Plantar cara a l’absolutisme. La Junta de la Província i la Caixa General (1794-1804), Jordi Llimargas
La Guerra Gran (1793-1795) amb la República francesa va exigir el reclutament de població civil per auxiliar l’exèrcit de Carles IV. A finals de 1794, la formació de terços de voluntaris remunerats o miquelets va ser possible mitjançant la convocatòria d’una Junta de la Província. Una cinquantena de representants electes dels partits o antigues vegueries del Principat es van reunir a Barcelona i Girona consecutivament. N’hi va haver que no eren regidors i altres que eren clergues. El seu objectiu va ser acordar el finançament d’un reclutament de civils de manera autònoma i separada de la Intendència i la hisenda reial. La iniciativa s’explica perquè el règim borbònic de la Nova Planta no va propiciar unes institucions ni unes pràctiques governatives eficients. Són exemples de la seva falta d’hegemonia tant l’oposició contra el servei militar obligatori —i la insurrecció contra les quintes de 1773— com les queixes a l’entorn de la fiscalitat i el Cadastre.
Jordi Llimargas explica fins a quin punt determinats projectes de reforma política exposats durant el segle XVIII van guiar els treballs d’aquests vocals conscients de la pèrdua irreparable de les lleis i institucions pròpies el 1714.