La fi del món ens va agafar desprevingudes, Núria Farràs i Giol
Parafrasejant Gabriel García Márquez, LA FI DEL MÓN ENS VA AGAFAR DESPREVINGUDES és un conte que és veritat; un relat, una mirada, una veu. És una crònica, un gènere periodístic en què s’explica l’experiència viscuda de primera mà, amb implicació i, alhora, amb informació. Però també és més que una crònica: inclou dos textos que parlen sobre la mort i sobre el dol, sobre la mort dels altres i sobre la pròpia mort. Així i tot ho fa des de la vida, des del punt vista dels qui es queden i es debaten que fer amb la mort dels altres i des del punt de vista de qui encara no s’ha mort i es debat que fa amb la idea de la pròpia mort.
Aquests són temes que potser ens incomoden perquè no sabem què fer-ne. Potser és que en parlem poc, potser és que ens fa l’efecte que parlar-ne és voler que ens caiguin a sobre. Res més lluny: el que no tenim en compte és que un té por d’allò que no coneix. Quan ho coneix, ho viu, potser, amb menys por.