Jaume Funes, psicòleg, educador i periodista
Quan estem davant d'adolescents que pateixen i fan patir sempre sorgeix l'interrogant de quin és el seu grau de "trastorn" mental. El furor diagnòstic que ens envaeix ho té molt fàcil per etiquetar uns personatges sempre "florits" de Símptomes. No és gaire improbable que en un moment o altre quedin fora de la norma adulta i puguin ser considerats malalts.
En realitat, però, tenim tres problemes: no és gaire fàcil descobrir, des de fora del seu món, què els passa; encara és més complicat saber què fer, especialment des de les estructures alienes de la salut mental, i hem de poder explicar de manera habitual als adolescents què passa quan se'ls creuen el cables, ajudar-los a entendre la salut mental.