Agenda

+
18 març 2023 - 18:00h

CNT vs AIT: 1936-1939

Amb Agustí Guillamón, autor del llibre

Categoria: Presentació de llibre

Les minories revolucionàries sabien que els principis són les armes de la revolució. El pitjor malson de la burocràcia cenetista era la possibilitat que s’establís una connexió de l’oposició revolucionària interna amb la crítica anarquista internacional, que va editar Révisión, L’Espagne Nouvelle i Terre Libre.
El congrés extraordinari de l'AIT, reunit a París el desembre del 1937, es va desenvolupar sota l'amenaça de la delegació espanyola de la CNT de construir una nova Internacional al marge de l'AIT. El congrés del 1938 va aprovar una nota addicional als principis fundacionals de l'anarcosindicalisme, proposada per Horacio Martínez Prieto, en nom de la CNT, que va suposar la liquidació moral i organitzativa de l'AIT.
El llibre detalla els debats que van enfrontar els comitès superiors de la CNT amb les diferents seccions de l'AIT a l'estiu i la tardor del 1937, i com l'alemany Augustin Souchy, ambaixador oficiós de la CNT, va amenaçar amb l'abandonament de l'AIT per parteix de la CNT, sondejant les possibilitats de creació d'una nova Internacional, la Cinquena, a imatge i semblança de la CNT i al marge d'una feble, caduca i inútil AIT.
S'expliquen minuciosament i detalladament les peripècies, els debats i les bronques d'aquest Congrés extraordinari. La delegació espanyola va insultar, menystenir i maltractar la resta de seccions de l'AIT, perquè no tolerava cap crítica a la seva tàctica ministerialista i temia que l'oposició revolucionària interna (Amics de Durruti, comitès de defensa, Merino i el sindicat del Transport, o capçaleres com L'Amic del Poble, Alerta, Anarquia-FAI, etc.) confluïssin i s'unissin amb l'anarquisme crític internacional (sobretot francès), representat per les capçaleres Terre Lliure, Espagne nouvelle i Le Combat Syndicaliste, darrere de les quals estaven la CGT-SR, la FAF i individualitats com Besnard, Volin, Prudhommeaux, Shapiro, etc.
Al Congrés ordinari de novembre de 1938 la CNT va assassinar l'AIT, mitjançant l'aprovació d'una nota addicional que modificava els principis fonamentals de l'anarcosindicalisme, ja sotmesos al caprici i necessitats dels comitès superiors.
El llibre finalitza destacant la fundació del Grup francoespanyol dels Amics de Durruti que ens descobreix l'existència d'un brillant i esperançador anarquisme revolucionari organitzat, encarnat a Balius, Ridel i Prudhommeaux, entre d'altres, que no va poder superar l'inici de la Segona guerra mundial.