enquista i creix. | ||
El futur de Granollers | Mònica Ribell i Bachs |
|
L’any 2019 un ciutadà ens deia que preferia ser fidel a la dita que “millor dolent conegut, que bo per conèixer”. Set anys més tard, tenim una ciutat globalment més deteriorada i amb cert malestar al carrer per la política d’inversions i de manteniment municipal: des d’un estat molt malmès del paviment a un segon tram de rampes mecàniques que no funciona per una construcció deficient de la qual ningú es fa responsable; de carrils bici que no arriben enlloc al col·lapse de tràfic diari al centre perquè s’ha decidit convertir–amb els vots en contra de Granollers Primàries– l’única artèria de sortida granollerina en un suposat carrer pacificador sense aconseguir-ho... Malestar també en referència a la gran inversió econòmica dirigida al Congrés de Ciutats Educadores, alhora que la inversió municipal és ínfima en la lluita contra la segregació, en la dotació de mestres, en el reforç escolar o en formació professional. Inversions que tampoc promouen el comerç, més enllà dels milers d’euros públics invertits en consultories per repensar-lo amb un dossier que, mesos després dela seva presentació, ni tan sols ha arribat a l’oposició. Cap esforç dirigit de forma pràctica a flexibilitzar la normativa urbanística perquè els locals antics puguin rehabilitar-se. Cap acció real per promoure la llengua catalana, més enllà de bones paraules. Cap solució clara per als sense llar que dormen als carrers de Granollers. Cap recurs de descàrrega familiar per la discapacitat i la salut mental a la nostra comarca, i cap posició contundent envers les ocupacions il·legals, que ja comencen a afectar particulars. Cap projecte de reforma del POUM que preservi l’esforç dels nostres pares. Cap política cultural en referència a l’Orquestra de Cambra o dels Museus de la ciutat. I, per finalitzar, cap política dirigida a augmentar els serveis municipals d’acord amb el creixement poblacional. Ni tan sols una política efectiva d’acolliment, i corresponsabilitat dirigida a tots aquells que handecidit construir la seva vida a la ciutat.
Granollers ja hi ha perdut massa. Correm el riscde perdre també els valors col·lectius, les arrels i la llengua en pro de populismes de discurs fàcil. Ara és l’hora d’arriscar-se per un canvi d’horitzó i gestió. Un canvi que posi el focus en la creació de riquesa econòmica, en la mobilitat, en una assenyada utilització de la tecnologia; en la discapacitat, la salut mental i l’envelliment; en el paviment, la recollida de residus, la modificació del POUM i una mirada més dirigida a l’empresa, al comerç de la comarca i a l’educació. | ||
Caos
| José María Moya |
|
Durant els últims dies hem tornat a viure un autèntic caos a Rodalies: episodis de descontrol, falta de previsió i falta d’informació. Malauradament, aquests episodis ja no són excepcions o casualitats, actualment són la norma. Cancel·lacions de línies, retards i milers de persones sense poder desplaçar-se a la feina, als instituts i escoles o a qualsevol altre lloc, i el pitjor, sense informació ni alternatives. El símil de Rodalies és el model aplicat a Granollers, a Catalunya i a Espanya. Un model basat en la improvisació i les excuses, amb absència de projecte a futur, un model amb mil anuncis i 0 solucions reals, i Rodalies és un bon exemple d’això, tot i que n’existeixen molts més; quan el model de gestió és aquest, sense inversions en manteniment i sense planificació, qui acaba pagant sempre és el ciutadà. La seguretat i el manteniment no poden ser reactius; han de ser previs, constants i planificats. Aquesta és la realitat que vivim avui els ciutadans, veient com la degradació dels serveis essencials cada dia és més notòria, amb infraestructures envellides i problemes arrossegats any rere any sense resposta ni solucions. Governar no és reaccionar tard. Quan la gestió es basa a actuar a posteriori, el resultat és inseguretat, desconfiança i col·lapse. Els ciutadans no mereixem descontrol i desordre permanent, mereixem una gestió responsable, rigorosa i amb un projecte a llarg termini. Cal un canvi de model: Més planificació, més manteniment i menys propaganda. Menys excuses i més responsabilitats. #SentimGranollers #SentimosGranollers José María Moya Grup Municipal Popular Email: comunicacioppgranollers@gmail.com WhatsApp: 689 77 56 20 Instagram: @ppgranollers Twitter: @ppgranollers | ||
El comercio local en declive | Cristina Tarrés | |
Granollers está perdiendo su esencia. El comercio de toda la vida, el que ha dado vida a nuestros barrios durante décadas, está desapareciendo ante la pasividad del gobierno local. Durante años, autónomos y pequeños comerciantes han sido asfixiados por una presión fiscal desproporcionada y trámites administrativos interminables que dificultan abrir, mantener o ampliar un negocio. En lugar de facilitar la actividad económica, el gobierno socialista ha optado por poner palos en las ruedas a quienes generan empleo, pagan impuestos y apuestan por Granollers. A esta situación se suma un problema cada vez más evidente: la inseguridad. Los robos, vandalismo y hurtos se han convertido en el malestar diario de muchos comerciantes. Hay zonas donde los clientes ya no se sienten seguros y donde trabajar con tranquilidad es prácticamente imposible. Sin seguridad no hay comercio, y sin comercio no hay ciudad. Por otro lado, se permite la multiplicación de establecimientos que no cumplen las mismas normas que se exigen al comercio local. Esta falta de control perjudica gravemente a quienes sí hacen las cosas bien y acaba expulsando al pequeño comerciante de nuestras calles. El resultado está a la vista de todos: cierres constantes, inversión que se marcha fuera, locales vacíos y una ciudad que pierde identidad, proximidad y cohesión social. Desde VOX lo tenemos claro, es urgente cambiar el rumbo:
Defender al pequeño comercio no es una opción ideológica, es una necesidad para el futuro de nuestra ciudad. En VOX seguiremos siendo la voz de quienes trabajan, arriesgan y levantan cada día la persiana para que Granollers siga viva. Cristina Tarrés Portavoz del Grupo Municipal VOX vox@granollers.cat | ||
