1. Aprovar les actes del Ple extraordinari del dia 13 de novembre de 2018 i del Ple de la sessió ordinària del 18 de desembre de 2018.
2. Control i fiscalització pel Ple dels acords adoptats per la Junta de Govern Local en les sessions corresponents als dies 4, 11, 18 i 27 de desembre de 2018.
3. Control i fiscalització pel Ple de les resolucions de l'alcalde president i els seus delegats.
COMISSIÓ INFORMATIVA DE PROJECTES ESTRATÈGICS I COMUNICACIÓ
4. Nomenar vocal del Consell Econòmic i Social i de la Comissió Local de Protecció Civil el Sr. Pau Llobet i Roure, representant del grup municipal ERC-AG, en substitució del Sr. Chakir El Homrani.
El Ple aprova nomenar Pau Llobet i Roure, representant del grup municipal ERC-AG, com a vocal del Consell Econòmic i Social i de la Comissió Local de Protecció Civil en substitució de Chakir el Homrani i Lesfar, que va renunciar al seu càrrec de regidor del grup municipal ERC-AG en sessió de Ple extraordinari celebrat el dia 11 de juny de 2018.
COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE GOVERN I ECONOMIA
5. Aprovar inicialment la modificació del pressupost de l'Ajuntament per dotació de crèdits extraordinaris.
El ple aprova inicialment l'expedient de modificació del Pressupost de l'Ajuntament per dotació de crèdits extraordinaris per un import de 593.571,00 € per destinar recursos a l'adquisició de 3/4 habitatges per a lloguer social, i l'adequació de dos habitatges per a persones sense sostre.
6. Donar compte al Ple de contractació de treballadors pel procediment de màxima urgència.
Es dona compte al Ple de la Resolució d'Alcaldia número E- 8244/2018 relatiu a nomenar funcionaria interina a la senyora O. G. T. com a Auxiliar d'Arxiu i Biblioteca per a la substitució de la treballadora A. G. M. que es troba en situació de baixa per incapacitat laboral temporal.
L'Ajuntament de Granollers ha tingut darrerament la necessitat de proveir amb caràcter d'urgència diferents contractacions o nomenaments amb personal temporal per diferents perfils professionals dels quals o bé disposava de borsa de candidats i aquests han renunciat a la contractació oferta, o bé no es disposava de la mateixa borsa del perfil requerit. Vist que no s'ha pogut seguir, per les causes anteriorment esmentades, el procediment establert als art. 55 i 61 de la Llei 7/2017, de 12 d'abril de l'Estatut Bàsic de l'empleat Públic l'excepcionalitat i urgència d'aquests tipus i d'acord amb la regulació de l'article 125.2 del Decret Legislatiu 1/1997 on s'estableix que excepcionalment , i per causa apreciada per l'administració es podrà nomenar personal interí o contractar personal laboral directament sense necessitat de convocatòria pública. Atès que l'excepcionalitat i urgència d'aquest tipus de contractació està també prevista a l'article 291 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya.
COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA DE TERRITORI I CIUTAT
7. Aprovar la permuta de la finca 41.320 per les finques 41.316 i 41.318, per tal de garantir la titularitat pública del sòls qualificats d'equipaments a la modificació puntual del POUM en l'antic sector S "Can Gordi- Can Català" de Granollers (exp. 1/2019/79).
El Ple aprova la permuta de la finca registral 41.320 (parcel·la SE3) de titularitat municipal, per les finques registrals 41.316 (parcel·la I1) i 41.318 (parcel·la K1), per tal de garantir la titularitat municipal de la nova localització de l'equipament municipal com a conseqüència de l'aprovació definitiva de la modificació puntual del POUM a l'antic sector S "Can Gordi ¿ Can Català" de Granollers.
Aquesta modificació puntual té per objecte la permuta de la qualificació urbanística entre les dues parcel·les amb ús industrial i la parcel·la amb ús d'equipament públic de l'àmbit. Per tal d'assolir els següents objectius: garantir la preservació dels espais naturals d'interès municipal catalogats del Bosc de Can Gordi i del Bosc de Can Català, canviant la seva qualificació actual de sòl d'aprofitament privat d'ús industrial per sòl qualificat com a sistema d'equipament públic; ubicar el sòl d'equipament públic en continuïtat amb el sòl que el PDU del Circuit qualifica com a equipament en el sector en sòl urbanitzable delimitat de Can Riba-Can Ninou, donant coherència a l'ordenació urbanística dels espais lliures i equipaments d'aquesta part del territori i evitant-ne la seva fragmentació; obtenir una superfície continua d'equipament públic que permeti el desenvolupament d'un equipament de qualitat i adequat als possibles usos previstos per l'Ajuntament de Granollers; ubicar l'edificabilitat del sostre industrial en una parcel·la que, a diferència de la situació actual, en permeti la seva correcta materialització; garantir l'assoliment d'una ordenació coherent respectant la tipologia d'edificacions de l'entorn, i proporcionar el sostre privatiu edificable d'aquest àmbit d'acord amb les característiques de les parcel·les reduint el sostre màxim permès d'ús industrial respecte de la situació actual.
Votació: A favor: PSC, PdeCat-Demòcrates, Ciutadans, PP. En contra: Crida-CUP. Abstenció: ERC-AG
8.- Aprovar la permuta de dues porcions de finques entre l'Ajuntament de Granollers i la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers, de 178,66 mestres quadrats cada una (finques registrals 49.206 i 51.532).
El Ple aprova la permuta de dues porcions de finques entre l'Ajuntament de Granollers i la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers, de 178,66 mestres quadrats cada una (finques registrals 49.206 i 51.532), per tal d'ajustar la delimitació de les finques. S'ha detectat la necessitat d'ajustar el límit entre ambdues finques: entre la finca núm. 51.532, propietat de l'Ajuntament de Granollers, cedida en virtut del referit conveni, i la finca 49.206 propietat de la Fundació Hospital Asil de Granollers, de manera que no s'alteri la superfície de les mateixes però els seus límits siguin més coherents amb la realitat física d'aquests sòls. En compliment de l'article 47 del Reglament de patrimoni dels ens locals ha quedat acreditat que no hi ha increment d'aprofitament en la transmissió de les finques mitjançant permuta, per la qual cosa no es genera cap diferència o compensació entre les parts
Votació: A favor: PSC, PdeCat-Demòcrates, Ciutadans, Crida-CUP. Abstenció: ERC-AG
COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀREA D'ACCIÓ COMUNITÀRIA I BENESTAR
9. Aprovar el Pla Estratègic d'Acció Social de la ciutat de Granollers
El juny de 2017 es va iniciar l'elaboració d'un Pla Estratègic d'Acció Social. Un Pla que haurà de guiar l'acció de govern en els propers deu anys i que busca alinear punts de vista entre serveis, entitats i professionals que treballen en l'àmbit de la inclusió social.
El Pla concep un objectiu principal: fer de Granollers una ciutat més inclusiva, sense discriminacions i amb millors oportunitats per a tothom. Aquest objectiu general es desglossa en tres objectius més específics i concrets: aprofundir en la comprensió dels fenòmens de risc i exclusió social que afecten a la població de la ciutat i en com aquests es transformen i fan necessari noves formes d'abordar-los. Redefinir les línies d'intervenció social actuals, reforçant el treball social i comunitari. Aquesta redefinició ha de servir per a redreçar l'activitat de l'àrea d'Acció Comunitària i Benestar Social, donant una major cabuda al desenvolupament comunitari i al treball social amb les persones, que durant els anys més crus de la crisi econòmica s'ha vist 'eclipsat' per l'augment de necessitats materials bàsiques que requerien una cobertura urgent, sovint de tipus assistencialista. I com a últim objectiu, fer de la inclusió social i l'equitat una fita compartida amb la resta d'àrees de l'Ajuntament i de la resta d'administracions publiques així com amb el teixit social que treballa amb la mateixa finalitat.
El Pla aprovat és de caire estratègic i parteix d'una serie de valors i principis d'acció, que tenen a veure amb la forma de fer política i el tipus de societat que es vol contribuir a construir i que són compartits pel conjunt de plans vigents a Granollers, i que es resumeixen en la inclusió social, la sostenibilitat, la diversitat, la coresponsabilitat, la participació i el desenvolupament comunitari.
En el marc del Pla la inclusió social com a fita, consistent en garantir a les persones que estan en risc d'exclusió social les oportunitats i recursos necessaris per a participar plenament en la vida econòmica, social i cultural de la ciutat i de l'entorn més ampli, gaudint d'un nivell de vida i benestar d'acord amb els estàndards acceptats en la societat on vivim.
En l'àmbit social, es consideren contraris a aquesta sostenibilitat factors com la marginació i segregació de col·lectius estigmatitzats, la reducció o privatització dels espais i recursos compartits, l'aïllament i l'abandonament de les persones vulnerables. El respecte a la diversitat que inspira aquest pla pren en consideració la diversitat de formes de viure i pensar, la diversitat d'orígens culturals, de cicles de vida, etc. que representen quelcom valuós a aportar al conjunt de la societat. Aquesta premissa obliga no només a visibilitzar la diversitat social sinó sobre tot cercar canals de relació i intercanvi significatiu entre grups socials diversos, donant lloc a una interculturalitat efectiva i rellevant.
El principi de coresponsabilitat cerca l'empoderament real de la ciutadania tant per la via de cedir responsabilitat i deures com la de distribuir el lideratge en la gestió i cura d'allò que és comú. Això suposa estendre el principi de subsidiarietat fins a la pròpia ciutadania, de manera que aquesta prengui part activa en la resolució dels problemes que l'afecten. Conseqüència del principi anterior, considerem fonamental potenciar la participació i implicació ciutadana en els afers col·lectius que l'afecten. Les formes i canals de participació es diversifiquen i s'apliquen ja no només a expressar demandes i preocupacions sinó al disseny i creació compartida de solucions i, de forma creixent, a l'aplicació d'aquestes solucions.
A nivell de l'administració, es reforcen també canals de participació i treball en xarxa entre departaments. Finalment, el principi de desenvolupament comunitari que inspira aquest pla suposa crear formes d'acció col·lectiva com a fórmula per aconseguir millores d'interès col·lectiu a l'hora que crear una major cohesió i solidaritat social. El desenvolupament comunitari es potencia sobre tot entre col·lectius vulnerables, com una via d'apoderament.
Els àmbits destacats d'aquest Pla són un total de 8: envelliment, immigració, ingressos i treball, habitatge, salut, suport familiar i afectiu, xarxa social i comunitària, educació i cultura. Les actuacions a desenvolupar han estat definides en 6 eixos transversals, així les grans línies d'acció del Pla seran les següents: línies d'acció social en envelliment, en immigració, en salut, en treball i ingressos, en habitatge, en suport familiar i afectiu, en xarxa social i comunitària, en educació i cultura.
Aprovat per unanimitat
10. Aprovar el contingut i la signatura del conveni pel servei de Transport Adaptat de 2019 entre el Consell comarcal i l'Ajuntament de Granollers
El Ple aprova la signatura del conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Vallès Oriental i l'Ajuntament de Granollers per a la prestació del servei del públic de transport adaptat de les persones residents a Granollers en els desplaçaments a centres ocupacionals o centres de dia d'atenció especialitzada ubicats a Vallès Oriental, Badalona i Barcelona segons els casos per l'any 2019.
Granollers disposa de transport adaptat amb recorreguts interns i que cobreix els desplaçaments a centres de la ciutat. No obstant, rebem sol·licituds per transport a centres externs als que correspon donar resposta. Promoure i gestionar un servei propi té un cost molt alt i el nombre de sol·licituds existents en l'actualitat no justifica la creació d'aquest servei. Que el Consell Comarcal del Vallès Oriental, com a òrgan supramunicipal competent en la gestió del servei de transport adaptat per a municipis menors de 50.000 habitants, disposa de línies establertes d'accés a centres ocupacionals o centres de dia d'atenció especialitzada ubicats al Vallès Oriental, Barcelona, Badalona i Alella segons els casos. Ciutadans de Granollers tenen necessitat de transport als centres esmentats, i donat que el Consell Comarcal del Vallès Oriental té organitzat el transport, resulta convenient establir un marc de col·laboració per a la prestació del servei de transport adaptat, i poder donar resposta a les necessitats de les persones del municipi en aquesta matèria.
El cost pressupostat per aquestes rutes per l'Ajuntament de Granollers serà de 38.714,13 € pel període de 01 de gener al 31 de desembre de 2019, d'acord a l'ús de 4 usuaris/es, existint la possibilitat de poder incorporar nous usuaris i noves necessitats sempre que s'ajustin a les característiques d'aquest conveni. En aquest cas, es realitzarà la modificació oportuna del conveni.
JUNTA DE PORTAVEUS
11. Mocions
11.1.- Moció presentada pel ciutadà Pablo José Tomé Mansilla a proposta de l'entitat veïnal Assemblea Integradors de la Ronda i Sud de Granollers amb els objectius d'eliminar l'excés de contaminació ambiental que genera el trànsit que travessa la Ronda Sud, el perill d'atropellament permanent que pateixen els vianants en la travessa de les vies Marie Curie i Ronda Sud, la segregació espacial del sector sud respecte a la resta de la ciutat i limitar l'accés de vehicles pesants i de mercaderies perilloses a les zones urbanes de la ciutat:
Votació: Aprovat per unanimitat.
El 1995 Fou inaugurada una nova via que havia de permetre descongestionar el trànsit de la ciutat agilitzant la circulació de llevant a Ponent pel sud. Aquesta inauguració Fou paral·lela al creixement urbanístic del sud de ta ciutat. Aviat la nova via, ta C-352 o Ronda Sud quedà engolida per l'entramat urbà alhora que any rere any acollia un major nombre de vehicles -pesants o no- que la travessava sense intenció d'accedir a la ciutat, i es convertí en una anacronia per la convivència urbana: un Focus de contaminació ambiental preocupant i una veritable barrera per la permeabilitat social al sud i nord de la mateixa. I el volum de trànsit continua en creixement exponencial a dia d'avui.
A principis del nostre segle un moviment veïnal sensibilitzat amb la insostenibilitat de la situació que s'estava produint va impulsar una moció municipal que no va adquirir el consens de tots els grups. Va arribar també al Parlament de Catalunya i tampoc no va reeixir. Alguna cosa no deurien haver Fet bé ets representants polítics de la ciutat en tes seves pròpies orgàniques territorials, En conseqüència en els darrers 16 anys no s'hi ha Fet cap actuació pal·liativa significativa amb èxit. Hom hauria d'entonar el mea culpa.
El teixit urbà granollerí va continuar creixent al sud de la ciutat i a dia d'avui la situació és molt pitjor que Fa 16 i 23 anys enrere: Més contaminació, més perillositat pels vianants, més segregació espacial. I estenent-se el conflicte de ta Ronda Sud al Carrer de Marie Curie.
Els éssers humans tendim a associar el progrés amb el pas del temps i amb millores: En el cas de la Ronda i Sud de Granollers tenim Involució. Alguna cosa concreta, digna i definitiva hem de Fer les ciutadanes, ciutadans i les i els seus representants al respecte.
Atès que la Ronda Sud, com a canal d'entrada d'un desmesurat trànsit de vehicles al sector sud de la ciutat:
- Concentra una desproporcionada quantitat de trànsit automobilístic i de camions que genera índexs continus de sorolls i contaminació ambiental molt superiors als recomanats per l'Organització Mundial de la Salut {OMS) i que afecten directament la salut dels veïns que resideixen a les seves rodalies.
- Que l'esmentada situació afecta un col·lectiu especialment sensible als alts índexs de contaminació ambiental: els infants i joves assistents als centres educatius propers (l'Escola Mestres Montanya, l'Escola Bressol La Tortuga i l'Institut Celestí Bellera).
- Actua com a veritable barrera per les comunicacions a peu fluïdes entre el barri de Can Bassa i la resta de la ciutat, afectant seriosament des de fa molts anys els potencials de desenvolupament, articulació i dinamització social i comercial de la zona.
- És una via on existeixen pocs passos de vianants i molt allunyats entre ells. La conseqüència és que molts vianants, especialment joves, però també adults i persones de la tercera edat amb el carro de la compra la creuen ° per espais no habilitats amb els conseqüent perill d'atropellament.
- És una via on la programació del sistema de semàfors prioritza desmesuradament el trànsit rodat sobre els transeünts.
Dificulta l'accés natural del desplaçament de vianants cap a l'Escola Mestres Muntanya, l'Escola Bressol La Tortuga i l'Institut Celestí Bellera, Aquest es veu greument alterat pel volum de circulació motoritzada que !£ Suporta l'esmentada Ronda Sud, la preferència dels temps dels semàfors en favor dels cotxes i per l'incivisme de molts conductors en relació al respecte dels passos de vianants, amb atropellaments tant d'infants com d'adults 3 inclosos. Aquest problema és extensiu al Carrer Marie Curie, de competència íntegra municipal: un gran nombre de vehicles fan ús d'aquest carrer i l'Esteve Terrades per fer drecera i evitar els col·lapses regulars de la Ronda Sud. Tot i les actuacions dissuasòries municipals que s'hi han realitzat, gran part d'aquests vehicles no respecta la prioritat dels vianants en els passos de zebra no semaforitzats (essent una via especialment sensible a la seva permeabilitat per escolars).
Suporta la circulació d'una sobresaturació de vehicles i transports que ta utilitzen com a travessera i drecera, evitant així el pagament del peatge de l'Autopista AP-7 al seu pas per La Roca del Vallès, ús que no farien en cas que aquesta fos gratuïta; i amb l'afegit que l'autopista AP-7 és una via sobradament amortitzada per l'empresa concessionària. Una gran part d'aquest volum de trànsit són vehicles pesants i de mercaderies perilloses.
Considerant que vint-i-tres anys després de la seva inauguració la Ronda Sud és sobresaturada i esdevé un a? Veritable problema per l'articulació, integració natural dels barris de Can Bassa i Palou amb la resta de la ciutat i fer la salut del veïns. Un veritable cas de segregació espacial urbana.
Es proposem al Ple de L'Ajuntament de Granollers l'adopció del següent acord:
1. Adquirir el compromís de demanar al Govern i l'Administració de l'Estat que realitzin les actuacions necessàries per la restricció de l'accés de vehicles de mercaderies perilloses, amb sortida o arribada a l'estació de Ferrocarril de mercaderies perilloses, a la Ronda Sud de Granollers i a les àrees urbanes de la ciutat, establint una xarxa o d'itineraris i infraestructures d'accés interurbans.
11.2.- Moció que presenta el grup municipal de ciutadans (cs) a l'Ajuntament de Granollers de rebuig de la impunitat i l'indult als encausats pel cop a la democràcia a Catalunya dels mesos de setembre i octubre 2017
Moció rebutjada, amb la següent votació: A favor: Ciutadans. En contra: PSC, PdeCat-Demòcrates, Crida-CUP, ERC-AG. Abstenció: PP
11.3- Moció per a la suspensió de la venda d'armes espanyoles a la coalició saudita que intervé al conflicte del Iemen..
Aprovada per majoria. A favor: PSC, PdeCat-Demòcrates, ERC-AG Crida-CUP, PP. Abstenció: Ciutadans,
Exposició de motius:
Des de març del 2015 fins al de juliol de 2018, la coalició internacional encapçalada per l'Aràbia Saudita que opera a la guerra del Iemen ha dut a terme més de 18.000 bombardejos amb armes subministrades per diversos països, i ha comès desenes de presumptes crims de guerra duent a terme atacs deliberats i indiscriminats contra objectius civils, com ara: escoles, hospitals, mesquites, fàbriques, mercats, noces i funerals.
A l'informe d'agost del 2018, el Consell de Drets Humans de l'ONU recomana a la comunitat internacional «abstenir-se de subministrar armes que podrien ser utilitzades a la guerra del Iemen» ja totes les parts en el conflicte armat del Iemen han comès amb impunitat violacions greus del dret internacional.
El cost humà del conflicte del Iemen, en els més de tres anys i mig que dura, ha estat qualificat per l'ONU des de març de 2017 com la catàstrofe humanitària més gran de l'actualitat. Segons Nacions Unides, fins a gener de 2018, en el conflicte del Iemen havien mort almenys 6.000 civils, més de 50.000 han resultat ferits i hi ha tres milions de persones desplaçades internes. D'una població de 29,3 milions de persones, més de 22 milions necessiten ajuda humanitària per cobrir les seves necessitats bàsiques, 11 milions en una situació d'extrema necessitat. Una crisi exacerbada pel bloqueig marítim imposat per part de la coalició saudita, que constitueix una greu infracció del dret internacional humanitari.
Entre 2015 i 2017, malgrat el risc de ser còmplice de la comissió de crims de dret internacional, l'Estat espanyol va exportar armes a l'Aràbia Saudita per valor de 932 milions d'euros i va autoritzar l'exportació d'armes per valor de 1.235 milions d'euros. És necessari que Espanya adopti mesures significatives per sumar-se a la creixent llista de països que apliquen ja des de fa mesos mesures restrictives i no autoritzen ni exporten armes que es puguin utilitzar en el conflicte del Iemen.
Acords:
El Plenari de l'Ajuntament de Granollers acorda:
1. Instar el Govern espanyol a suspendre la transferència d'armes i denegar les autoritzacions d'exportacions d'armes a l'Aràbia Saudita que podrien ser utilitzades en el conflicte del Iemen, almenys mentre es tingui informació de fonts fiables o mentre es mantingui un risc substancial que aquestes es puguin utilitzar per cometre o facilitar la comissió de violacions greus del dret internacional dels drets humans o del dret internacional humanitari.
2. Transmetre aquest acord a la Presidència i Vicepresidència del Govern espanyol, així com als Ministeris d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, Indústria, Comerç i Turisme, Defensa, Interior i Hisenda, a més de la Secretària d'Estat de Comerç que presideix la Junta Interministerial que regula el comerç d'armes espanyol.