La relació entre el pensament de Vladímir Ilitx Lenin i el d'Antonio Gramsci ha estat un tema controvertit durant dècades. Una controvèrsia que no en té res, però, d’erudició estèril. Ans al contrari, es tracta d'una qüestió estratègica, indestriable de la filosofia de la vida i la concepció del món sostingudes per tots dos personatges.
Durant els anys setanta del segle XX, de fet, es va gestar una operació política que pretenia, per una banda, deslegitimar la tradició comunista italiana i, per l'altra, avalar ideològicament les derives socialdemòcrates a partir d’una pretesa antítesi entre el teòric sard italià i el bolxevic. Un raonament que entrava en contradicció amb el parer de Gramsci, que considerava Lenin el «més gran teòric modern de la filosofía de la praxi».
Aquest volum col·lectiu, fruit del simposi organitzat per l'Associació d'Estudis Gramscians de Catalunya en el marc del Congrés Internacional Lenin (Universitat de Barcelona, 2024), explora les convergències i les influències entre ambdós intel·lectuals a través dels conceptes de democràcia obrera i d’hegemonia.