Una trentena de persones van interessar-se per conèixer la història de les muralles a través dels documents medievals, moderns i de l’edat contemporània que custodia l’Arxiu Municipal. I ho van fer amb el guiatge de l’historiador i arxiver granollerí Aram Magrins, que va escollir fins a sis documents -des del segle XIV fins al XIX- per aprofundir en el coneixement de la muralla, ara rehabilitada i posada en valor com a part essencial del patrimoni històric i cultural de la ciutat.
Així, des del document fundacional –el del privilegi reial per emmurallar la vila, del 6 de juny de 1366-, passant per un segon privilegi atorgat set anys després, el de «poder enderrocar edificis per murar e per fer el corredor al mur» o pel Llibre d’ordinacions (1418-1452), que organitzava aspectes de la vida quotidiana, com ara el manteniment del fossat, el talús i el fossat de reforç, es van anar desgranant històries desconegudes i curioses sobre la muralla. Entre altres, es va explicar que la paraula «corredossos» és una particularitat lingüística granollerina o que la muralla va ser fruit de l’esforç col·lectiu d’homes i dones, que hi van contribuir amb impostos (talles) i el seu treball personal. Alhora, van quedar desmentits alguns dels mites lligats a l’Edat Mitjana com el de la insalubritat, amb el testimoni de dues actes del Llibre de deliberacions de la Universitat (precedent de l’Ajuntament, anys 1555-1572) on es donava permís per fer una claveguera al senyor de Tagamanent.
Els participants van disposar d’una carpeta amb els documents explicats -n’hi havia en llatí medieval, català antic i castellà-, que alhora es projectaven en una pantalla i s’anaven llegint entre tots.
El darrer dels documents va ser una acta del ple de febrer de 1852, on s’acordava enderrocar la capella de Santa Anna: ja en plena revolució industrial, Granollers havia de créixer i la muralla havia perdut el seu ús militar -amb el parèntesi de les guerres carlines, en què s’intenta recuperar-ne la funció defensiva després de l’atac patit per la ciutat l’any 1875. A partir d’aquí, les restes de la muralla adquireixen el valor històric i patrimonial actual, ara realçat perquè tothom el pugui conèixer i gaudir.
