No sabràs mai, qui seia al teu costat, Jordi Sedó
No sabràs mai qui seia al teu costat és una novel·la que tracta diversos temes, entre els quals, l’amor, l’amistat, la fina i trencadissa línia que separa aquests dos sentiments, l’assetjament escolar, l’homosexualitat no assumida, l’adolescència, la paternitat excessivament protectora, la soledat, la malaltia, la vellesa i altres subtemes que van desfilant al llarg d’un argument en què cinc o sis personatges principals es reparteixen el paper del protagonista, que, d’aquesta manera, esdevé coral.
La història o, més ben dit, les diverses històries que conté la novel·la ens parlen de les nostres febleses, de les nostres inseguretats i també dels nostres remordiments. En definitiva, de les nostres contradiccions i de les nostres pors, que no ens permeten, de vegades, actuar com ho faríem si no hi estiguéssim condicionats. El llibre ens interroga sobre la naturalesa humana, pretén posar, en negre sobre blanc, algunes preguntes que, sovint, no ens atrevim a formular-nos obertament i ofereix una visió de l’ésser humà a mercè de l’atzar, que és qui, de manera aleatòria, en definitiva, acaba decidint els destins de les persones.
En l’aspecte formal, cal dir que el llibre està escrit amb una prosa canviant, que de vegades pren un to més formal i, en altres ocasions, és més col·loquial, mentre que alguns capítols estan narrats amb un deix líric que hi posa un pertinent contrapunt. A més, la història no té un únic narrador, sinó que, a vegades, la tercera persona omniscient cedeix el lloc a determinats personatges que narren com a testimoni intern en primera persona. Hi ha algun capítol, fins i tot, que malgrat que està narrat en primera persona no deixa descobrir qui és el personatge que parla, cosa que confereix al capítol en qüestió una volguda ambigüitat que permet mantenir una oportuna equidistància entre dos personatges que tenen una relació de parella que va esdevenint cada cop més difícil de tirar endavant.