Retrats de Josep Bosch conservats a l’Arxiu, protagonistes d’una videoinstal·lació de Núria Nia al Festival Panoràmic

El videoassaig de l’artista anima quatre rostres captats cent anys enrere per la càmera del fotògraf granollerí

19 de Octubre 2023
+
Fotografia d'estudi d'Antoni Jonch i Cuspinera (anys 30), un dels retrats de què ha partit Núria Nia per fer el seu treball / Autor i Fons Foto Bosch /AMGr

Entre el 19 i el 26 d’octubre se celebra Panoràmic. Festival de Cinema, Fotografia i més, que aquest any porta per títol “Repensar el rostre” i que en paraules dels impulsors vol ser  “una proposta per retornar al rostre des de la fotografia i l’audiovisual contemporani, fonamental per les possibilitats actuals per a l’autorepresentació, però també per les tecnologies que han fet del mateix rostre una eina de control i reconeixement”, a través dels dispositius mòbils i desenvolupaments informàtics com la IA (intel·ligència artificial).

Una de les exposicions del festival, de l’artista i docent en audiovisual i art digital Núria Nia, parteix de quatre fotografies de Josep Bosch i Plans conservades a l’Arxiu Municipal per “abordar els mecanismes expressius de la comunicació humana i els seus avatars”. El seu treball es plasma en la videoinstal·lació “Estadi de fluïdesa” , que del 19 d’octubre al 26 de novembre es pot visitar als exteriors i la xemeneia de Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

Núria Nia ha escollit quatre retrats fets per J. Bosch als anys trenta del segle passat a Joan Vilalta, Antònia Puig, Maria García i Antoni Jonch. Tal com explica la comissària de la mostra, “en el seu videoassaig, Nia anima els rostres capturats per la càmera prop de cent anys enrere amb les seves pròpies microexpressions, uns moviments que són universals, involuntaris i que duren menys de dos segons. Així, Nia planteja si és possible traslladar aquest nivell de complexitat comunicativa als avatars o a les imatges del passat i si les representacions virtuals podrien reaccionar emocionalment a la velocitat que ho fem els humans, o si algun dia podran mostrar fidelment el reflex de la psique de qui representen, o bé seran un camp per a la pròpia experimentació performativa”.