El setembre de 1935 es va fundar a Barcelona el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Va ser el resultat de la confluència de les organitzacions Bloc Obrer i Camperol (BOC) i l'Esquerra Comunista, d'origen trotskista. Però, sobretot, va sorgir de la convergència d'una generació de militants amb orígens i trajectòries molt diverses, des del nacionalisme republicà d'esquerres i l'anarcosindicalisme, fins al socialisme i el comunisme nascut de la Revolució Russa de 1917.

Aquestes dones i homes es van posar d'acord per a lluitar per la transformació de l'Espanya de l'època. No pretenien limitar-se a reformar algunes coses, o a canviar alguna cosa sense que canviés el fonamental, volien fer un tomb a les condicions socials i polítiques que permetessin a les classes treballadores superar l'endarreriment, la misèria i l'explotació que arrossegaven des de generacions. La república de 1931 havia generat enormes il·lusions, però no va aconseguir afrontar els grans i greus problemes del país: el poder dels banquers i terratinents, la influència de l'Església o el pes dels militars; i sota el mantell de tots aquests poders reaccionaris anava creixent l'amenaça del feixisme i de la tradició colpista de l'exèrcit. El POUM va alertar contínuament del perill del cop militar i reaccionari que esborrés les conquestes, per limitades que fossin, de la República.