Dijous que ve, 15 de desembre, a les 8 del vespre, s'inaugura l'exposició "No gensmenys Kafka",de Ricard Geladó i Xavi Plana, a la Sala Ciutat del Centre Cultural de Granollers. La mostra d'aquests dos artistes de la comarca vol commemorar el centenari de la primera publicació de l'escriptor txec. Pintura, escultura, escenografia, fotografia i vídeo es troben en una exposició en la qual han col·laborat col·lectius dels àmbits teatral i audiovisual.
Geladó i Plana comparteixen trajectòria en el camp de l'art. Geladó, des dels seus orígens en el marc del projecte Incívics, ha participat en un seguit de propostes expositives i ha forjat una obra amb personalitat pròpia en la qual el suport metàl·lic esdevé determinant. Plana ha anat itinerant per diversitat de tècniques i formats, en les quals el món de la imatge i la il·lustració, sobretot el còmic, són referents constants. Just fa un any, els dos artistes van emprendre un projecte conjunt per crear una obra única a quatre mans que prenia com a referència l'obra i vida de l'escriptor txec Franz Kafka, amb motiu del centenari de la publicació de la seva primera obra.
El món oníric, crític i autoculpabilitzador de Kafka els ha captivat, però no ha deixat de ser un pretext per a una aventura que els ha portat molt més enllà: l'experimentació amb suports diversos, la investigació de noves tècniques expressives, la suma del cinema i l'escenografia, posar sobre la taula els estils propis i fer confluir els bagatges adquirits en la pràctica artística individual, a més de cercar complicitats amb actors i espais de la ciutat. El resultat és una trentena d'obres de fotografia, esmalt, "collage", escultura, escenografia i, fins i tot, un curtmetratge de ficció inspirat en diversos episodis de la vida i obra de Kafka, que ha comptat amb la col·laboració del mòdul de Producció Audiovisual de la Casa d'Oficis de Granollers.
La mostra confirma l'aposta de la Sala Ciutat com a espai expositiu dedicat a la difusió de l'obra i els artistes vinculats al territori i esdevé un espai per desvetllar la creació.
"No gensmenys Kafka" es podrà visitar fins al 26 de febrer de 2012, i el diumenge 22 de gener, s'oferirà la possibilitat de conversar amb els dos artistes i conèixer millor la seva obra, en l'aperitiu que es farà a la Sala Ciutat, a les 12 del migdia. L'horari de visita és de dimecres a dissabte, de 17.30 h a 20.30 h; diumenge i festius, d'11.30 h a 13.30 h (tancat els dies de Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis). L'entrada és lliure.
"L’aventura de "Nogensmenys Kafka" va començar quan l’any 2009 vaig proposar a en Ricard de pintar una sèrie de quadres a quatre mans, cosa difícil entre pintors, però no impossible. En Ricard i jo estàvem acostumats a treballar junts, construint decorats per a telesèries i per a teatre, i ens havíem tirat les eines pel cap en més d’una ocasió, així que una vegada més no ens agafaria d’improvís.
El primer quadre que va sorgir va ser "La metamorfosi", inspirat en el famós relat de l’escriptor txec Franz Kafka (Praga, 1883 - 1924). El quadre ens va deixar amb molt bon gust de boca, així que vàrem suposar que començaríem una sèrie sobre aquest gran escriptor. El que passa –com sempre a la vida- és que necessitàvem un incentiu, com ara un gran espai i una data per exposar l’allau de creativitat abocada en aquesta, si més no estranya, experiència conjunta. Mentre esperàvem l’ocasió, varen anar sorgint altres quadres no relacionats amb el tema Kafka. Fins que l’ocasió –i l’incentiu- varen arribar durant la inauguració de l’exposició d’Els Isards a la Sala Ciutat, gestionada pel Museu de Granollers. Van proposar a en Ricard de fer una exposició en aquest fantàstic espai. Així que junts, amb la sèrie d’en Kafka sobre la taula, vàrem presentar el projecte al Museu. Sense ser experts ni estudiosos d’aquest escriptor, la intenció era endinsar-nos humilment en el seu món a la nostra manera, treballant el personatge, els seus llibres i contes curts més representatius.
Ens va ajudar molt una petita joia il·lustrada pel dibuixant de còmics nord-americà Robert Crumb, que ja havíem llegit en el passat. Ens va fascinar l’obra mestra que és "L’artista de la fam", un conte curt amb una essència i càrrega estètica demolidora i que, juntament amb la història de La metamorfosi, és el conte que hem treballat més, arrodonint-lo amb una sessió de fotografies a un acurat "Artista de la fam" i la seva gàbia construïda per a l’ocasió. Vàrem decidir també que filmaríem un curtmetratge o alguna cosa que s’hi assemblés. La veritat és que només la realització d’aquest curt ja va ser tota una aventura, molt elaborada, molt difícil per a tots dos, que no n’havíem dirigit mai cap, per posar-nos d’acord o no, i transmetre-ho als companys que ens van ajudar desinteressadament. Guió, "storyboard", "attrezzo", decorats, actors, càmeres, muntatge, música, una experiència de tretze minuts que s’acosta força al que vàrem imaginar, però que tranquil·lament podia haver tingut un altre caire, un altre aspecte i que també hagués estat vàlid per a nosaltres. Ens hem deixat moltes coses en el tinter i a l’objectiu de la càmera, però n’estem satisfets; si l’espai hagués estat el doble, també ho hauríem intentat (això sí, amb més temps!).
Si el món de Kafka és complicat, la nostra experiència amb ell també ho ha estat, però ha estat un viatge profitós. En Ricard s’ha endinsat plenament en els seus contes i, a vegades a quatre mans, a vegades a dues, navegant en ocasions en un sol vaixell, d’altres cops en dos, hem arribat en Ricard i en Xavi a un port anomenat Kafka que ens descobreix –i no podia ser d’una altra manera- que hi ha centenars, milers de ports anomenats Franz Kafka."
Xavi Plana
Els autors
Xavi Plana Caupena (Sant Celoni, 1965) viu a Can Jeroni (Mosqueroles). Com Geladó, també s’ha dedicat a la construcció de decorats entre moltes altres feines. La dedicació a la pintura i a les arts plàstiques li ve des de ben petit gràcies al consum d’una considerable quantitat de tebeos i hores de TV i també, més tard, a l’admiració cap a molts pintors, coneguts i desconeguts. Ha exposat multitud de vegades i ha guanyat diversos premis. Actualment coordina la col·lecció de revistes "Anatomia del Còmic Celoní", editada per l’Ajuntament de Sant Celoni, i també s’autoedita un fanzine anomenat "Turista Minimalista".
Ricard Geladó Estapé (la Roca del Vallès, 1973) viu des de fa poc a Fogars de Montclús. Amb nocions de delineació i pintura mural, es dedica professionalment a la construcció d’escenografies de cinema, TV, teatre, espais museístics i parcs temàtics. És amant del dibuix i la recerca de noves tècniques de pintura. La seva primera exposició va ser el 1994 i des de llavors ha fet nombroses exposicions, entre les quals destaquen: "Tancar per obrir", a les antigues Escoles de Palou (col·lectiva, 1997); "Música per a camaleons incívics", amb l’obra "Dies de tinta i pólvora", a Granollers (col·lectiva, 1998); Exposició a Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts, al parc del Garraf (individual, 2004); "D’art, hui+Incívics", a la Galeria AB, de Granollers (individual, 2006); "Post-romànic Cardedeu amb l’Art vigent", a la Capella de Sant Corneli (individual, 2007); Galeria Paqui Delgado, a Sant Sadurní d’Anoia (individual, 2007); Mural 50 aniversari Quico Sabaté, a Sant Celoni el 2010.