La sequera

La sequera

És tard i no vol ploure.
Per fer front a la sequera ens hem de moure.

El canvi climàtic està accentuant els episodis de sequera i l'escassetat d'aigua a Catalunya.

A Granollers, l'aprofitament dels recursos d'aigua no potable i altres actuacions han permès que ara la ciutat pugui mantenir la neteja viària i el reg d’espais verds amb aigua freàtica i regenerada.

Saber-ne més

Recursos d'aigua alternatius

Granollers es proveeix íntegrament de la compra d’aigua a l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat. Tanmateix, el municipi disposa de diferents punts de captació i distribució d’aigües subterrànies, com s’indica en el mapa:

Algunes de les captacions es troben actualment en reserva. En cas de necessitat, aquesta aigua es podria utilitzar sempre que s’apliquin els corresponents tractaments per a la seva garantia sanitària. Tot i això, hi ha altres captacions que ja estan sent utilitzades per l’Ajuntament per subministrar aigua de reg, com són les captacions municipals de Can Serra.

Plaça de la Bòbila P a r c del Lledoner 02 P a r c T or r as Vilà Roca Umbe r t Punt de càr r ega Car r er dels V oluntaris 92 P a r c Fi r al Car r er Guglielmo Ma r coni P ou dels Ho r ts F amiliars P ous i mines d ' en Ser r a: captació d ' aigües subter r ànies situada en el terme municipal de Can o v elles, per a alimentar la llacuna del pa r c del Lledone r . • Mina d ' en Joanet: P er a r eg del pa r c del Lledone r . En r ese r v a. P r ojecte n ov a E T A P Reg del pa r c. Captació d ' aigües subter r ànies situada en el terme municipal de Vilan ov a del V allès que originàriament se r via per abastir d ' aigua la fàbrica Roca Umbe r t. En r ese r v a. Punt de càr r ega P ou Sant Miquel Punt de distribució d ' aigua r egene r ada p r ocedent de la depu r ado r a de G r anollers: r eg de pa r cs i ja r dins, i neteja viària. P r oducció d ' aigua r egene r ada a pa r tir de t r actaments natu r als amb llacunatge i tecnologies de desin f ecció i filt r ació.

Consum municipal reduït

Des que l'Agència Catalana de l'Aigua va declarar l'estat d'excepcionalitat per sequera el 6 de març a la unitat d'explotació a la qual pertany Granollers (embassaments Ter-Llobregat), la reducció de consum ha estat molt significativa als edificis i instal·lacions municipals, en els subministraments de fonts i regs de parcs i jardins.

Durant el primer semestre del 2023, els consums municipals s'han reduït un 34,90%. Si examinem les dades per tipologia de subministrament, obtenim una reducció del 18,34% a edificis i instal·lacions municipals i del 46,52% a regs i fonts de parcs i jardins.

Les restriccions prohibeixen l'ús d'aigua potable per regar zones verdes. Només es manté l'anomenat “reg de supervivència” en arbres i arbustos, prioritzant l'ús d'aigües freàtiques i regenerades.

Consum reduït també a les llars

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que una persona necessita 50 litres d'aigua diaris per cobrir les necessitats més bàsiques i mantenir un nivell de vida adequat: 5 per beure, 20 per a neteja (salubritat de la llar), 15 per a higiene personal i 10 per a la preparació del menjar.

Per a un consum urbà, l'OMS preveu, com a mínim, el consum d'uns 100 litres per persona i dia. Per això, al consum domèstic cal afegir-hi el que es produeix a hospitals, escoles, negocis, etc.

L'any 2022, Granollers va tenir un consum domèstic de 107 litres per habitant i dia, mentre que a Catalunya el consum d'aigua va ser de 117 litres per habitant i dia de mitjana.

Per tant, el consum domèstic d'aigua a Granollers pot considerar-se molt ajustat. Tanmateix, sempre hi ha marge de millora amb petits canvis en els nostres hàbits.

Mapes de consums energètics, una eina puntera i estratègica

Una de les accions que s'han implantat són els mapes de consums energètics a Granollers, una eina clau per a traçar polítiques de gestió ambiental i sostenibilitat. Es tracta d'una eina pionera al país, ja que proporciona dades reals anuals de consums elèctrics i de gas per illes de la ciutat i, a més, afegeix mapes de consums d'aigua de xarxa i diferencia la tipologia de consum per usuari -activitats econòmiques, llars, equipaments públics.

Som de les primeres ciutats que disposen d'aquest tipus de dades, integració de les quals ha estat possible gràcies a la informació externa de les companyies distribuïdores (ENEL, ENDESA, Nedgia SA, Estabanell Distribució i Agbar) i a la informació municipal disponible.

Aquesta eina permet estudiar els consums en l'àmbit de ciutat, amb l'objectiu de disposar de dades que permetin identificar gestions energètiques eficients, definir futures actuacions d'estalvi, donar suport a la presa de decisions en diferents competències locals (habitatge, urbanisme, promoció econòmica, protecció civil, benestar social, transició energètica i adaptació al canvi climàtic o les competències digitals), així com fer el seguiment de l'evolució del municipi cap als objectius estratègics de desenvolupament sostenible (ODS).

La informació que proporciona la nova eina, en forma d'aplicatiu web, permet la visualització en mapes interactius, d'indicadors i de quadres de comandament dels consums d'energia i aigua de la ciutat, i les consultes es poden realitzar en diferents nivells d'agregació i escala de detall, des de tot el terme municipal fins al detall de parcel·la o edificis. Una informació que s'actualitza de forma periòdica i que té una part pública, la qual cosa permetrà sensibilitzar la ciutadania i teixit empresarial sobre la situació energètica de Granollers, i implicar-los en el bon ús de l'energia que permeti avançar cap a un consum més responsable i eficient.

Consulta els mapes de consum de Granollers en aquest enllaç.