Aquest juliol ha fet 90 anys de l’inici de la Guerra Civil. Coincidint amb l’efemèride, l’Arxiu Municipal posa a l’abast, en línia, els catàlegs de la correspondència rebuda a l’Ajuntament durant el període bèl·lic, els anys 1936-1939. Són a l’entorn de 3.500 cartes que, gràcies a la col·laboració de l’equip de voluntaris de l’Arxiu, s’han llegit, descrit i entrat a la base de dades. Les descripcions s’han recollit en catàlegs anuals que es poden consultar a través del web, aquí [2] ( [3]www.granollers.cat/arxiu [3]: apartats Consulta / Tipus de fons / Fons de l'Administració local / Ajuntament de Granollers). La seva lectura permet anar resseguint el dia a a dia d’aquests anys, saber què passava a Granollers i com la població vivia els esdeveniments.
La majoria de documents fan referència a temes organitzatius de la vida quotidiana en àmbits com l’urbanisme, economia, contribució, padró (altes i baixes), jutjats, salut, educació (nomenament de mestres, obres a les escoles...), serveis (transport, clavegueram, escorxador, cementiri), cultura (actes de les entitats), ajuts socials, treball (permisos per poder treballar els menors), etc. I amb relació al conflicte bèl·lic, el 1936 trobem justificants de revista de personal mobilitzat, emissió de salconduits, confiscació de béns, conseqüències dels Fets d’Octubre de 1934, campanyes solidàries...
El 1937, la correspondència ens parla de col·lectivitzacions, petició d’informació del parador de soldats amb nom i cognoms, organització de col·lectes per a l’hospital de sang de Granollers, cartes de racionament o informació sobre refugiats, entre altres. Es constata que la situació cada dia més complicada; com a exemple, un ban de l'alcalde Manuel Fabregat comunicant [4]que es destinaran els lloguers municipalitzats de gener i febrer i els objectes d'or i plata de la corporació a la Conselleria de Defensa de la Generalitat, per fer front a les necessitats de la guerra, alhora que es demana als ciutadans que aportin objectes d'or i plata amb la mateixa finalitat.
Malgrat tot, des del govern català se seguia fent actuacions per millorar la vida de la gent; per exemple, l’any 1938 es rebia un comunicat de la Secció d'Ensenyaments [5] sobre l’aprovació d’un «Pla especial d'ensenyament primari per a adults retardats i analfabets en connexió amb una campanya popular de lluita contra l'analfabetisme i en pro del foment de la lectura». El mateix any, però, l’alcalde adreçava una carta al conseller de Governació i Assistència Social [6] de la Generalitat sol·licitant ajuda davant l’escassedat d'aliments, on explicava que "la manca de farina ha fet que el poble estigués quinze dies sense menjar pa", una escassedat que posava en evidència "un fort malestar entre el poble treballador i els propis refugiats de guerra" i alertava del consegüent perill d'ordre públic.
Ja l’any 1939, el final de la guerra el trobem exemplificat en un escrit de l’alcalde al governador civil [7]de Barcelona sobre els desperfectes patits al pont del Congost durant la retirada dels republicans, cosa que havia malmès les canonades de conducció d'aigua a la barriada del Nord i a l'estació de la Compañía de Caminos de Hierro del Norte. Per això, se sol·licitava a l'empresa Uralita SA material per poder restablir el servei al més ràpid possible. La carta porta la data de 10 de febrer 1939, quan faltaven menys de dos mesos per a l’acabament oficial de la guerra.
