Dinamitzat per Andrés Hispano.
Dins del cicle Espai, desig i desordre.
Evocació nostàlgica del París de Maig del 68 a través d’uns joves amb més apetit que ideals i sense prejudicis que els compliquin l’exploració de la seva bellesa.
Homenatge a un temps i un escenari que Bertolucci va conèixer de primera mà i que, no obstant això, prefereix recuperar com un paisatge de somni. Tres utopies estrenen aquí: la sexual, la política i la cinematogràfica, amb un grapat de referències i picades d’ullet entre les quals destaca la carrera pel Louvre replicada de Bande è part (Godard, 1964).