Vespres, Francesc Circuns
En Francesc és el meu amic. Quan em va donar a llegir el seu poemari Vespres em va emocionar. En una primera lectura em sentia atreta cap a les profunditats dels seus poemes. Cap a les entranyes d’aquelles paraules i de les imatges poètiques. Em generaven curiositat els seus jocs amb les cursives, les negretes i els dibuixos dels seus versos entrant i sortint de l’espai blanc del paper acollidor. M’endinsava amb confiança en els seus punts i seguits perquè intuïa que eren paraules que no em deia però que em portaven a seguir a les meves emocions. Adela Gener, al pròleg de "Vespres".