Publicat un estudi sobre l'ús d'internet i els mòbils entre els adolescents granollerins

Els autors són Jordi Bernabeu i Isidre Plaza, tècnics de Salut Pública i Educació de l'Ajuntament de Granollers

13 de Gener 2016
+
Portada de l'estudi

La majoria d'adolescents granollerins no estan enganxats a la xarxa, si bé n'hi ha un petit grup que sí, i molt. És una de les conclusions  de l'estudi Adolescents, també a la xarxa. Reptes de l'acció socioeducativa davant la generació 1x1. Els usos d'internet i els smartphones per part dels adolescents escolaritzats a Granollers.

Els autors són Jordi Bernabeu i Isidre Plaza, psicòlegs i tècnics de les àrees de Salut Pública i Educació de l'Ajuntament de Granollers, respectivament, i el seu treball es proposa generar discurs en l'àmbit 2.0. El punt de partida és la demanda dels mateixos centres de secundària, on els educadors constaten l'efecte de l'entorn digital en el rendiment escolar de l'alumnat, així com en les relacions socials i familiars.    

 L'estudi -que es pot consultar el web SobrePantalles i que inclou un pròleg del pedagog Jaume Funes i un epíleg de l'educador Carles Sedó-, va dur-se a terme durant l'any 2013. Els autors van dissenyar quatre qüestionaris dirigits a alumnes de 2n  i 4t d'ESO, els tutors, les famílies i els equips directius dels centres públics i concertats de secundària de Granollers.

L'objectiu, saber com els nois i noies fan servir internet, les xarxes socials i el mòbil, tant per aprendre (especialment els estudiants del programa 1x1, els centres que integren el portàtil com a eina de treball personal de l'alumnme) i, sobretot, per divertir-se i relacionar-se.

La informació recollida es complementa amb entrevistes a “agents clau” del camp educatiu i dos grups focals de l'educació reglada i no reglada. El qüestionari van contestar-lo 905 nois i noies, xifra que representa el 65 % de l'alumnat que  aleshores feia 2n i 4t d'ESO. Les respostes dels alumnes poden ser comparades, en cada cas, per la percepció de pares i mares, i educadors, que no sempre coincideixen.   

 Altres dades que aporta l'estudi són que nois i noies fan un ús diferent del mòbil (elles, un ús més relacional, amb whatsapp, ... mentre que ells són més proclius al joc,videojocs...); que l'smartphone és per als adolescents una extensió més de la seva persona, bàsic per socialitzar-se i estar permanentment connectats; la generalització de la multitasca o ús simultani de més d'una pantalla; la xarxa com una eina per construir-se la pròpia identitat i com l'exposen de manera pública; l'addicció i dependència que pot provocar l'entorn digital; o la falta de referents adults a l'hora de buscar ajuda en aquest àmbit.

 El treball constata que la majoria d'adolescents no estan enganxats a la xarxa, si bé n'hi ha un petit grup que sí, i molt. Alhora, els indicadors d'addicció són menys presents en l'alumnat que participa al programa 1x1.

Propostes com ara actuar des de la primera adolescència, crear una comissió intracentres per establir una base comuna sobre l'ús del mòbil  i les xarxes socials als centres de secundària; o la integració dels pares i mares en les sessions de formació o prevenció, al costat dels alumnes, són algunes de les que apunten els autors.