Amb Paco Jiménez, autor del llibre 

presentat per Rafael Ballús, alcalde de Granollers 1979-1986 i Francesc Roqué RH

“Més boires que clarianes.” Començava a preguntar-me si pertanyia a una classe social de­terminada, a plantejar-me si era d'un lloc o d'un altre i a pensar si els meus orígens m’havien ajudat o no a l’hora d’incorporar-me a un nou entorn on, de vegades, algú encara deia que era un emigrant en una nova terra i que així seguiria. Una terra que em va rebre amb generositat en una comunitat paradoxalment per­seguida per la seva defensa del dret a l'autodeterminació.  

Paco Jiménez, nascut a Peal de Becerro, Sierra de Cazorla, Jaén, on vaig viure cinc anys, abans d'arribar a Sant Just Des­vern, l'any 1954. A la dècada dels setanta, llicen­ciat en Pedagogia i Psicologia i doctorat per la Universitat de Barcelona, faig de professor a l'escola, a la Universitat Autò­noma de Barcelona i a la Uni­versitat de Girona, en l'àmbit de l'educació en la diversitat i l'educació de la mainada i dels adults de l'espectre autista i de l’esquizofrènia. He col·laborat en diverses pu­blicacions relacionades amb l'educació i vaig ser director (1999-2003) de la revista esta­tal Educación Especial, de Edi­ciones Aljibe. Abans de jubilar-me com a cate­dràtic a la Universitat de Girona, vaig promoure la Catedra, Autis­me UdG i l’any 2019, vaig publi­car el llibre El meu germà a les alforges.