La ruta de l'aigua

Aquest itinerari recorre els indrets dedicats a l’aigua durant un passeig per la zona rural de Palou. Així, doncs, pretén descobrir llocs poc visitats, com alguns petits dipòsits d’aigua, alhora que en visitem d’altres de ben coneguts actualment al municipi, com és l’espai natural de Can Cabanyes.

+
Mapa de la ruta de l'aigua (Editorial Alpina)

Temps: 2h 30min

Distància: 11,8 km

Desnivell: 42 m

 

El recorregut comença al Parc del Congost i ressegueix el marge esquerre del riu Congost pel passeig Fluvial. En el primer tram veurem a l’esquerra un parc i un camp de futbol. Al mur de formigó de la canalització podem veure els plafons de l’exposició “Mira el Congost!”, amb informació sobre el riu i la seva biodiversitat. Tot seguit, i després de passar per sota de la carretera, passarem a la vora de les Pistes d’Atletisme de Granollers. A continuació arribarem al Parc Firal, un espai verd que acull la Fira de l’Ascensió i altres esdeveniments.

Travessem la carretera per un pas soterrat i girem a l’esquerra fins a la masia de Can Bassa, per tal d’observar un dels punts d’interès dedicat a l’aigua: una bassa d’aigua. Les basses d’aigua, normalment de formigó, s’utilitzen per aprofitar l’aigua. En molts casos serveixen per recollir les aigües pluvials i, així, poder tenir un reservori en cas de sequera o necessitat extraordinària. Moltes d’aquestes basses es construïren quan Palou produïa cànem. Desfem el recorregut per tornar al passeig Fluvial, a la vora del riu, on trobarem una bassa municipal de reg del Parc Fluvial i una altra bassa que pertany a Cal Mariner. Aviat, però, ens tornem a endinsar a Palou, en direcció a la Torre de les Aigües. El nom l’hi dona la capella amb una imatge de la Mare de Déu de les Neus, invocada pels beneficis de la pluja, situada a l’interior de la casa. A més a més, una llegenda de Jaume Maspons Camarasa explica que una dona d’aigua es va casar amb l’home de la torre amb la condició que no li fos retret el seu origen. Es diu, però, que l’home de la torre no va ser capaç de guardar el secret i, per això, la dona va desaparèixer per sempre més. Voregem l’edifici, que actualment és un restaurant, i en arribar a una cruïlla tombem a la dreta cap al camí Ral. Des d’aquest camí, a la cruïlla, és des d’on podrem observar millor la masia de Can Bassa. Girem cap a la dreta un altre cop i al fons veiem l’església de Sant Julià de Palou; a la zona hi podrem veure les escoles, les cases dels mestres i l’antic ajuntament.

A l’església, al costat d’una petita àrea de descans, surt un petit camí sense asfaltar, el camí de Can Mayol, cap a Can Giró i Can Mayol. A la cruïlla trenquem a la dreta cap a Can Mayolet de la Riera i Can Giró, i agafem el primer camí a l’esquerra per anar a Can Giró i veure els safarejos. Desfarem el camí per tornar on ens hem desviat per anar a Can Mayol, on podrem veure un rec, trastalladors i el safareig i la sínia de Can Mayol. Seguirem el camí per tornar a enllaçar amb el camí Ral. Al camí Ral ens aturem a la cruïlla de Can Batzacs i Ca l’Àngel per veure algunes basses més i el rec a cel obert sense canalització, paral·lel al camí de Can Bou, que procedeix de la mina de Can Mayolet de la Riera, anomenada també de Can Giró i de Cal Mariner.

Seguim fins a la masia del Junyent, on es poden veure unes basses, un rec i el safareig, un dels més grans que es conserven. Continuem pel camí Ral fins a la carretera, tot passant per Can Malla i els seus horts, i resseguim la carretera pel marge per anar a buscar el riu. Un cop arribem al marge del riu un altre cop, passem per sota el pont i el seguim cap al sud per tal de visitar Can Cabanyes.

Podem fer una volta als aiguamolls de l’espai natural per tal d’observar-los des dels diversos angles que ens ofereix la instal·lació.

Així, doncs, i per tal de tornar al nostre punt de sortida, podem resseguir el marge oest del riu en direcció nord fins a arribar a l’altura del punt de sortida i creuem la passera de fusta de darrere de la zona dels instituts.