La sequera és la principal culpable de la davallada d’ocells i papallones al Mediterrani

Segons un article publicat a la revista "Scientific Reports" per investigadors de l’Institut Català d’Ornitologia i del Museu de Ciències Naturals de Granollers

11 de Juny 2019
+
Saltabardisses de solell. Foto: Jordi Corbera
Un article publicat a la revista Scientific Reports liderat per investigadors de l’Institut Català d’Ornitologia i del Museu de Ciències Naturals (MCN) de Granollers ha demostrat que la principal culpable del declivi de les poblacions d’ocells i papallones és la sequera.
 
L’estudi s’ha basat amb les dades de 25 anys de seguiment de papallones i de 17 anys de seguiment d’ocells duts a terme a Catalunya, i conclou que els efectes de la temperatura són menors als de la sequera en els dos casos, i que només són significatius en les poblacions d’ocells.
 
A la conca mediterrània el canvi climàtic està comportant un increment progressiu de la temperatura i una disminució de la precipitació. Això està afectant els ecosistemes i els éssers vius que hi viuen, com els ocells i les papallones. De fet, s’ha vist que les espècies pròpies d'ambients càlids estan en augment, mentre que les de llocs freds estan en regressió.
 
Fins al moment, amb la informació existent semblava que la temperatura era la principal responsable d’aquest fenomen, però ara, l'estudi, entre altres, dels científics Sergi Herrando (Institut Català d'Ornitologia) i Constantí Stefanescu (Museu de Ciències Naturals) ha constatat que la causa principal és la sequera. Per Stefanescu, coautor de l'article, “això és particularment rellevant en sistemes mediterranis, fortament limitats per la quantitat i estacionalitat de les pluges”. 
 
L'estudi avalua el paper que juguen les preferències de temperatura i precipitació -necessitats climàtiques essencials de les espècies- en les tendències de les poblacions d’ocells i papallones a Catalunya. Per fer-ho s’han utilitzat les dades dels programes de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) i el Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS).
 
Els resultats mostren que les tendències poblacionals estan relacionades en primer lloc, per sobre de tot, amb les preferències de precipitació, tant en ocells com en papallones. Així, les preferències de temperatura tenen un efecte menor en les tendències de les poblacions i van ser significatives només en els ocells. 
 
Ocells i papallones reaccionen de forma diametralment oposada a la sequera
 
D’altra banda, l’estudi mostra que l’efecte de les precipitacions actua en direccions oposades en els dos grups. Així, les espècies de papallones dels entorns més secs i les espècies dels ocells d'ambients més plujosos són les que més estan patint el descens de les precipitacions. Les diferències entre papallones i ocells es poden explicar per les particularitats d’aquests dos grups d’animals. 
 
“Les papallones, especialment durant l'estadi d’eruga, no poden suportar la sequera extrema, s’assequen i moren. Els ocells, en canvi, poden suportar millor l’estrès hídric”, comenta Sergi Herrando, coautor de l’estudi. “A l'alta muntanya, si coincideix una davallada de la precipitació amb la temporada de cria dels ocells, es pot produir una manca de menjar i posar en perill les cries; per exemple, si la sequera afecta els invertebrats de què s’alimenten les cries”, conclou. 
 
En termes generals, el resultat del treball indica que la disponibilitat d’aigua és un factor molt important per entendre els canvis en la biodiversitat a la regió mediterrània, i que la manera i el lloc com es manifesta depèn molt de les característiques de cada grup d'animals. 
 
El SOCC i el CBMS són projectes impulsats pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, organitzats, respectivament, per l’Institut Català d’Ornitologia i el MCN. Els mostrejos d’ocells i de papallones els duen a terme centenars de persones formades en la identificació de les espècies que, any rere any, destinen part del seu temps lliure a conèixer com estan canviant les poblacions d’aquests dos grups biològics. 
 
Els autors de l'article són investigadors de l’Institut Català d’Ornitologia, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal, del CREAF, de la Universidad Autónoma de Madrid i de la Universitat d’Évora.