Aquesta temporada el Museu de Granollers convida a la ciutadania a participar activament de la seva programació. Aquest mes d'abril s'inauguren dues exposicions plenes de contingut i de record. Mirades i Dialègs: Una exposició és, per damunt de tot, un fet de relacions i conflictes. (Enric Franch) i Paco Merino. Art i compromís.
El Museu de Granollers us convida a fer una lectura de peces dels seus fons. Aquest projecte expositiu s'allunya d'un discurs cronològic i monogràfic. S'ha optat per presentar una mostra oberta: una exposició, doncs, articulada com a generadora de pensament, de diàleg i de discurs a partir de la mirada i de les diverses lectures que propicia. Les col·leccions del museu configuren un fons molt heterogeni que abasta diferents disciplines i cronologies.
S'obre un joc intel·lectual i d'interacció, un joc cultural que gira a l’entorn de la participació del visitant. L'espai expositiu es conforma com una àgora per emmarcar diàlegs i emocions i com un fòrum entès com espai d'intercanvi d'idees i d'experiències.
Al costat de la majoria d'obres, s'hi incorporen lectures fetes per diferents persones de l'entorn cultural, i que tenen l'objectiu d'iniciar un procés participatiu que s'anirà completant i canviant al llarg del temps. Aquesta mostra només tindrà sentit, doncs, si el visitant hi participa intensament i en surt enriquit; si adquireix, en el procés, una forma de coneixement i de comprensió, de vinculació amb la seva experiència vital i esdevé un fil conductor per poder formular lliurement les seves idees. És una exposició que vol oferir a l'espectador un espai de debat que faciliti la pròpia aproximació i relació amb l'art i la cultura.
La mostra anirà canviant. Hi haurà noves lectures i renovacions de les peces exposades. És, per tant, una exposició en procés obert que tot just iniciem.
Us convidem, doncs, a mirar, a gaudir, a discursejar, a dialogar i també a escriure sobre la seixantena d’obres que volen ser un punt de partida i de reflexió a la vegada que generadores de pensament.
Mirades i Diàlegs. Fons del Museu de Granollers
L’exposició sobre el Fons del Museu, l’hem emmarcat dins de les propostes més novadoses de la museografia actual. De fet, les característiques del Fons del Museu de Granollers –pluridisciplinar, heterogeni i, a la vegada, d’una linealitat cronològica difícilment contextualitzable sinó és a través de temàtiques i amb un tipus de mostra monogràfica- ens permeten anar directament a l’objecte, a la peça, a l’obra, i a partir d’ella, elaborar micro discursos.
L’objectiu és que el discurs, el pensament, la primera lectura, l’aproximació... la facin persones del món cultural, de la nostra ciutat, del nostre país. L’objecte, la peça, l’obra és posada com a “obra oberta” a la reflexió, al diàleg a l’emoció, a la crítica, al contrapunt...
La opció és, doncs, fer una selecció del Fons - rastrejant les disciplines, els generes, els estils, les temàtiques, les cronologies...- que ens marquin diferents línies d’aproximació. Els objectes-obres-temàtiques-cronologia-estil- seleccionats amb la informació tècnica adjunta, seran, doncs, oferts per a la seva lectura.
De generacions diferents, músics, poetes, mestres, enginyers, arquitectes, actors, directors cinema, escriptors, artistes, acadèmics, etc. que construiran i donaran sentit i a la vegada diàlegs.
La incorporació a la lectura de les obres - objectes es farà de manera paulatina, d’entrada per a la inauguració, en seran suficient 5 o 7 obres
La proposta de programació d'exposició a les sala permanent de l'any 2013 del Museu de Granollers gira entorn a les peces del fons, ocupar la sala 1 del Museu de Granollers i proposar una lectura de peces del fons des del segle XXI, una presentació de les peces més significatives del fons per ser valorades, llegides, contemplades i reflexionades des de l’actualitat.
Paco Merino. Art i compromís
L'exposició Paco Merino. Art i compromís s'organitza a través de tres eixos , el primer eix recull els anys de recerca, formació i experimentació de l'artista a través d'una desena de peces, el segon eix mostra els anys de consolidació, dels inicis dels anys 80 fins a la seva mort on també s'inclou obra de l'artista i el tercer i últim eix de l'exposició és on es reflexa la vocació granollerina de l'artista, el seu compromís amb algunes entitats i associacions de la ciutat i el seu ideari polític i social, en diferents audiovisuals.
L'exposició parteix d'un treball de documentació i classificació de l'obra, que el Museu de Granollers va donar suport tècnic i econòmic l'any 2006, contractant a la Glòria Serra i al Carles Riobó, persones a les quals se'ls a demanat el comissariat de l'exposició , juntament amb l'assessorament del Grup ProArt Paco Merino.
"M'agrada sorprendre'm", deia el Paco Merino pintor. Aquesta actitud oberta, gairebé juganera, pot ser una bona pista per provar de desentrellar el seu món creatiu. La capacitat de sorprendre's, la incorporació de l'accident, del factor inesperat, és una de les claus de volta de molts dels seus treballs. També la curiositat, expressada en la convivència harmònica de llenguatges, tècniques i estils ben diversos. El sentit dins el caos, l'atzar com a motor, el treball constant. En realitat tot respon a allò que més el caracteritza com a creador: el seu afany experimentador, inquisitiu, a la recerca constant. Un explorador que combina procés reflexiu i execució intuïtiva.
En la faceta personal, el seu tarannà era tan contraposat i temperamental com la seva obra. Com a bon hereu ideològic dels anys setanta, exhibia un esperit inconformista i contestari. La seva llengua esmolada era tan ràpida i furiosa com el seu traç nerviós amb el llapis que sempre duia a la butxaca de la camisa. Però com a home del sud era alhora afable, generós, amic dels seus amics, amant de la tertúlia reposada i un gran conversador.
Art i vida, mètode i inspiració, pintura i compromís es confonien en un únic cos. Per al Paco Merino, la pintura era respiració i gest. Una pintura permanent, feta a l'estudi, al carrer i al bar, a totes hores. "Si no pinto, em moro", deia. I va fer-ho fins el darrer moment, fins al final d'una vida escapçada prematurament.
Una constel•lació de colors i formes, conformada per més d'un miler llarg de peces escampades arreu, ens recorden l'home i l'artista.