El Museu de Granollers s'endinsa en la figura del gravador Ismael Smith

És un dels artistes catalans més peculiars de final del modernisme, inicis del noucentisme i la consolidació de l'art déco

17 de Setembre 2012
+

Dijous que ve, 20 de setembre, a les 8 del vespre, el Museu de Granollers inaugura l'exposició "Ismael Smith, gravador. Del modernisme a l'art déco", una selecció de gravats, dissenys originals i ex-libris procedents de la col·lecció d'aquest artista conservada al Museu d'Art de Cerdanyola. El director d'aquesta institució, Txema Romero, ha comissariat la mostra, organitzada per la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració dels museus on farà itinerància.

Ismael Smith (Barcelona, 1886 - Nova York, 1972) és un dels artistes catalans més peculiars de final del modernisme, inicis del noucentisme i la consolidació de l'art déco. La seva producció en el camp del gravat és força extensa, de tècnica excel·lent i representativa de la seva trajectòria. Va aprendre la tècnica del gravat i l'ex-libris d'Alexandre de Riquer i va arribar a realitzar vuitanta-dues planxes d'aiguafort, setze làmines litogràfiques, una cinquantena d'ex-libris i diverses plaques d'impressió de fusta o xilografies. La temàtica dels gravats exposats al Museu apropa el visitant a l'univers personal de Smith, amb obres de tipus al·legòric i també gravats costumistes o religiosos.

L'exposició podrà visitar-se fins al 18 de novembre. Diumenge 21 d'octubre, el comissari de la mostra, Txema Romero, farà una visita guiada, a les 12 del migdia.


Biografia

Ismael Smith va estudiar a l'Escola Llotja i l'Acadèmia Baixas, als tallers de Rafael Atché, Agapit Vallmitjana i Josep Llimona, i també va ser deixeble d'Alexandre de Riquer. Va publicar a revistes de l'època, com ara Papitu i Cu-cut!. El 1910 va ser guardonat a l'Exposició Internacional de Brussel·les. Va estudiar a l'Escola d'Arts Decoratives de París i va conèixer de prop el món de l'avantguarda. L'any 1918 es va instal·lar a Nova York per continuar amb la seva carrera centrada en el gravat i l'exlibrisme. A partir de 1930, va deixar de banda la pràctica artística per dedicar-se a estudiar una teràpia contra el càncer. Va passar els darrers anys de vida en un hospital psiquiàtric, on va morir totalment oblidat com a artista.