La Nuru no és una formiga com les altres. Li costa seguir el ritme frenètic del formiguer: s'atura quan totes corren, es perd en els seus pensaments i es distreu amb allò que pels altres passa desapercebut. Mentre unes construeixen túnels, altres lluiten o recullen menjar, la Nuru observa, imagina, es despista.
Un dia, cansada de no trobar el seu lloc, decideix emprendre un viatge que la portarà lluny de casa, travessant el bosc i les seves pors, però també de la descoberta i l'amistat.