L’home que quasi filma el Monstre del Llac Ness, Oriol Font
Després de mitja vida de merda i una passivitat vocacional, el protagonista decideix fer el que faria qualsevol persona sensata: robar el premi de l’Euromillón al seu millor amic i comprar-se una illa perduda a Escòcia. Però el món és tossut i el troba igualment, disfressat de reis autoproclamats, de vaques i pastores, de viatgers en el temps que no van enlloc, de refugiats impossibles, de passats que tornen per recordar-li el que ha fet, d’antics amors, de fills i de monstres que potser sí que existeixen, però que no són els que realment ens pensem.