En aquesta ocasió, la commemoració del bombardeig se suma als actes de l’Any Joan Triadú, amb motiu del centenari del seu naixement. La biografia d’aquest mestre, pedagog, crític literari, escriptor, traductor, defensor de la llengua catalana i activista cultural té una relació molt estreta amb Granollers i amb el bombardeig, que va viure en primera persona des de l’escola on feia de mestre. Triadú va arribar a Granollers el gener de 1938 per ocupar una plaça de mestre en una de les escoles de la Generalitat, l’Escola Ferrer i Guàrdia (al carrer Guayaquil, on ara hi ha l’Escola Pia) i s’hi va estar fins a final de gener de 1939. D’aquella experiència en va sorgir el dietari «Dies de memòria (1938-1940). Diari d'un mestre adolescent», que narra el seu dia a dia a l’escola i a la ciutat, inclosos els esdeveniments més tràgics: els bombardejos de 31 de maig de 1938 i els de 24, 25 i 26 de gener de 1939. Granollers i la seva gent, tal i com escriu ell mateix, van deixar una forta empremta en la vida del jove mestre: «Deixaré Granollers amb recança. Només en puc dir coses bones, positives i acollidores. El càstig que li van infligir aquests facciosos és un crim dels més grossos»
Joan Triadú va continuar vinculat a Granollers durant tota la seva vida i va participar en activitats de la ciutat en diverses ocasions. L’any 2002 va presentar el seu llibre de memòries i l’any 2003 va pronunciar el pregó de la Fira i Festes de l’Ascensió. El 2008, amb motiu de la commemoració del 70à aniversari del bombardeig i de la inauguració de Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau, Joan Triadú va ser un dels convidats i protagonistes dels actes.
La commemoració del 75è aniversari del bombardeig, l’any 2013, va reservar un lloc especial a la memòria de Joan Triadú. El Museu va acollir l’exposició «Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú 1921-2010» , una mostra sobre la dimensió més humana del personatge. També els textos de Joan Triadú van ser el fil conductor de l’exposició «Dibuixos de nens durant la república. La ciutat i la guerra», amb dibuixos fets pels alumnes de l’escola Lluís Castellà (actual Pereanton) durant la dècada de 1930.
Enguany, coincidint amb el centenari del seu naixement, la commemoració del bombardeig recupera de nou la figura de Triadú amb una exposició a la Biblioteca Can Pedrals: «Joan Triadú a la ciutat dels llibres», del 17 de maig al 5 de juny. Es tracta d’una mostra centrada en la faceta de crític literari de l’autor i en els llibres que, segons ell mateix, calia llegir i que ja va plasmar en l’obra «A la ciutat dels llibres publicat», l’any 1996.
El dia 3 de juny, a les 7 del vespre, a la Sala Tarafa, tindrà lloc una lectura dramatitzada del Diari d’un mestre adolescent, una coproducció de la Fundació Flos i Calcat i la companyia Cos de Lletra. L'espectacle presenta una selecció reveladora i emotiva de les anotacions del joveníssim mestre al llarg del seu primer any com a docent a Granollers, que és també el darrer i més sagnant any de guerra civil.
A més, les Biblioteques de Granollers també han preparat una guia de lectura centrada en la figura de Joan Triadú que es pot consultar en aquest enllaç.
Joan Triadú i Font
(Ribes de Freser, 30.07.1921 – Barcelona 30.09.2010)
Centenari de Joan Triadú i Font, mestre, pedagog, crític literari, escriptor, traductor, defensor de la llengua catalana i activista cultural.
La trajectòria vital de Joan Triadú va lligada estretament a l’evolució de la cultura catalana del segle XX. L’any 1942 es va llicenciar en Filosofia i Lletres i poc després una malaltia el va obligar a recloure’s a Cantonigròs (Osona) on el 1944 -i fins al 1968- va ser l’ànima del Concurs Parroquial de Poesia, una de les primeres manifestacions públiques de la literatura catalana perseguida pel franquisme.
El 1946 va ser un dels fundadors de la revista ‘Ariel’, entre 1948 i 1950 va fer de lector a la universitat de Liverpool i el 1951 va protagonitzar una de les primeres controvèrsies del món cultural, tant de l’interior com de l’exili, amb la publicació de les dues antologies, la de poesia (1900-1950) i la de contistes (1850-1950).
Aquell mateix 1951 va començar a donar classes al CICF, entitat de la qual -convertida en Institució Cultural del CIC- va arribar a ser director tècnic fins al 1993. Va viure de prop la creació, l’any 1961, d’Òmnium Cultural i de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), convertida el 1969 en Delegació d’Ensenyament del Català (DEC).
Autor de milers d’articles sobre pedagogia i literatura catalana, va ser una presència habitual a la revista ‘Serra d’Or’ i a les pàgines de cultura del diari Avui des que va començar a publicar-se, l’abril de 1976, fins a la seva mort el 2010.
Creu de Sant Jordi (1982), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre altres distincions, la seva bibliografia aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar.
