«No hi havia cap casa que no tingués algú treballant al tèxtil»

Antics empresaris i treballadors de fàbriques i tallers granollerins recorden vivències a la darrera tertúlia de l'Arxiu

05 de Octubre 2022
+
D'esquerra a dreta, van participar a la tertúlia Hermínia Jubany, Maria Valldeneu, Bonaventura Buixó, Oriol Murtra, Miquel Maynou, Lluís Felip, Carles Vidal i Josep Domene

Hermínia Jubany, Maria Valldeneu, Bonaventura Buixó, Oriol Murtra, Miquel Maynou, Lluís Felip, Carles Vidal i Josep Domene van participar a la tertúlia de l’Arxiu «Fàbriques i tallers tèxtils, més enllà de Roca Umbert», que ha tingut lloc a Can Jonch aquesta setmana.

 L’objectiu era recordar i compartir vivències i experiències d’un sector econòmic clau a Granollers (i la comarca) al segle passat, que als anys 50 ocupava unes 3.000 persones (un 71 % de l’ocupació industrial), tal com recollia el 1953 Salvador Llobet en un article de Revista del Vallès. Centrada en el cotó, aleshores només les fàbriques Comas i Roca Umbert feien el cicle complet de la fabricació tèxtil; la resta de fàbriques i tallers feien parts de la producció, el blanqueig, tint, etc.

Els tertuliants van agrair l’oportunitat de parlar d’altres fàbriques, ja que Roca Umbert sovint ha eclipsat la resta. «No hi havia cap casa que no tingués algú treballant al tèxtil», va recordar Lluís Felip, propietari d’un petit taller al c. Torras i Bages, que va funcionar els anys 1960-1988.

Es va parlar de l’evolució tècnica del sector, del pas dels telers manuals als automàtics, de la substitució del cotó pel polièster i de la crisi que va patir el sector: substituir les màquines per altres de més modernes resultava molt car, era més rendible tancar la fàbrica i construir-hi pisos, tal com va explicar Josep Domene, que va entrar com a aprenent de manyà als 14 anys a Can Torras. Va recordar el primer dia que es va posar la granota blava i com la va embrutar: «Mare, ja soc manyà».

Carles Vidal va treballar a Manufacturas del Vallés des de 1956 fins a inicis dels anys 80. Dedicada als tints i al blanqueig, va recordar que el millor fil era el d’Egipte, molt car i que el tenyien de color negre «per a les sotanes dels capellans».

Bonaventura Buixó va explicar que va treballar «tota la vida» a la fàbrica de Can Murtra, de l’any 1961 al 2005. De la seva banda, Oriol Murtra, de can Murtra, fàbrica tèxtil fundada l’any 1892, amb cinc generacions al darrere i que ha tingut diferents ubicacions (actualment en actiu al polígon Jordi Camp) va recordar que Roca Umbert «va ser el primer lloc on es va aplicar la reestructuració del sector tèxtil».

Miquel Maynou va treballar de teixidor a l’artesania familiar Tèxtil Rierans, en funcionament de 1954 a 1974, fent teixit de vichy i més endavant, bosses de plàstic. Ell mateix va voler homenatjar les dones que havien treballat al tèxtil, com a ordidores, polidores, nuadores, passadores, repassadores, teixidores... Una d’aquestes teixidores, Maria Valldeneu, present a la tertúlia, va explicar els seus inicis a Can Torras, coneguda com a Can Federico, situada al c. Aurora actual Josep Umbert, i després a Tèxtil Sedalgo, a les Travesseres, a partir dels 18 anys.

Les aportacions dels tertuliants i del públic van demostrar que al segle passat, cada fàbrica i taller tèxtil de Granollers donava per a una història.