L’alcalde ha començat la seva intervenció en el ple de l’estat de la ciutat repassant indicadors econòmics. “Avui el primer problema de la ciutat segueix essent l’atur: 5.886 aturats, 49% sense subsidi. Ja fa 4 anys que la ciutat està per sobre dels 5.000 aturats. Es segueix perdent –encara- llocs de treball, el 2007 n’hi havia 32.000, avui, un pèl per sobre dels 24.400. L’any 2012 els serveis socials van atendre més de 9.000 visites. Un 55% més que al 2011. Des del gener del 2012, 845 persones o famílies han estat ateses pel programa de la borsa d’aliments. La xifra oficial de granollerins i granollerines que viuen a l’estranger és avui de 1.100, un 61% més l’any 2009. Molts d’ells joves. I segueixen marxant.” Unes dades que no fan pensar en que l’economia s’està reactivant. Malgrat tot Granollers està més ben posicionada que altres poblacions en potencial econòmic per: la força de la indústria, la resistència del sector agroalimentari, la diversificació del teixit econòmic i per la fortalesa de la seva gent.
Energies per sortir de la crisi
El primer objectiu del govern de la ciutat és buscar estratègies per sortir de la crisi junts. Amb l’objectiu de buscar energies per sortir de la crisi l’Ajuntament de Granollers ha posat en marxa el segon Pla de Xoc amb un milió d’euros municipals destinats a contractació i a la polítiques actives pensades en reactivar l’economia com és l’impuls d’obra pública i la millora dels espais productius de la ciutat. Can Muntanyola Centre de Serveis a les Empreses és l’espai de referència de la innovació empresarial. Fa un any que aquest equipament dóna servei i treballa en xarxa amb les empreses del territori.
Mayoral ha destacat que “ningú en sortirà sol d’aquesta crisi, per això dediquem molt temps a parlar i escoltar els agents econòmics i socials, els municipis veïns i el nostre entorn: l’aliança entre vallesos a partir de l’eix de la B-30 i l’eix de la C-17, mirant cap al nord; amb viles i ciutats que van des de Mollet fins a Vic i Puigcerdà.”
Les energies per sortir de la crisi junts es concentren al costat dels qui la pateixen més durament, amb una atenció especial a la gent gran i a la població en situació de fragilitat. Per això el govern de la ciutat ampliarà les dotacions de beques, aporta recursos a les entitats del tercer sector com Xiprer, Creu Roja o Apadis, i desplega un pla d'acció per intentar evitar desnonaments hipotecaris.
Endrecem la ciutat
Dels cinc eixos d’acció de govern descrits per l’alcalde Mayoral, el segon passa per endreçar la ciutat dotant de qualitat i eficiència l’espai públic, els serveis i els equipaments municipals.
L’alcalde, després de repassar l'obra feta, va enumerar cinc espais que s’endreçaran en els propers mesos: la segona fase del passeig de la Muntanya, els carrers Llevant i Lluís Companys, els jardins del carrer València i la renovació de les voreres de Can Bassa.
La millora de la mobilitat, l’aparcament, la neteja i la recollida d’escombraries són prioritats. Així destaca la millora de l’accessibilitat i la mobilitat a l’entorn de l’Hospital General de Granollers i la urbanització del carrer Girona, una obra que s’està executant colze a colze amb els veïns.
Governar amb els ciutadans
“És en contacte directe amb els ciutadans quan un projecte de ciutat pot esdevenir col·lectiu. Cal escoltar, explicar i dialogar. Cal governar amb la gent, compartint projectes. Fer de la proximitat un factor essencial de qualitat democràtica.” Així defineix Josep Mayoral Granollers, com un projecte de ciutat col·lectiu que es forja quan govern i ciutadania busquen formes de coresponsabilitat.
Educació i cultura
El Pla Estratègic defineix Granollers com a ciutat educadora. L’educació passa per temps difícils. L’alcalde, durant el ple, va afirmar que “són els mestres i les mestres qui estan garantint la qualitat de l’escola. A la nostra ciutat hi ha aules d'ESO amb 36 nens i nenes. Ens juguem el futur dels infants. Des de l’Ajuntament de Granollers ens proposem acompanyar-los.” En aquest sentit l’alcalde va insistir en la defensa de les escoles bressol municipals, la redefinició del mapa escolar de la ciutat, la coresponsabilitat dels ajuntaments en el sistema educatiu i l’impuls de la FP.
La cultura també passa per temps difícils. Mayoral va deixar clar que “Granollers no abaixa la persiana, manté el seu compromís amb la cultura, com a eina de creativitat i d’instrument de desenvolupament econòmic i de cohesió social.”
Captació d’esdeveniments
El darrer eix de l’acció de govern de l’Ajuntament de Granollers es centra en reforçar la capitalitat comercial i la projecció de Granollers com a ciutat que acull esdeveniments esportius de ressò internacional i que tenen una repercussió en l’economia de la ciutat. Consolidar la ciutat com a punt de referència en el turisme esportiu de Catalunya i captar nous esdeveniments per als propers anys són objectius que han d’anar acompanyats de la millora de l’accessibilitat. L’alcalde va defensar la construcció de quatre infraestructures imprescindibles: la ronda del Vallès, les calçades laterals de l’autopista (C-35), el desdoblament de la línia del nord.
L’alcalde Mayoral va tancar la seva intervenció defensant el municipalisme i fent una reflexió del moment que viu el país i que l’alcalde explicava en el BAN de l’Onze de Setembre: “Dret a decidir. Dret a viure amb dignitat. Dret a una democràcia de qualitat. Tres peces indestriables per a un únic objectiu: la construcció d’un país més just, més lliure, més solidari. Un país econòmicament eficient i socialment avançat. Un país que faci de la seva cohesió un argument essencial. Un país que és fort quan es fa des del compromís cívic dels ciutadans i de les ciutadanes.”