+Aquest any, Opera Aperta fa un salt endavant sumant-se al centenari del naixement de l’artista Aurèlia Muñoz (1926-2011). El festival Opera Aperta sempre parteix d’una obra de la col·lecció del museu d’art de la ciutat, per «obrir-la» i, a partir d’ella, reflexionar sobre la realitat (d’aquí el nom del festival). Enguany, en la seva setena edició, el festival compta amb una oportunitat inigualable: la peça Ens alat roig (1981) de l’artista que alberga el fons d’art del museu i des d’on estirem el fil conceptual del festival.
L’obra de Muñoz, punyent i misteriosa, explora les potencialitats de l’espai a través de materials amb gruix i textura, generats amb una tècnica mil·lenària com el macramé.
La seva investigació abasta des dels tapissos bidimensionals de paret (amb clars referents en la tradició medieval) fins a les instal·lacions artístiques que tan sols s’ancoren als murs però resten suspeses al bell mig de la sala. Sovint mut, és un art que posa de manifest la bellesa de la topologia, la bellesa del lloc buit on ens movem i que, com en el haiku de Buson, només es fa visible quan se li estén una xarxa buida.
Aquest any, doncs, una escultura de l’artista catalana Aurèlia Muñoz ens incita a reflexionar sobre tres nocions: espai, nus i xarxa. Lluny de ser conceptes abstractes o tècnics, són maneres properes d’entendre com vivim, com ens relacionem i com donem forma al món que habitem. Esperem comptar amb el vostre node i us convidem a les activitats, totes gratuïtes i obertes a tothom.
La setena edició fa un salt endavant sumant-se al centenari del naixement d’Aurèlia Muñoz (1926-2011). Opera Aperta. Festival d’art i paraula de Granollers és una de les propostes del programa commemoratiu de l’Any Aurèlia Muñoz.
Aquest any, el títol d’Opera Aperta és Espai, Nus, Xarxa a partir de l’obra Ens alat roig (1981) d’Aurèlia Muñoz. La peça actualment està cedida al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i es pot contemplar dins l’exposició retrospectiva que el museu de Madrid dedica a l’artista catalana. Ens alat roig viatjarà després al MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona, per retornar el 2027 a Granollers. Temporalment, el Museu de Granollers exposarà una peça cedida per l’Arxiu Aurèlia Muñoz durant els quatre dies del festival. Una ocasió única per veure aquesta peça a Granollers.
Més de 20 participants i 13 activitats programades al Museu de Granollers i el Cinema Edison. Quatre dies de xerrades, diàlegs, tertúlies, projeccions i intervencions artístiques.
Participació de la Universitat Popular de Granollers, amb xerrades i tallers.
Intervencions artístiques: l’artista Laia Solé, recentment vinculada a les residències d’Espai d’Arts de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, dialogarà amb l’obra de Muñoz a través d’una intervenció artística i Marina Miralles posarà música i lletra al títol del festival.
Amb la complicitat de les Biblioteques de Granollers, que han el·laborat la guia de lectura del festival i les llibreries de la ciutat, La Gralla i Abaucys, que vendran títols vinculats al festival.
El Cineclub AC-Granollers programa la pel·lícula vinculada al festival al cinema Edison.
Adreçat a tots els públics. Totes les activitats son gratuïtes. No cal fer reserva prèvia.
AURÈLIA MUÑOZ (Barcelona, 1926 - 2011)
Formada a l'Escola d'Arts Aplicades i a l'Escola Massana de Barcelona, Aurèlia Muñoz va orientar tota la seva producció com una recerca i exploració de l'art tèxtil contemporani, àmbit en el qual ha arribat a ser un referent internacional. Cap al 1960, decideix pintar una xarpellera, fet que actuarà com un detonant. Després d'uns primers anys en què, interessada per la simplicitat simbòlica del romànic i per la poètica rítmica d'artistes com Paul Klee, pinta xarpelleres i realitza brodats amb llana que tenyeix manualment, a mitjans dels setanta descobreix el macramé i altres tècniques de nuar antigues, com els nusos que utilitzaven els pescadors de Blanes. Muñoz està trobant un llenguatge propi. Des de llavors, la seva obra adquireix tridimensionalitat i monumentalitat: els seus tapissos abandonen el mimetisme de la pintura i del mur i esdevenen plenament autònoms. Muñoz s'allibera dels fils i les arrels que ancoren les obres a terra i les va dotant de verticalitat fins a convertir-les en éssers suspesos a l'aire. És en aquest moment, a mitjans dels setanta, quan apareixen les seves emblemàtiques formes alades d'ocells i veles, així com el seus treballs amb la figura del llibre. Amb una producció ja plenament conceptual, incorpora materials nous com lones i veles suportades per estructures metàl·liques. Els darrers anys, l'artista explora el paper fet a mà per elaborar mòbils i formes tridimensionals.
Inicialment inclosa en l'anomenada Nouvelle Tapisserie i en l'Escola Catalana del Tapís, des de mitjans dels anys seixanta participa en les Biennals Internacionals del Tapís de Lausana (1965, 1969, 1971, 1973, 1977 i 1983) i en la primera exposició internacional d'experiències artístico-tèxtils al Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid (1969). Des de llavors, ha format part d'esdeveniments com la Biennal de São Paulo (1973), el Fiber Works de Kyoto (1976), la Biennal de Venècia (1978) i d'exposicions col·lectives a The Art Institute de Chicago (1999), al Château d'Ansembourg de Luxemburg (2001-2003), al Museum of Modern Art de Nova York (2019), al Centro de Madrid (2021) i al Museu Guggenheim de Bilbao (2021), entre d'altres. Entre les seves mostres individuals, destaquen les presentades al Museo de Bellas Artes de Bilbao (1990), al Museu Nacional d'Art de Catalunya (2019) i la retrospectiva Aurèlia Muñoz. Ens, presentada l'any 2026 al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i al MACBA de Barcelona. L'obra de Muñoz es troba en nombroses col·leccions d'arreu del món, com la del Museu Nacional d'Art Modern de Kyoto, l'Stedelijk Museum d'Amsterdam, el Royal Scotish Museum d'Edimburg, la Fundación Juan March de Madrid i el MACBA de Barcelona.
Opera Aperta comença el dijous 11 de juny amb una tarda dedicada a l’obra que dona lloc al festival. La xerrada d’obertura anirà a càrrec de Sílvia Ventosa, llicenciada en Filosofia, doctora en Antropologia Urbana i museòloga, conservadora de teixits i moda a diferents museus, des del 2011 és responsable de l’Arxiu Aurèlia Muñoz, i Manuel Cirauqui, llicenciat en Filosofia, escriptor, comissari d’exposicions i director fundador d’Einaidea, plataforma de recerca de la Fundació Eina. Ambdós, comissaris de l’exposició Aurèlia Muñoz. Ens, organitzada pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, ens situaran en l’obra de Muñoz.
Tot seguit, l’artista, investigadora i educadora Laia Solé Coromina compartirà amb el públic del festival el diàleg que ha fet amb l’obra d’Aurèlia Muñoz amb la seva instal·lació tèxtil Canvi de pla.
Clourà la jornada d’obertura Marina Miralles, la filòloga, poeta i cantautora granollerina amb una intervenció poètico-musical dedicada a l’espai, nus i xarxa, temàtica del festival.
Divendres 12 de juny, al matí, oferim un taller interactiu que ens parlarà de com preservar la privacitat a les xarxes socials, a càrrec de Josep Maria Segura, especialista en Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Universitat Popular de Granollers. També la Universitat Popular continuarà amb la tradicional tertúlia filosòfica. Lluc Escánez, Mariano Fernández i Fèlix Rabal, ens parlaran de Xarxa, nusos i filosofia.
A la tarda (19 h) hi haurà la lliçó magistral del filòsof Joan González Guardiola que porta per títol Les dues cares de l’espai: la mesura i la vivència.
Dissabte 13 de juny al matí (11 h) iniciem el primer dels diàlegs. L’especialista en filosofia tibetana Jorge Bartolomé Herrero i Max Pérez, doctor en Filosofia, professor de la Universitat de Girona i comissari del festival Opera Aperta respondran a la pregunta «Què passaria si descobríssim que el món no se sosté sobre fonaments sòlids, sinó que es teixeix a si mateix en una xarxa infinita?»
A continuació (12.30 h) tindrem el segon dels diàlegs Internet com a arquitectura mental, amb Simona Lévi, directora de teatre, dramaturga i activista en l’àmbit de la tecnopolítica i els drets digitals i Íngrid Guardiola, doctora en Humanitats, professora de la Universitat de Girona, assagista, realitzadora audiovisual i investigadora cultural.
Dissabte a la tarda (17.30 h) el doctor en filosofia Jordi Vallverdú Segura i Alba G. Padrós, graduada en filosofia protagonitzarn el tercer diàleg: El nus sota els meus peus i la xarxa dins meu, que serà un petit homenatge a Antoni Gaudí a l’any del seu centenari.
Clourem la jornada de dissabte al cinema Edison, amb la pel·lícula The Old Oak, de Ken Loach i el col·loqui posterior amb Agus Izquierdo.
El diumenge 14 de juny tindrem dos diàlegs més: l’escriptor Ferran Garcia, autor de Guilleries i Sau, entre d’altres, i Laia Regincós, editora de Ela Geminada, dialogaran sobre Com es cus un bon relat. Els entremats de la narrativa i la ficció (11 h).
L’últim diàleg porta per títol Plaer matemàtic en espais abstactes, nusos i teixits, i anirà a càrrec d’Elena Menta, filosofa especilista en Filosofia de les Matemàtiques i Lucia Tormo, graduada en Matemàtiques i Física i màster de Lògica Pura i Aplicada, i que actualment treballa al Barcelona Supercomputing Center en el desenvolupament de models de llenguatge en els idiomes cooficials de la Península Ibèrica.
El festival Opera Aperta és d’entrada lliure. Un cop finalitzat el festival, els diàlegs es podran recuperar al canal de YouTube del Museu de Granollers.
Opera Aperta ha estat inclosa en el Banc de Bones pràctiques de projectes culturals de la Diputació de Barcelona dins del projecte Cultura Transformadora.
Concepte i direcció
Glòria Fusté, directora del Museu de Granollers, Max Pérez, comissari d’Opera Aperta i la col·laboració de Mariano Fernández
Més informació:
https://museugranollers.cat/festival-opera-aperta
Museu de Granollers: Anna Mas Danés 93 842 68 40
