Abelardo Saavedra Toro (1860-1938) va ser un anarquista dels que es definien com a ciutadans del món. Va néixer a Villamartín, una localitat de la província de Cadis, i va lluitar per les seves idees a tot Andalusia, especialment a Morón de la Frontera i a Sevilla; a Madrid va actuar a escoles per treballadors, mítings i mobilitzacions, però especialment va dirigir el setmanari Terra i Llibertat, fundat per la família Urales. Va anar a parar a la presó amb motiu de l'atemptat de Mateu Morral als reis de Espanya Alfons XIII i Victòria de Bàtemberg, i en ser alliberat va decidir acceptar la invitació dels anarquistes a Cuba per reforçar-los a les seves excursions o gires de propaganda, l'organització de treballadors i la participació al diari Terra, de l'Havana. A causa d'una columna creada i publicada per ell en aquest imprès, que es distribuïa molt en diverses ciutats de la República Mexicana, i en què es feia dures crítiques al dictador Porfirio Díaz, va anar a parar a la presó havanera a petició d'aquest, sobretot per la seva vinculació amb els anarquistes mexicans que eren encapçalats pels germans Flores Magón.
Va ser expulsat de l'illa el 1911, però va tornar a reunir-se amb la seva família, i ho van tornar a fer fora el 1915. Va desplegar la seva activitat llibertària a Espanya a partir de llavors i el 1917 ja era a la ciutat de Barcelona, amb 57 anys, on es va incorporar a les activitats sindicals i de propaganda. Va coincidir directament i indirectament amb anarquistes de la talla de Fermín Salvochea, Pedro Vallina, Antonio Ojeda, Francisco González Sola, Teresa Claramunt, Leopold Bonafulla, José Sánchez Rosa, Francisco Ferrer Guàrdia i el mateix Anselmo Lorenzo.
Va crear i va escriure en més de mitja dotzena de diaris àcrates i va establir a ells les seves postures sobre pedagogia, lleis, l'Estat, la importància de la premsa i les lluites per la llibertat, l'organització dels treballadors i totes les tasques pròpies dels homes extraordinaris. Va fundar escoles per a treballadors, centres sociològics; va crear desenes de grups d'afinitat en què, igual que en les ganyanies, va ensenyar les lletres a els analfabets.
Va ser privat de la llibertat almenys a Sevilla, Madrid, Perpinyà, Orà, Tànger, L'Havana, Santa Clara, Màlaga i Barcelona. A Barcelona, es va lligar amb el grup dels Solidaris, on s'organitzaven Buenaventura Durruti, Juan García Oliver, els germans Ascaso i Aurelio Fernández Sánchez, entre d'altres, per als qui va ser un referent ètic i un exemple insubstituïble de lluita pels ideals. Es diu que quan es formen les divisions de la CNT-FAI que van al capdavant de batalla, ell acudeix a elles a visitar-los per donar-los ànims.
El seu sepeli va ser recollit pel més important diari llibertari d'aquell moment, Solidaritat Obrera, en què s'adona de la multitud que el va acompanyar al cementiri de Montjuïc on va ser llançat a la fossa comuna, a petició seva i a la usança dels anarquistes d'aquells temps.
A Solidaridad Obrera, l'autor de l'article va escriure: Se'ns ha anat per sempre Abelardo Saavedra. Amb ell se'n va un dels autèntics anarquistes que van donar en vida, amb la seva conducta, un exemple constant, una lliçó permanent de conseqüència revolucionària.