Floreal Cuadrado Madrona, durant els anys 80, vaig ser durant un temps un fugaç director artístic de les Éditions Hachette.Va ser aleshores que vaig descobrir el treball de Pierre Verger sobre l'estat de Bahia, al Brasil. Les fotografies d’aquest rodamón humanista, inclassificable i inconformista, em varen commoure. Havia sabut retratar quelcom que em semblava difícilment perceptible: la graciosa despreocupació delsbahians... Fins el punt que la joiosa despreocupació d’aquesta suposada indiferència em va fer venir ganes d'anar a fer un passeig per aquest nord-est brasiler. Desafortunadament, vaig haver de tenir paciència durant una bona desena d'anys abans de què pogués acomplir allò que havia esdevingut un somni... Deu anys, durant els quals em vaig posar a llegir amb voracitat, sempre que es presentava l'ocasió i malgrat el caos de la meva agitada existència, obres que descrivien, inventariaven o, més modestament, evocaven els modes de vides i els costums dels habitants d'aquesta llunyana terra.
Entre els diversos títols que vaig llegir, dos varen incrementar particularment les meves ganes d'escoltar, de veure i de sentir aquella regió: Bahia de tots els sants, de Jorge Amado i El Candomblé de Bahia, de Roger Bastide. Però no va ser fins a principis de l'any 2000 que el meu viatge es va portar a terme. Jo pensava estar ben preparat per l’encontre; a més, el fet que Pierre Verger hagués fixat permanentment la seva càmera Rolleiflex, fruit de les seves divagacions acadèmiques, en aquell racó, va reforçar la meva tria i potser fins i tot em va tranquil·litzar. Pensava, de manera naïf, retrobar un món familiar que confirmaria o potser il·lustraria tot allò que havia llegit durant deu anys. Fill d'un entorn obrer, no havia adquirit aquella mena de despreocupada indiferència envers el coneixement literari que és el segell distintiu de molts nens rics. Però no tenim més remei que frustrar els plans devastadors que la ignorància i la servitud teixeixen massa sovint...De fet, va ser evidentment un autèntic xoc cultural. Em va captivar la gentilesa, la tolerància i la benevolència dels habitants, força humils i amables, la majoria dels quals pertanyien a les classes socials més desfavorides, essent majoritàriament descendents d'esclaus transportats des de l'Àfrica Occidental.
Del 13 de febrer al 10 de març de 2026