En aquests moments en què el capitalisme s'ha tornat més destructiu que mai, cal interrogar-se sobre el paper que el treball representa.
Alfredo Apilánez desenvolupa una crítica del treball en les condicions actuals així com del culte que li segueixen rendint tant l'esquerra ortodoxa com una bona part dels moviments socials. Tot i el «diàleg de sords» i l'escissió existent entre tots dos, els uns i els altres segueixen aferrats a una concepció de la «classe treballadora» que no té en compte la desaparició del context històric que la va veure néixer. Per renovar les anàlisis resulta llavors peremptori desxifrar la configuració del capitalisme actual. Només així les lluites populars es podran convertir en esquerdes al mur capitalista que obrin noves possibilitats de transformació social i subversió de la vida quotidiana.