+Aquest mes, Granollers redescobreix la seva muralla medieval, rehabilitada després de mesos de feina per fer-ne un itinerari cultural i turístic de primer ordre. L’Arxiu Municipal custodia el document en què, ara fa 660 anys, l’infant Joan, governador general dels regnes del Rei d’Aragó, concedia el privilegi, el permís, per construir la muralla i el fossar, vital per a la seguretat i l’activitat econòmica de la vila.
«Nos Infant Joan, primogènit del Sereníssim Senyor Rei i Governador general de llurs regnes i terres. Per quant l’experiència dels fets demostra sovint la coneixença dels perills passats, fa que hom previngui els esdevenidors.» Són les primeres paraules del document, escrit originalment en llatí medieval i en traducció d’Antoni Guasch, professor de llatí de l’Institut de Segona Ensenyança de Barcelona, actual Institut Jaume Balmes, que continua: «I per part vostres Prohomes i de la Universitat de la Vila de Granollers, situada en el Vallès se’ns hagi humilment pregat de com dita Universitat i llurs singulars foren fa poc destruïts, devastats i en part sotmesos a l’incendi, per aquelles gents de les Gàlies i d’altres que fa poc temps corrien pel Principat de Catalunya; per tot ço que les gents [...] foren privades de quasi tots els mitjans de vida, conduint-los a la misèria; i que tot ço ocorregué perquè per la manca de Murs i Valls van haver d’allunyar-se d’ella fins abandonar-la per complet».
Són els motius que exposava la universitat (precedent de l’ajuntament) i els seus habitants per demanar «llicència i atorgar-los plena facultat de murar-la i aïllar-la i encara reforçar-la amb torres i altres defenses [...] que la puguem defensar i protegir contra tota classe de persones». El document també ordena i estableix com es finançarà la construcció i qui hi haurà de contribuir, tant en impostos (talles) com en treballs personals, d’homes i dones, alhora que preveu multes de «cent morabatins d’or» si no es compleix el mandat. El document acaba amb els signes de validació de Pere Martí i de Galceran de Balaguer, «per autoritat reial», notaris públics de Barcelona i testimonis.
L’arxiu conserva el document del privilegi en dos formats: en pergamí (inclòs en la col·lecció de pergamins), d'una banda, i integrat en dos fulls (pàg. 145 i 148) del Llibre de privilegis de la vila de Granollers (segles XIII-XVI), el document històric més valuós de l’AMGr, de l'altra. El volum recopila còpies de documents fonamentals per al govern i l’organització del municipi, amb un arc cronològic que va de l’any 1252 al 1581. L’any 2019 es va restaurar i més endavant digitalitzar per facilitar-ne la consulta als estudiosos. Consta de 503 pàgines de pergamí, amb trenta quaderns recosits, de mides 38 x 26 x 11cm i coberta de fusta folrada amb pell. El podeu consultar al portal web de l’Arxiu Digital (apartats Documents d’Arxiu / Fons Ajuntament de Granollers / Universitat de Granollers).
