Josep Mayoral va intervenir després del vicepresident de Planificació Estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Joan Trullén, i va exposar que en els darrers 20 anys el Pla Territorial Metropolità ha estat el gran absent, des de 1897 fins al 2010 el país va créixer de manera desorbitada. Calia corregir els desequilibris i trobar una prioritat de país. Josep Mayoral va desgranar la història del Pla Territorial Metropolità recordant que l’any 1992 un grup de ciutats, entre les quals Granollers, van començar a parlar dels creixement organitzat de les poblacions, reclamant la connectivitat, reconeixent els fluxos econòmics i demogràfics del país. Mentre la població es desplaçava de la primera a la segona corona, el país negava la infraestructura que la musculatura de la segona corona necessitava.
Un creixement territorial ordenat, cal endreçar els territoris
Mayoral va explicar que el Pla Territorial Metropolità fa tres coses bàsiques, amb consens institucional i diàleg entre territoris i interadministratiu:
- explicita tots els factors de col·lectivitat de la regió
- senyala que s’ha de protegir el 75 % del territori
- i marca amb precisió les formes i els llocs de creixement urbà a partir de les ciutats construïdes
“Ara, més que mai en temps difícils cal desplegar i gestionar el Pla Territorial Metropolità perquè marca prioritats, cal desenvolupar els plans directors urbanístics amb criteris de competitivitats. Ha de ser un desplegament coherent, amb missatges clars, donant opcions de futur, connectant comarques, identificant els factors de competitivitat.” Així ho ha explicat l’alcalde de Granollers que ha recalcat que “davant dels problemes globals, els esforços hauran de ser locals. La nova economia s’ha de construir a partir de realitats precises i concretes, generant les estratègies territorials adients.”