La història del segle xx ha produït una innombrable quantitat de figures fascinants, de biografies bolcades en els processos revolucionaris i en les tràgiques guerres que van travessar el segle. Paul Mattick n'és sens dubte una. Obrer torner, des de molt jove implicat a l'esquerra comunista alemanya, víctima de la violenta repressió que va seguir a la Revolució del 1918 i sempre bolcat en una contínua activitat d'autoformació i discussió. La singularitat de Mattick es xifra en una fidelitat sense mediacions al principi que va impulsar el moviment obrer des de la Primera Internacional: que la revolució només pot ser obra dels treballadors mateixos. Per això, va ser un crític primerenc i implacable no només del reformisme, sinó del leninisme bolxevic. A més, va defensar la possibilitat d'un altre tipus de comunisme, resultat de les institucions democràtiques de poder obrer, els soviets, els consells.
Condemnat, com tants altres, a la inactivitat política als anys de la Guerra Freda, el seu esforç es va bolcar llavors en una tasca que ja havia començat a desenvolupar a la dècada de 1930: l'estudi de la tendència a la crisi del capitalisme. L'anàlisi dels límits i les contradiccions de l'acumulació de capital semblaven apuntar, inevitablement, al col·lapse del sistema capitalista i amb aquest a la possibilitat d'una alternativa revolucionària. En aquest sentit, destaquen els treballs teòrics en què aborda les hipòtesis primeres de Marx sobre la caiguda de la taxa de guany, però també sobre el New Deal i els límits de l'economia mixta (Keynes), a més de la discussió sobre la tesi del capitalisme monopolista d'Estat de Baran i Sweezy. Igualment significativa és la seva crítica a Marcuse, així com a la conversió del marxisme en una ideologia burgesa o l'estudi de l'incipient ecologisme dels anys setanta. Temes, tots ells, que tenen una abundant representació als articles continguts en aquest volum, i que converteixen aquest llibre en segurament la representació més completa de la seva obra publicada en castellà.