Biodiversitat

Hi ha varietat d'hàbitats locals on hi viuen espècies de flora i fauna de gran interès ecològic

Si voleu conèixer les principals espècies de flora i fauna de Granollers disposeu de dues eines per fe

r-ho:

  • D'una banda, GRANOLLERS NATURA 3D: Aquest visor del territori del territori és un centre de documentació del medi natural de Granollers. L'aplicatiu 3D incopora fitxes de biodiversitat i d'altres documents del patrimoni natural, com ara informes de projectes de recuperació ambiental, visites guiades virtuals, vídeos, capes d'informació geogràfiques, etc...

Accedeix a GRANOLLERS NATURA 3D 

  • LLISTAT DE FITXES DE BIODIVERSITAT: podeu consultar a continuació una relació de 51 fitxes de biodiversitat amb els trets característics, l'estat de conservació i tendència poblacional de les principals espècies presents al municipi de Granollers:

 

  OCELLS REPTILS MAMÍFERS  
  Ànec collverd
Boscarla de canyar
Blauet
Bernat pescaire
Esplugabous
Rossinyol bord
Corriol petit
Trist
Bec de corall senegalès
Cogullada vulgar
Polla d'aigua
Cames llargues
Bosqueta vulgar
Rossinyol
Cuereta blanca
Cuereta torrentera
Cuereta groga
Xot
Faisà
Bitxac comú
Tallarol capnegre
Tòtil
Gripau corredor
Serp verda
Tortuga de rierol
Colobra d'aigua
Granota verda
Sargantana ibèrica
Serp blanca
Dragó
Tortuga de Florida
Ratolí de bosc
Musaranya comuna
Ratpenat dels graners
Eriçó comú
Talpó mediterrani
Ratolí de camp mediterrrani
Conill de bosc
Pipistrel·la nana
 
  PEIXOS FLORA  
  Barb de Graellls
Barb de muntanya
Carpa
Gambusia
Barb roig
Bagra
Anguila
Canyís
Boga
Lliri groc
Jonc boval
 
  CRUSTACIS  
    Cranc americà  

 

La fauna aquàtica de la conca del Besòs

També podeu consultar per tal de donar a conèixer la biodiversitat a l'espai fluvial les publicacions del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. 

 

   Peixos

Amfibis i rèptils

Mamífers  
   

Macroinvertebrats I

Macroinvertebrats II  
 

 

 

 

Ocells

 

Espai aeri

Herbassars i codolars I

Herbassars i codolars II

Hàbitat aquàtic I

Habitat aquàtic II

Bosc de ribera IBosc de Ribera II

Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs  

 

Recursos hídrics i espais fluvials

Les respostes municipals als factors de pressió ambiental sobre les aigües continentals condueixen a la recuperació del riu Congost per als ciutadans.

La ciutat ha anat creixent al voltant del riu Congost, de règim mediterrani, que travessa el municipi de nord a sud amb un recorregut total de 6,7 km. Actuacions incontrolades o incorrectament dissenyades en el passat van generar una elevada artificialització de l'entorn fluvial i la presència d'activitats que deterioraven l'ambient (activitats industrials i infrastructures de comunicació deficients, horts marginals, abocaments...). Aquesta situació provocava la desvinculació d'aquest espai amb la resta d'espais públics urbans.

El projecte de sanejament i recuperació de l'entorn fluvial es desenvolupa segons els àmbits d'intervenció definits pel primer Pla d'Acció Ambiental de l'agenda 21 local aprovat en 1999. Les actuacions s'estructuren entorn al passeig Fluvial, un corredor paral·lel al riu al qual es dóna continuïtat per ambdós marges i en la mateixa llera del riu. 

Memòria Congost-Granollers 1

Memòria Congost-Granollers 2

Actuacions

  • Es manté i conserva el llit del riu i es crea un aiguamoll en una zona de ribera que efectua un tractament terciari a part de l'efluent de la depuradora. Aquest aiguamoll es converteix en una zona d'interès ecològic, paisatgístic i pedagògic gràcies a la construcció d'un centre d'educació ambiental: Can Cabanyes
  • Es regeneren les zones boscoses de ribera, s' adequa la xarxa de camins i vies de comunicació i es creen espais de lleure ciutadà i una zona d'horts municipals controlats
  • S'aïllen els residus d'un antic abocador, amb 250.000 m3 de residus sòlids urbans, mitjançant la construcció d'un vas estanc i es redueix la contaminació de l'aqüífer

Les actuacions han permès la recuperació funcional de l'ecosistema fluvial, la reducció de la contaminació amb la conseqüent reducció del risc sanitari, l'increment de zones verdes, la millora de las vies de comunicació, la renovació de zones urbanes properes al riu i la integració de l'espai fluvial com un ambient periurbà en el qual es potencien les activitats socials, recreatives i pedagògiques, augmentant la sensibilització social cap a aquest espai i reconduint la seva tendència a la marginalitat.

L'execució de les actuacions ha tingut els resultats concrets següents: 

  1. Creació de parcs fluvials urbans i periurbans
  2. Recuperació de 8 km de marges fluvials i actuacions de manteniment y conservació del llit del riu en 3,2 km
  3. Recuperació de 3,3 ha de sòls contaminats, solucionant un focus de contaminació de les aigües
  4. Depuració terciària d'aigües residuals sobre part de l'efluent de l'estació depuradora d'aigües residuals de Granollers, i construcció d'un centre d'educació ambiental
  5. Creació de 8 km de camins fluvials per a vianants, esportistes i biciclistes. Aquests itineraris s'integren amb la xarxa existent conformant un total de 33,46 km de rutes disponibles, que s'ampliaran fins a 44 km en el futur
  6. Supressió de barreres arquitectòniques i increment de la qualitat dels espais públics (mobiliari urbà, ajardinament)
  7. Millora de la xarxa de sanejament que evita abocaments incontrolats al riu
  8. S'ha format laboralment i col·laborat en la integració social dels participants en els tallers d'ocupació, especialment en el cas d'immigrants i dones amb baix nivell de formació i situacions familiars desestructurades
  9. S'ha creat una zona de 1,54 ha d'horts municipals controlats (110 parcel·les de 140 m2) que donen estabilitat a aquest tipus d'explotacions familiars i permet la clausura dels horts marginals
  10. L'impuls del Projecte Rius ha provocat la constitució a Granollers de 14 col·lectius ciutadans (escoles, associacions veïnals, entitats juvenils i excursionistes) que s'impliquen en el seguiment i mostreig del riu

El model de millora de la qualitat de l'aigua del riu i de l'entorn fluvial a Granollers, en especial el tractament paisatgístic i el disseny d'itineraris fluvials, és reproduïble al llarg de tota la conca del riu Congost-Besòs. El Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs i el Consell Comarcal del Vallès Oriental estan promovent el disseny d'aquest tipus d'itineraris a d'altres trams de riu i ja s'han iniciat diverses actuacions que han connectat els camins fluvials a Granollers amb les intervencions executades en el municipi de Barcelona en el marc del Fòrum 2004. A peu o en bicicleta podeu fer els 24 km que uneixen Granollers amb Sant Adrià del Besòs a la desembocadura del riu, a la platja.