El teixit empresarial de Granollers es manté fort en comparació amb els altres dotze municipis del Perfil de la Ciutat

Les dades de l'alumnat que aprova l'ESO i el nivell d'escolarització de 0-5 anys, reflecteixen el bon treball que la ciutat està fent en educació

22 de Gener 2014
+

Els indicadors sobre el teixit empresarial i l'educació a Granollers són els que mostren una tendència més positiva en el conjunt dels tretze municipis de la xarxa del Perfil de la Ciutat, que es va presentar ahir a la tarda.

L'estudi, que recull i compara majoritàriament dades de l'any 2012, analitza la població, el mercat de treball, l'habitatge, l'activitat econòmica, el teixit empresarial, la cohesió social i la sostenibilitat de Barberà del Vallès, Granollers, Manresa,  Mataró,  Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vic, Lleida, Vilafranca del Penedès, Mollet del Vallès i Girona, ciutats que representen 1.300.000 habitants.

Pel que al teixit empresarial de Granollers, la major part dels indicadors d'aquesta apartat, estan per sobre de la mitjana de les ciutats del Perfil. Així, es manté la importància del teixit empresarial de Granollers tant en facturació total 4.517,9 milions d'euros (en segon lloc després de Terrassa), com en facturació per càpita 75.298 euros (en segon lloc després de Barberà del Vallès). El pes de les empreses grans en generació d’ocupació i de les històriques (més de 50 anys de presència en el municipi) en facturació és també el més alt del Perfil. En canvi, les noves empreses tenen una capacitat baixa per crear llocs de treball. 

Seguint amb l'activitat econòmica Granollers és un dels pocs municipis que el 2012 genera assalariats per dinàmica pròpia, tot i que continua la davallada d’assalariats i autònoms en la mateixa proporció que al Perfil des de 2008. Per cada 10 assalariats a Granollers hi ha 1,8 autònoms, concentració inferior que al Perfil i a Catalunya, probablement perquè a Granollers les grans empreses tenen un pes molt important.  Els pes en assalariats, en els sectors tecnològic i del coneixement a Granollers, és baixa perquè la indústria està bastant diversificada i tb pel predomini d grans empreses. La destrucció d’empreses a Granollers des de 2008 és menor que al Perfil de la Ciutat i a Catalunya.

Pel que fa al mercat de treball, la taxa d'atur a Granollers (18,8 %), a desembre de 2012, es manté per sota de la del Perfil (19,5 %) però per sobre de les dades de Catalunya (16,4 %). Pel que fa a la proporció de joves aturats de Granollers, de 16 a 24 anys, (6,7 %) és inferior a la del Perfil (7 %) però igual a la de Catalunya (6,7 %). L’índex de contractació laboral de Granollers (63,1 %) es manté molt superior que el de la mitjana del Perfil (41,7 %) i Catalunya (53,8%). Millora el percentatge de contractes indefinits, tot i mantenir-se per sota de la mitjana del grup del Perfil.

Dins de l'apartat de cohesió social (dades referides a 2011, excepte les dades d'execucions hipotecàries) destaca els aspectes relatius a educació: continua l’augment de la taxa de graduats d’ESO (la tercera més alta del Perfil) i l’elevat índex d’escolarització infantil (0-5 anys), entre els quatre primers municipis del Perfil i força per sobre la mitjana del Perfil (en aquest cas són dades referides a 2011), mentre que disminueix la cobertura de gent gran en residències i centres de dia, situant-se per sota de la mitjana del Perfil. El 2012 és l’any amb més execucions hipotecàries al partit judicial de Granollers.

Pel que fa a demografia, la població de Granollers es manté estable al voltant dels 60.000 habitants des de l’any 2008, i es consolida la disminució d’arribada de població estrangera iniciada el 2010 amb una disminució de gairebé el 4 % el 2012. Sobre habitatge, segueix la tendència expansiva en nombre de contractes de lloguer i la disminució del preu/m² dels habitatges de nova construcció. Es detecta un cert repunt d’habitatges iniciats, tot i que ens trobem en els valors més baixos dels últims deu anys. Finalment, les dades de sostenibilitat, que majoritàriament són de 2008, anteriors a la crisi, reflecteixen, entre d'altres, la millora la qualitat de l’aire (53.1 %), mentre que els quilograms de residus municipals generats són inferiors als del conjunt del Perfil i de Catalunya.