Aquest llibre, concebut amb motiu del vuitantè aniversari del poeta, és un àlbum d’estampes i evocacions profundament personals, un recorregut autobiogràfic que, del 1944 al 2024, celebra cada any amb una fotografia i unes paraules que en matisen el record. Les imatges, aparentment heterogènies, esdevenen petites fites d’un relat que el lector pot reconstruir a la seva manera, com qui segueix les monjoies d’un paisatge. Els textos que les acompanyen no expliquen, sinó que suggereixen, desvelen, convoquen instants, llocs i persones—moltes ja desaparegudes—, en l’esperit de Walter Benjamin: captar el retrat de la història en les seves manifestacions més insignificants. Una tria emblemàtica per a aquells lectors que sàpiguen llegir l’època en l’individu, el general en el particular, la transcendència en allò més ínfim.
Francesc Parcerisas (Barcelona, 1944), poeta, traductor i crític, ha fet una de les contribucions més consistents a la poesia catalana moderna. A Quaderns Crema ha publicat els volums L’edat d’or (1983), Focs d’octubre (1992), Natura morta amb nens (2000), Dos dies més de sud (2006), Seixanta-un poemes (2014), Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic (1977-1978) (2019), escrit amb Antoni Marí, i Triomf del present (Obra poètica 1965-2000) (2024), així com els dietaris La primavera a Pequín (2013)—guardonat amb el XIV Premi Llibreter—, Un estiu (2018) i La tardor em sobta (2022). Ha estat professor de traducció a la UAB i director i degà de la Institució de les Lletres Catalanes. Premi Carles Riba el 1966, l’any 2015 va rebre el Premi Nacional de Cultura pel conjunt de la seva trajectòria i, el 2018, el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.