Aquest dilluns s’ha formalitzat el conveni de donació a l’Arxiu Municipal del Fons Marià Lassús Pecanins per part dels seus nebots Pascal Lassus Paillette, Àngela Icart Castelló i M. Teresa Castelló Pou. El conjunt inclou documentació de caràcter professional, gràfic i personal vinculada a la seva activitat com a arquitecte, urbanista i intel·lectual. Es tracta d’un fons integrat per aproximadament 1,8 metres lineals de documentació textual (projectes, esbossos, apunts, articles de premsa...) i uns 140 plànols i dibuixos tècnics, amb una cronologia compresa entre els anys 1911 i 1939.
M. Teresa Castelló va explicar que la donació garanteix que la documentació es conservarà adequadament i que així «l’obra de Lassús es posa a l’abast dels granollerins», una obra que permet «copsar el Granollers dels anys vint i trenta». Per la seva banda, Àngela Icart va recordar que era «un oncle molt estimat» i un estudiant brillant: «A la Universitat, el professor deia que el superava». Ambdues van destacar el paper clau que han tingut la historiadora Cinta Cantarell i Quico Sala, estudiós del personatge, a l’hora d’impulsar la donació, així com la monografia elaborada l’any 1990 per l’arxiver municipal Lluís Tintó. Per la seva banda, l’alcaldessa, Alba Barnusell, va destacar que amb aquesta iniciativa «la ciutat és més rica».
Marià Lassús Pecanins (Granollers, 1908 - Sant Joan Lohitzune, França, 1945) és una figura rellevant en la història de l’arquitectura i de la vida cultural granollerina: primer arquitecte fill de la ciutat, va obtenir el títol el novembre de 1933 i va exercir professionalment entre els anys 1933 i 1939, com a arquitecte municipal auxiliar i més tard com a interí, al costat del també arquitecte Joaquim Manuel Raspall. Tot i que la Guerra Civil i l’exili van truncar prematurament la seva trajectòria, va tenir una prolífica activitat amb més de setanta edificis de nova planta i més de quaranta reformes i ampliacions documentades, principalment a Granollers i a altres municipis de la comarca. Destaquen la Casa Trullàs (c. Alfons IV, 64), la Casa Jaume Bultà (c. Ricomà, 85-87), representatives del llenguatge noucentista, i el desaparegut garatge Baulenas, un edifici emblemàtic per les seves característiques arquitectòniques i urbanes. Altres edificis que va signar són l’antic Cafè Comercial (pl. Maluquer i Salvador), ara transformat, i elements de la Farmàcia Parera.
En aquest sentit, Lassús va interessar-se per l’urbanisme modern i va projectar un pla urbanístic integral per a Granollers titulat «La ciutat de l’avenir» -publicat l’any 1935 pel setmanari La Gralla i que el context bèl·lic no va permetre desenvolupar- aplicant criteris racionalistes i influenciat per l’urbanisme europeu contemporani.
En paral·lel, va jugar un paper actiu en la vida cultural local, com a il·lustrador, articulista i cofundador de la revista satírica L’Esquellot icom a col·laborador d’altres publicacions, com La Gralla. Va ser president de l’Associació d’Antics Alumnes de Segona Ensenyança i soci de l’Agrupació Excursionista de Granollers. Amant de la música, tocava el violí i va ser pioner a la ciutat en la pràctica de l’esquí.
D’acord amb el conveni signat, l’Ajuntament, a través de l’Arxiu, es compromet a custodiar la documentació, conservar-la i fer-ne el treball arxivístic per posar-la a disposició pública, i contribuir així a difondre i posar en valor la figura de Marià Lassús Pecanins, durant molts anys invisibilitzada i poc coneguda.
