Història de la Fira de l'Ascensió

És un certamen anual multisectorial que mostra les principals novetats de la indústria, els serveis, l'automoció, l'agricultura i la ramaderia. Després de molts anys sense un emplaçament estable, des de 2001 la Fira s'ubica en el Parc Firal. La celebració d'aquesta cita econòmica es complementa amb diversos actes culturals.

En plena postguerra i per iniciativa de la II Zona Agrícola del Vallès es fa realitat la primera Fira de l'Ascensió. Aquella Fira va ocupar els terrenys contigus de l'antiga estació de França en el que avui seria la plaça de Barangé. L'esperit de la Fira agrícola i ramadera feia que els pagesos amb el seu bestiar acudissin a la fira impel·lits per la possibilitat de guanyar un dels nombrosos premis o almenys per treure algun o altre profit de llur participació.

No és fins l'any 1944 que la Fira esdevé provincial i la major participació obliga a repartir els animals per grups i a ocupar altres indrets de la ciutat. Així passen els anys fins a la introducció d'una incipient exposició industrial que es realitza l'any 1950, però és al 1954 quan es marca l'inici d'una nova etapa a la Fira de l'Ascensió. L'Ajuntament es fa càrrec de l'organització mitjançant el Patronat de la Fira i Festes presidit per Josep Porcar, es decideix llavors allargar la durada de la Fira a quatre dies i crear una nova secció dedicada a les activitats industrials aplicades a l'agricultura. Això va fer que ben aviat la incipient indústria desplacés la maquinària i els productes agrícoles i ramaders.

La fira dels anys 60 reflecteix l'expansió econòmica en general i la del sector de l'automoció, en particular. Amb la inclusió del Pavelló del motor es produeix un augment significatiu tant en el pressupost de la Fira com en el nombre d'expositors. Aquesta situació s'inverteix en els anys 70, afectats per la crisi del petroli de 1973, el final del règim i l'inici de la transició al retorn de la democràcia. Granollers es queda pràcticament sense Fira; o pitjor encara: el dia de l'Ascensió passa a no ser festiu en el calendari laboral. El 1979 però, el consistori torna a declarar festiu el dia de l'Ascensió i es comença a fer la Fira de nou, això sí, en precàries condicions.

No és fins al 1985 que la Fira i Festes de l'Ascensió retornen amb força després d'un acord entre la Unió Empresarial Intersectorial, la Unió de Botiguers, el Grup de Ramaders i l'Ajuntament, que va permetre crear la Comissió de la Fira. Es vol fer de la Fira el marc adequat on es doni sortida a les iniciatives esmerçades a superar la crisi econòmica iniciada a principis dels setanta. En aquest nou model es mantenen la presència de bestiar i es fan les Jornades Agropecuàries però, cada vegada més, són els productes industrials i de serveis els que ocupen majoritàriament els estands i reprodueixen a escala la importància d'aquests sectors en l'economia granollerina.

El 1988 la Fira abandona el centre i es desplaça al barri de les Tres Torres, lloc on la ciutat creix al voltant d'una instal·lació emblemàtica: el Palau d'Esports. Aquell any es lliura la primera edició dels Premis d'Innovació Empresarial que guardonen empreses punteres de Granollers i comarca.

Durant uns anys, l'emplaçament de la Fira és variable. Així el 1992 passa a ubicar-se a l'altra banda de la carretera del Masnou; el 1993 al Palau d'Esports, que va acollir el sector industrial; el 1994 a la zona esportiva del sud de la ciutat... No és fins al 1998 quan la Fira ocupa ja el 50 % del que serà el recinte definitiu, una peça de terreny a Palou Nord, situada entre la Ronda Sud, el passeig Fluvial, el carrer de Londres i el camí de Can Bassa que neix com a parc firal.

Coincidint amb la cinquantena edició de la Fira, que va tenir lloc l'any 2000, es va estrenar el nou Parc Firal, que ocupa 95.000 m2. La inauguració oficial del recinte, però, es va fer l'any 2001, a càrrec de l'aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol, i amb la celebració d'una festa popular.

Aquests darrers anys, la Fira s'ha anat consolidant al Parc Firal i ha anat transformant la seva activitat, apostant pel sector de l'oci i la gastronomia, sense deixar de banda el seu origen agrícola i ramader.

La tradició marca que la Fira comença amb el pregó, que cada any realitzen personalitats rellevants en diversos camps.